Política

Jéssica Albiach

Cap de llista En Comú Podem

“Estem més a prop d’un sistema federal”

FUTUR “No ens podem permetre tornar a generar expectatives que no sabem si es podran complir” INDEPENDENTISTES “No entendria que repetissin una fórmula que ha fracassat”

Quan ERC està al costat de la dreta, o el PSC mira cap a Cs, no tiren endavant les propostes electorals
Jo no he agafat el tema de la Laura Borràs com a bandera durant la campanya
Veiem declaracions de membres de JxCat d’un nacionalisme excloent
A Pedro Sánchez l’hem sentit moltes vegades dir A, i després ha fet B
Som els que sempre hem defensat el referèndum quan altres deien que era pantalla passada

Es presenta com a cap de llista per primera vegada amb la intenció de sumar per fer un govern d’esquerres.

Han presentat el videoclip del Rap dels comuns. No deu ser la campanya més bruta de la història.
Al contrari. La gent està cansada d’històries de polítics. És la campanya de dir la veritat, de ser honestos. De dir què volem, de quines són les nostres propostes i, sobretot, amb qui les tirarem endavant. Si comencem amb retrets, històries de traïdodories i declaracions que només ens interessen als partits polítics, no pararà de créixer aquest clima d’antipolítica. I és quan hi ha el caldo de cultiu perquè l’extrema dreta pugui irrompre amb força.
Hi dieu que teniu “més poder del que ens han fet creure”. No a la fiscalia, vist el que ha passat amb el cas Tamara.
Tenim un problema amb la cúpula del poder judicial. És imprescindible i urgent poder reformar la manera com s’escullen els membres, i que ningú tingui la capacitat de vet per bloquejar una renovació urgent. Si algú es pensa, amb allò de que “yo te lo afino” i coses per l’estil, que va ser una fantasmada de Pedro Sánchez, que pot controlar el poder judicial, s’equivoca. Veiem com el govern dels jutges està influint en decisions polítiques per la porta del darrere i intentant fer política quan no es van presentar a les eleccions i tenen un biaix clarament conservador i reaccionari.
Es creu les enquestes ‘flash’ que han anat sortint?
Les hem d’agafar amb moltíssima prudència. El més preocupant és que hi ha prop d’un 40% de gent que està indecisa, que no sap què votarà ni fins i tot si hi anirà.
Han baixat en aquests 15 dies el percentatge d’intenció de vot i baixen des del 2015. Què els diuen les seves enquestes?
Veiem que com a espai polític ens consolidem en intenció de vot. No estem en la mateixa situació que el 2015, ni nosaltres ni el país. Però considero que les eleccions no van tant de qui queda el primer i les guanya, sinó que, sabent que no hi haurà governs de partit únic ni majories absolutes, de qui és capaç d’articular i configurar una majoria suficient per estar en el govern. Tenim clar que volem estar en el govern, no a qualsevol preu i no amb qualsevol grup, però és important veient en el govern central la diferència d’estar-hi o no. La capacitat de transformació, on es prenen les grans decisions, és en el govern. Amb totes les limitacions.
El lema és ‘El canvi que Catalunya mereix’. Demana un govern d’esquerres per posar fi al desgovern. En què és un desgovern?
El principal problema és que portem una dècada perduda i, en paraules del president Torra, no ha servit per avançar ni un mil·límetre en el terreny social ni en el nacional. Tenim debats importantíssim que s’han anat posposant i la pandèmia ho ha agreujat. Tenim un problema de retallades que no s’han revertit i hi ha un problema de diners, però també de model. En el tema de les residències, volem una grans centres que semblen assistencialistes amb una atenció gens personalitzada, amb treballadores en condicions precàries i alguns, pocs, omplint-se les butxaques a costa de la vida dels nostres avis, o volem canviar-lo? Volem tenir el focus posat en la medicalització i la malaltia, o el volem posar en la salut? Per què no fem un pla de retorn de bates blanques. La mitjana europea són 10 infermeres per 10.000 habitants i a Catalunya és de 5. Manquen mans i el govern no ha revertit aquestes polítiques. ERC, que porta el Departament de Salut, no ha avançat en cinc anys, al contrari, han externalitzar el rastreig amb Ferrovial amb un contracte de 18 milions d’euros, o pagant la sanitat per cada pacient derivat de les UCI de la privada més cara de tot l’Estat. I el desgovern també és en les relacions entre els propis socis de govern. Un no es responsabilitzen de les decisions dels departament de l’altre. És normal que en un govern de coalició hi hagi diferències...
