El règim xinès assetja Taiwan
L’enfrontament diplomàtic que hi ha entre Pequín i Washington ha fet augmentar la pressió del govern de la Xina sobre Taipei
Les bones relacions de la presidenta independentista taiwanesa amb els EUA alarmen Xi
La visita a Taiwan del director dels serveis d’informació del comandament Indopacífic dels Estats Units, el contraalmirall Michael Studeman, va tornar a fer disparar les alarmes a la Xina després d’uns dies de calma relativa entre Pequín i Taipei. La trobada, confirmada per la mateixa presidenta taiwanesa, la independentista Tsai Ing-wen, és la tercera visita a l’illa d’un alt funcionari nord-americà des del mes d’agost, quatre dècades després d’haver trencat relacions diplomàtiques a favor de la Xina continental.
Poques hores després de fer-se pública la visita, el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, Zhao Lijian, va assegurar que la Xina “donarà una resposta legítima i necessària, segons el desenvolupament de la situació”. El Global Times, el diari xinès en anglès que representa el sector més dur del règim, va fer un pas més enllà i va avisar Washington i Taipei que els recents moviments de tropes de la força aèria i la marina xinesa a l’estret de Taiwan “ja no són només un avís, sinó un exercici de combat”.
El president xinès, Xi Jinping, no ha descartat mai la possibilitat d’utilitzar la força per posar l’illa de Taiwan i els seus 23 milions d’habitants sota el jou del Partit Comunista Xinès. Des de l’inici del seu mandat, el 2013, les tensions militars a l’estret de Taiwan s’han elevat al màxim en dècades, especialment després de l’elecció de Tsai Ing-wen el 2016, la primera presidenta que es declara obertament independentista, i pel seu conflicte comercial i econòmic amb els EUA. L’última gran crisi entre els dos territoris es remunta a la coneguda com a tercera crisi de l’estret de Taiwan entre el 1995 i el 1996, quan la Xina va voler respondre militarment als moviments diplomàtics internacionals de l’aleshores president Lee Teng-hui, recentment traspassat, fent que els Estats Units, presidits aleshores per Bill Clinton, fessin el desplegament militar més gran a l’Àsia de tota la seva història.
Actualment, augmenten els temors entre analistes, funcionaris i inversors que es pugui desencadenar una guerra amb els Estats Units amb l’excusa de Taiwan i el conflicte de les illes Spratly de fons. Tot i el els tambors de guerra, la Xina i Taiwan tenen moltes raons per evitar una guerra que pugui costar vides humanes, afectar l’economia i, potencialment, conduir a un conflicte nuclear amb els Estats Units.
La implicació potencial dels Estats Units és un comodí clau a l’hora d’avaluar un escenari d’invasió. El poder naval nord-americà ha dissuadit durant molt de temps la Xina de qualsevol atac, tot i que Washington va desestimar el seu tractat de defensa mútua amb Taiwan el 1979 com a condició per establir vincles diplomàtics amb Pequín. Només la llei de relacions amb Taiwan autoritza les vendes d’armes nord-americanes per “mantenir una capacitat suficient d’autodefensa”.
Un estudi de la Universitat de Sydney va advertir l’any passat que EUA “ja no gaudeixen de la primacia militar” sobre la Xina i que les bases, pistes d’aterratge i ports dels Estats Units a la regió “podrien quedar inutilitzats amb atacs de precisió al cap de poques hores de l’inici d’un conflicte”.
L’agost passat, la Xina va llançar quatre míssils al mar de la Xina Meridional capaços de destruir bases i portaavions dels Estats Units. Al setembre, avions de l’Exèrcit d’Alliberament Popular xinès van violar repetidament la línia mitjana a l’estret de Taiwan en eliminar una zona d’exclusió de facto que havia mantingut la pau durant dècades. El Global Times ha instat la força aèria xinesa a patrullar sobre el cel de Taiwan i a “aconseguir la reunificació per mitjans militars” si Taipei dispara algun tret.
Tot i que una invasió podria comportar enormes riscos per al partit i per al país, Xi ha demostrat que no li tremola el pols a l’hora d’adoptar mesures fermes en conflictes territorials: ha guanyat recentment territori de facto a l’Índia en la disputada regió del Ladakh, ha ignorat la condemna internacional empresonant líders demòcrates de Hong Kong, militaritzant les disputades illes Spratly al mar de la Xina Meridional i establint “camps de reeducació” per a més d’un milió d’uigurs musulmans a Xinjiang.
LA XIFRA
Els plans d’atac de Pequín
Abans d’una invasió, els plans amb què treballa la Xina se centrarien a fer que les unitats de guerra cibernètica ataquessin el sistema financer i infraestructures clau de Taiwan i també els satèl·lits nord-americans per evitar l’avís d’imminents míssils. D’altra banda, els vaixells xinesos haurien d’assetjar els vaixells al voltant de Taiwan, restringint els subministraments vitals de combustible i menjar. Un cop iniciades les hostilitats, els atacs aeris intentarien eliminar ràpidament els líders polítics i militars de Taiwan, alhora que immobilitzarien les defenses locals. L’exèrcit xinès ha descrit alguns exercicis com a exercicis de “decapitació” i les imatges per satèl·lit mostren que els seus terrenys d’entrenament inclouen rèpliques a gran escala d’objectius, com ara l’edifici de l’oficina presidencial de Taiwan. Tot i produir-se una invasió a gran escala, Taiwan fa dècades que es prepara per a aquesta eventualitat.
