Puigdemont, Comín i Ponsatí, convocats pel suplicatori
La comissió d’Afers Legals els ha citat el 7 de desembre
Junts envia una queixa per la fusió dels tres casos i per la “incompetència” del Tribunal Suprem
El Parlament Europeu ha convocat els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a una vista el 7 de desembre per defensar-se en el procés del suplicatori. Així ho va anunciar ahir a la tarda el mateix president de la comissió d’Afers Legals que analitza el cas, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Pocs minuts abans, els afectats rebien la citació.
Després de mesos de paralització per la pandèmia, la cambra ha reactivat el procediment per aixecar la immunitat de l’expresident i els exconsellers a petició del Tribunal Suprem. Un pas que permetria a la justícia belga reobrir la carpeta de les euroordres.
En una sessió telemàtica, el ponent del suplicatori, l’eurodiputat ultraconservador Angel Dzhambazki, va presentar ahir al matí el cas a la comissió d’Afers Legals. Segons fonts parlamentàries, els eurodiputats d’Els Verds/ALE i de l’Esquerra Unitària (GUE/NGL) van mostrar reserves sobre la celebració telemàtica de les vistes proposada inicialment per Vázquez.
Finalment, l’eurodiputat de Cs va decidir convocar l’audiència el dia 7 de manera presencial. Ja que les actuals restriccions a l’eurocambra estaran vigents almenys fins al 30 de novembre, el president de la comissió ha decidit convocar de moment la reunió presencialment i revisar més endavant si cal “reformular-ne el format” en cas que es prorroguin les mesures. Vázquez no ha aclarit si llavors l’audiència es faria en format híbrid o totalment telemàtica.
El format híbrid permet als eurodiputats que ja són a Brussel·les assistir presencialment a les reunions, per exemple, Puigdemont, Comín i Ponsatí, mentre que el virtual només autoritza el president de la comissió a fer-ho.
A porta tancada
Sigui quin sigui el format, tots tres compareixeran a porta tancada el mateix dia, però per separat. Acompanyats del seu advocat, tindran quinze minuts per intervenir i, després, els eurodiputats membres de la comissió podran fer preguntes. Segons va dir ahir Vázquez, el seu lletrat no podrà parlar, però sí aconsellar els seus clients durant la vista.
“El dia 7 de desembre farà tres anys de la gran manifestació Omplim Brussel·les”, va recordar ahir Puigdemont en un missatge a les xarxes socials. L’expresident creu que serà “un bon dia per sortir a defensar” els seus drets.
Puigdemont, Comín i Ponsatí al·legaran durant la vista que la causa és una “persecució política” i que el Suprem no és competent per jutjar-los, segons fonts de Junts. A més, confien que la reforma del delicte de sedició que preveu aprovar el govern espanyol abans de finals d’any també jugarà a favor seu.
Queixa per la fusió
D’altra banda, discrepen sobre les garanties d’aquest procediment a l’eurocambra. De fet, ahir van enviar una queixa a tots els membres de la comissió d’Afers Legals per haver fusionat el suplicatori en mans del mateix ponent. Reclamen que se separin els casos perquè cadascun és acusat per delictes diferents. La setmana passada també van denunciar que el Tribunal Suprem no és l’òrgan competent per jutjar-los i, per tant, tampoc per reclamar el suplicatori. “Això són coses que nosaltres no podem analitzar”, va replicar ahir Vázquez, que negava que puguin revertir cap d’aquestes qüestions.
Pròxims passos
Un cop s’hagin celebrat les vistes, en una reunió posterior el ponent haurà de presentar l’informe sobre el cas i proposar l’aixecament o no de la immunitat als eurodiputats de Junts. En una altra trobada, els membres de la comissió hauran de votar sobre el suplicatori.
Per ara, no hi ha més trobades previstes de la comissió aquest 2020 després del dia 7 de desembre. Tot i això, podrien decidir convocar una reunió extraordinària si ho consideren convenient. Vázquez va evitar ahir aclarir si preveuen aquesta opció. En qualsevol cas, el Parlament Europeu no prendrà una decisió final en el ple fins a l’any que ve, previsiblement entre gener i febrer.
Per tant, en funció de si acceleren o no el procediment, la polèmica votació en el ple de la cambra es produiria en precampanya o en campanya electoral dels comicis del 14-F.
LES FRASES
El febrer com a data mínima
E.BEl procediment que arrencava ahir podria acabar, com a molt aviat, al febrer. El pròxim pas serà a principis de desembre: una vista dins la comissió d’Afers Legals en què els tres eurodiputats es podran explicar. A continuació, el diputat búlgar elabora un esborrany de ponència que es discuteix dins el mateix comitè i la votació posterior podria tenir lloc el mateix mes de gener –però no necessàriament–. En aquest cas, al febrer s’arribaria al ple, que és el que pren la decisió definitiva. Tanmateix, fonts jurídiques no veuen probable que aquest recorregut s’enllesteixi en tan poc temps. La defensa dels eurodiputats recorda que la decisió del ple es podria impugnar al Tribunal General de la UE.
Menys eurodiputats, però més d’espanyols
E. BellaEl Brexit va retallar el nombre d’eurodiputats a les comissions de l’eurocambra. En el cas de la d’Afers Legals (Juri), mentre que baixava el nombre de membres fins a 25, la ràtio d’europarlamentaris de l’Estat espanyol va créixer, de manera que hi ha almenys cinc espanyols que decidiran sobre el suplicatori. El registre podria créixer fins als vuit, ja que n’hi ha tres més que són suplents. “Això no és casual”, afirmen fonts de la defensa de Puigdemont. Es tracta del president de la comissió, Adrián Vázquez, de Ciutadans; Ibán García, Marcos Ros i Nacho Sánchez, del PSOE; Esteban González Pons i Javier Zarzalejos, del PP; Jorge Buxadé, de Vox, i Javier Nart, que es va presentar amb Cs. La saturació d’espanyols no és irrellevant, tenint en compte que són de partits que s’han pronunciat a favor d’extradir Puigdemont –“em comprometo a portar-lo de nou a Espanya”, va arribar a dir Pedro Sánchez– i podria tenir implicacions en la imparcialitat del procediment. A més, el ponent és l’ultradretà búlgar Angel Dzhambazki, del grup de Vox, partit que fa d’acusació contra Puigdemont. “Si es veu de manera descarada que és la comissió en què hi ha més eurodiputats espanyols quan es vota el suplicatori, el principi que la comissió resol fent abstracció de temes partidistes i nacionals queda posat en qüestió i ho farem valer”, avisa la defensa.
Persecució política i inexistència de sedició en diversos estats
E.BFumus persecutionis és el principi que la comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu ha invocat per tractar casos d’immunitat i es refereix a la sospita fonamentada que els processos judicials s’han iniciat amb la intenció de causar danys a l’activitat política del diputat en qüestió. És un dels principals arguments de la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que al·leguen l’existència d’una persecució política. Esmenten el cas d’un eurodiputat a qui es va denegar un suplicatori per una agressió a un familiar, perquè la denúncia l’havia posat un adversari i es va interpretar que tenia una intencionalitat política. Un altre dels raonaments que adduirà la defensa és que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar els tres eurodiputats i que la sedició com a delicte no existeix en molts estats membres, com Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica. En aquest sentit, recorden que la cambra ja ha denegat suplicatoris amb l’argument que els fets no eren delictius a bona part d’Europa, com en el cas d’uns eurodiputats italians que ajudaven a practicar avortaments quan a Itàlia estava prohibit.