S’espera la pregunta que també hi ha discrepàncies en el govern espanyol.
Sí, i és normal, però t’has de coresponsabilitzar del que fan els altres departaments i no pots tenir, en pandèmia, un conseller en una ràdio dient blanc i un altre, a la mateixa hora, dient negre. Nosaltres tenim diferències amb els socialistes. Som republicans i ells monàrquics, volem que s’investigui la monarquia; ells no volien augmentar el salari mínim; si no haguéssim estat molt alerta haurien retallat les pensions... Tenim la regulació dels lloguers amb una llei a Catalunya pionera, valenta i el govern central l’hauria d’estar posant en marxa. El PSOE intenta posposar-la per després de les eleccions perquè va a la caça i captura dels vots de Ciutadans.
Però vostè que es tan crítica amb JxCat s’ha fet la llei amb ells al govern, per què els veta? És irreversible?
JxCat va acceptar a contracor i crec perquè no venia dels partits sinó que era una demanda social, no només del Sindicat de Llogaters i les entitats, sinó de la gent individual que entenia la situació que vivim a nivell de lloguer és insostenible. amb JxCat no compartim el model de país pel que fa serveis públics, l’educació i la sanitat en on ells ja els va bé una part concertada i no tenen problemes amb les privatitzacions. Per nosaltres és una línia vermella. I tenim la taula de diàleg que donen per enterrada. I veiem declaracions de membres de JxCat d’un nacionalisme excloent que no suma i que em semblen molt poc republicanes.
Hi ha punts de coincidència amb aquells consensos del 80% per l’amnistia i l’autodeterminació. Es pot construir alguna cosa a partir d’aquí?
En alguns temes podem coincidir, una altra cosa és formar-hi govern. Si ERC, que no hi comparteix model de país, ha tingut greus dificultats per tirar endavant aquesta legislatura. El canvi que necessita Catalunya passa per un acord transversal de forces d’esquerres.
Amb ERC han sigut crítics: la llei Aragonès i en la pandèmia amb els departaments que portaven ells. I en canvi els allarguen la mà.
Si mirem programes, i ERC porta al govern des del 2015, diu que faran una conselleria de Feminisme. Molt bé, la podríeu haver fet quan governàveu. I per què no? Segurament perquè estaven al costat de JxCat i no era una prioritat. Són ecologistes i portem deu anys perduts sense tirar endavant energies renovables o polítiques a favor del medi ambient. Per això dic que la garantia que es fan polítiques d’esquerra és que nosaltres estem en el govern. Quan ERC està al costat de la dreta, o el PSC mira cap a Cs, no tiren endavant les propostes que fan en campanya.
I el mateix amb la imputació de Laura Borràs, però oferiment al PSC, amb casos coneguts de corrupció i amb la presidenta de la Diputació i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, investigada.
Jo no he agafat el tema de la Laura Borràs com a bandera durant la campanya. Quan m’ho pregunten els periodistes responc.S’ha d’esperar, des de la presumpció d’innocència, com s’acaba resolent el cas. Si que he dit que no és el mateix cas que el dels presos polítics, on hi ha una sentència injusta del Tribunal Suprem, que van retòrcer el delicte de sedició per fer més venjança que justícia. El cas de Borràs no és de clavegueres, hi ha un informe de la sindicatura de comptes.
I del PSC?
Hem estat implacables, som acusació a l’Hospitalet perquè s’ha d’arribar fins al final. Des de juny que demano explicacions a Marín. I ella, silenci. Van passar sis mesos perquè anés a declarar. S’ha de condemnar i tallar la corrupció vingui d’on vingui.
Tot i així, oferta al PSC.
El cap de llista del PSC no està imputat per corrupció. En aquest país hi ha pocs partits que no hagin estat investigats i amb causes de corrupció: diria que ERC n’és un, la CUP un altre i el nostre.
Citava a Pedro Sánchez i frase sobre que no podria dormir amb un govern amb Podem per no fer cas dels vet encreuats entre PSC i ERC. Té algun indici més que pot haver-hi un acord tripartit?
A Pedro Sánchez l’hem sentit moltes vegades dir A, i després ha fet B. Va dir que hi havia un conflicte de convivència entre catalans i no un conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’ha acabat reconeixent; no volia sentir a parlar de la taula de diàleg, sabem que volia un acord amb Cs... Quan parlem del partit socialista n’hi ha molts, diferents ànimes i actuen cap un costat a l’altre segons els interessos del moment. Però no tinc més indicis. Fins a últims hora també van dir que seria Miquel Iceta i. d’un dia per l’altre ens vam trobar que era el ministre de Sanitat.
