Nou intent europeu de desencallar la resposta a Bielorússia i Turquia

El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, posa a prova la capa­ci­tat de la Unió Euro­pea per actuar unida en l’escena inter­na­ci­o­nal. Els líders euro­peus es van reu­nir ahir a Brus­sel·les per inten­tar des­en­ca­llar la seva res­posta a Bie­lorússia i a l’esca­lada de tensió amb Tur­quia al Medi­ter­rani pel con­flicte del gas. A l’hora de tan­ca­ment d’aquesta edició encara esta­ven reu­nits i no havien deci­dit què fer amb aquests dos mal­de­caps.

La gran difi­cul­tat de la UE per fer política exte­rior és que tots els socis s’han de posar d’acord per fer qual­se­vol movi­ment. És a dir, cal una­ni­mi­tat entre els 27 estats mem­bre. Els xipri­o­tes estan uti­lit­zant aquesta debi­li­tat per forçar els com­panys a cas­ti­gar Tur­quia, un veí incòmode per a Brus­sel·les, negant-se a apro­var les san­ci­ons con­tra Bie­lorússia –tot i estar-hi d’acord en el fons–, si no es fa el mateix amb Ankara.

Tant la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, com el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel, van apos­tar ahir per “deses­ca­lar” les ten­si­ons amb Tur­quia i tro­bar una solució que doni “més esta­bi­li­tat” a la zona. També el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, va defen­sat que la UE tin­gui una “acti­tud cons­truc­tiva” i de “diàleg” amb Erdo­gan.

Ara bé, França s’ha embar­cat recent­ment en una cro­ada con­tra el líder turc per impli­car-se en el con­flicte a Líbia i fa pinça amb Xipre i Grècia per resol­dre amb mà de ferro la dis­puta pel gas al Medi­ter­rani. “Cal un diàleg exi­gent”, deia ahir el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron. París encara va fer més com­pli­cat el debat de política exte­rior amb la seva insistència per men­ci­o­nar el rol turc en el con­flicte de l’Alt Kara­bakh, reac­ti­vat en els dar­rers dies.

Per inten­tar superar les dis­crepàncies, Mic­hel va posar sobre la taula en la reunió dels líders una pro­posta de con­clu­si­ons comu­nes sobre Tur­quia, segons fonts diplomàtiques. Tal com van avançar diver­sos mit­jans, l’esbor­rany pro­me­tia a Ankara un nou impuls a les rela­ci­ons si atura les pros­pec­ci­ons de gas i rebaixa la tensió al Medi­ter­rani. És a dir, una posició suau poc atrac­tiva per a fran­ce­sos, grecs i xipri­o­tes.

Després d’una dis­cussió sense resul­tats a la tarda, els líders van fer una curta pausa per repren­dre les con­ver­ses durant el sopar amb noves idees per superar l’atzu­cac. A l’hora de tan­ca­ment d’aquesta edició encara con­ti­nu­a­ven dis­cu­tint.

Men­tre s’allar­ga­ven les dis­cus­si­ons sobre Erdo­gan, el blo­queig de les san­ci­ons con­tra el règim bie­lorús per l’afer turc empi­pava cada cop més alguns veïns de Rússia i Bie­lorússia que temen la deses­ta­bi­lit­zació del país. El pre­si­dent de Lituània, Gita­nas Nau­seda, va adver­tir que la situ­ació a Minsk s’està “dete­ri­o­rant” i que hi ha “contínues vio­la­ci­ons de drets humans”, i el pri­mer minis­tre d’Estònia, Jüri Ratas, va insis­tir en la neces­si­tat d’unes noves elec­ci­ons.