“No ens rendirem!”

Hi havia preparada la megafonia a pocs metres de la porta per si algú volia parlar davant els concentrats. Pocs esperaven que Dolors Bassa s’expressés. Si no ho hagués fet, tothom ho hauria entès. “Facin el que facin, no ens rendirem!”, afirmava instants abans de reingressar. Des del cotxe fins a la porta d’accés exterior, havia rebut infinitat d’abraçades, manyagues i expressions emocionades de suport. N’hi havia que no sabien què dir-li. S’hi abraçaven i prou. Ella responia poc més que “Gràcies”. Estava emocionada. Entre els concentrats que li van expressar el seu suport, els consellers Chakir el Homrani i Teresa Jordà; les diputades Laia Cañigueral, Mireia Vehí i Gemma Geis; el diputat Joan Margall; el senador Jordi Martí, i l’alcaldessa Agnès Lladó.

Finalment, Dolors Bassa superava la porta perimetral del centre penitenciari Puig de les Basses a dos quarts de nou del vespre en punt, acompanyada dels seus fills i la seva germana, la diputada Montse Bassa. Hi havia arribat asseguda al davant del cotxe, al costat del conductor, deu minuts abans. A l’aparcament, l’esperaven uns centenars de persones, en alguns casos des de feia més de dues hores. L’ANC havia fet una convocatòria de suport, entrés o no ahir al vespre a la presó sense poder-ne tornar a sortir l’endemà, cosa que no li passava des del 17 de juliol.

Convocats per l’Assemblea, les columnes de cotxes havien sortit a les sis des de la Bisbal, Santa Coloma de Farners, Banyoles, Olot i Figueres. Eren més d’un centenar de cotxes i havien començat a arribar cap a les set de la tarda. Quan la gent baixava dels cotxes, contradient la crida a no fer-ho de l’ANC, es mastegava la indignació en l’ambient. Crits contra els jutges. Ràbia contra la indignitat d’una decisió miserable, aplicada amb la màxima crueltat possible: Bassa havia sabut de bon matí el que ja es veia venir, però no li van comunicar que havia d’ingressar ahir fins a mitja tarda, quan ja molts la veien al costat de la família uns dies més.

En l’aturada davant del micròfon, Bassa no va parlar gaire. Poc més d’un minut. Però es va expressar amb claredat: “Per molt que ens vulguin trepitjar no ho aconseguiran i, diguin el que diguin, el diàleg i la negociació hi seran sempre.”

A l’expresidenta Carme Forcadell, que ahir també va haver d’entrar a la presó de Wad-Ras a Barcelona al vespre (ho va fer cinc minuts abans de les nou) després de ser-li revocat el tercer grau, la van acompanyar fins a la porta unes 200 persones. Entre les quals, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent. També hi havia la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, i el cap del grup municipal de Barcelona, Ernest Maragall, a més del president del PDeCAT, David Bonvehí. “Mai us agrairem prou el suport; sabem que persistireu, us estimo”, els va fer saber a l’entrada.