En el conflicte polític entre Catalunya i Espanya proposen una República plurinacional i federal. Què vol dir i com es fa?
Vindria a ser un sistema federal asimètric. En el cas de Catalunya proposem una disposició addicional específica a la Constitució on es reconegui que és una nació, que avancem en la reforma del sistema de finançament més just i que respongui als reptes que tenim sobre la taula; una hisenda tributària pròpia; amb un component de solidaritat sense perdre l’ordinalitat i amb corresponsabilitat de la resta de territoris. I pensar les competències que volem tenir com a país i les que tenim i no fem efectives, com les beques universitàries. Parlo de tenir polítiques actives d’ocupació, o ports i aeroports.
Catalunya com a nació ja ho recollia l’Estatut, que es va retallar. Alguns diuen que el federalisme és més difícil que la independència.
És que al final el que és difícil o el que no és difícil... jo crec que és més fàcil introduir aquesta addicional específica i després tenir una Constitució catalana. Crec que estem més a prop d’un sistema federal que de l’arribada de la independència. És clar que el model territorial ha fracassat i està esgotat el de les autonomies. Hi ha consciència en altres territoris que s’ha d’avançar en una descentralització. Trobaríem més aliats.
És més fàcil que reconeguin diferents nacions dins d’Espanya que el dret a decidir?
No és incompatible el dret a decidir amb el sistema federal. Som els que sempre hem defensat el referèndum quan altres partits defensaven que era una pantalla passada, a Sevilla, Múrcia i on calgui quan ens ha donat vots o quan no. Ara tenim l’oportunitat de la taula de diàleg i hem d’avançar amb propostes com el referèndum per veure quin és l’acord que surt i que sigui votat pels catalans i les catalanes. I això no treu que hem d’anar capa la república federal plurinacional.
Parlava l’altre dia que no es podia enganyar la gent perquè no era el moment?
No. Vaig dir que no teníem la correlació de forces.
Sí, exacte. Per fer el que proposa si que hi ha la correlació de forces, o ens trobaríem que també requereix de majories i canvis de la Constitució?
Sí jo dic a la gent que en 15 o 18 mesos tindrem un referèndum pactat els estaria enganyant. No ens podem permetre com a país tornar a generar expectatives que no sabem que es podran complir. La mateixa CUP proposa un referèndum per quan acabi la propera legislatura i ERC no vol ni dir en quina legislatura. I és un bon exercici nostre, per part de la CUP i ERC dir que ara mateix sabem que no tindrem un referèndum pactat perquè el partit socialista no està disposat. I necessitem que sigui reconegut a escala internacional que sigui pactat. No puc posar dates a un referèndum que no tinc garantit. Teòricament el Partit Socialista també vol un govern federal.
Em deia l’exdiputat i exsenador d’ICV Roc Fuentes que si algú t’ha de donar el dret a decidir ja no tens aquest dret. Hi està d’acord?
Clar. El que passa es que vam fer una referèndum que no estava pactat i mira en quina situació ens trobem.
S’hi ha arribat després d’intentar coses com reforçar l’autonomia i el finançament i que no van funcionar.
Per això cal acumular forces i canviar la corelació de forces a nivell estatal. No vull posar terminis, però fent i votant una DUI que no es pot posar en pràctica només genera frustració. Veiem que JxCat parla d’activar o aixecar la DUI, ja no sé a què s’està referint, i una bona part de l’independentisme que va votar la DUI al Parlament no l’han pogut implementar perquè la repressió de l’Estat ha sigut brutal. A mi em preocupava que deixava enrere a mig país. I aquell referèndum. com que no estava pactat, va haver-hi una part de la població que no hi va participar perquè no se sentia interpel·lada.
Sí l’independentisme suma creu que tornaran a pactar?
Cada dia que passa evidencia més que les relacions independentistes estan més degradades i no només no comparteixen model de país. No entendria que repetissin una fórmula que ha fracassat. L’anterior legislatura va ser molt dura, però tenien un full de ruta. Aquesta ha sigut dura, però em sobtava molt la desorientació al govern.
Pot garantir que no donarà suport al PSC si el té de Cs?
No tenim res a veure. És part del problema. Van quedar primera força i no ha servit per res. No han fet cap aliança i s’han dedicat a crispar i a fer del Parlament una plató de televisió.
No seré original, a Barcelona tenen l’alcaldia amb el suport de Manuel Valls.
Si, però si mirem les polítiques qui és el soci? ERC. Pressupostos, tramvia per la Diagonal, polítiques d’habitatge.

Del 15-M a voler la presidència

A les xarxes socials tots els partits tenen els seus detractors, els famosos haters, que en campanya electoral no es cansen de fer córrer missatges per desacreditar els caps de llistes i altres que ocupen diferents posicions en les candidatures. Un dels més recurrents en el cas de Jéssica Albiach és, simplement, pel fet de ser valenciana. Efectivament va néixer a València el 29 de maig de 1979 i va estudiar en escoles religioses, diu, gràcies a beques. Es va diplomar en fotografia i va fer ciència de la comunicació, és a dir periodisme, a la universitat privada Cardenal Herrera-CEU. Gràcies també a diverses beques, una d’Erasmus, va poder estudiar també a l’Institut Supérieur de Formation Sociales et de Communication, a Brussel·les, i després va obtenir una beca Leonardo a Vuste Envis, a Praga. La seva carrera professional va durar uns catorze anys, abans de quedar-se a l’atur per la crisi econòmica; es va forjar en diversos mitjans de comunicació i fins tot l’any 2008 va formar part de la campanya electoral de la socialista María Teresa Fernández de la Vega, que es va presentar com a candidata al Congrés en les eleccions generals. També va treballar en el departament de comunicació de l’Ajuntament de Cornellà. Va participar en diverses mobilitzacions relacionades amb el moviment del 15-M i, com a tècnica de comunicació, en alguna ONG, com Amnistia Internacional i el 2014 es va afiliar a Podem, on també va desenvolupar tasques de la secretari de comunicació. Un any després era escollida diputada del Parlament de Catalunya per la candidatura de Catalunya Sí Que es Pot . Després de l’enrenou i les divergències dins dels comuns, l’any 2018, després de la renúncia de Xavier Domènech, va ocupar la presidència del grup parlamentari de Catalunya En Comú Podem. Les xarxes, una altra vegada, li recorden sovint la fotografia en què se la veu mostrant el no de la votació a la declaració d’independència del 2017 al Parlament. Ella assegura tenir la consciència tranquil·la perquè “no va tenir repercussions per a ningú” i considera que forma part de la “llegenda urbana” que considerin que va tenir conseqüències penals per a alguns diputats, mentre recorda que alguns de la bancada independentista tampoc hi van votar a favor. També és membre del consell ciutadà estatal de Podem. Ara aspira per primera vegada a ocupar la presidència de la Generalitat amb un govern d’esquerres.

10 coses que no sabies...

A la Saïdia. És el barri de València on va néixer Albiach i on la seva mare té una botiga de marcs. Destaca que va créixer envoltada de dones fortes.

Desafina. La van expulsar del cor de l’escola on estudiava –ho va fer a la Santísima Trinidad i després al Pío XII–perquè no posava cap nota a lloc, però segur que taral·leja les lletres dels temes de Tom Waits.

Més universitat. Va tenir beques per estudiar periodisme a la Universitat Cardenal Herrera-CEU i va començar la d’antropologia, que algun dia confessa que vol acabar. També té un màster de màrqueting polític, estratègia i comunicació política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va guanyar una beca Erasmus per l’Institut Supérieur de Formation Sociales et de Communication (Brussel·les) i una beca Leonardo a Vuste Envis (Praga).

Fotografia . Es va diplomar en fotografia i els seus fotògrafs favorits són Dorothea Lange i Walker Evans.

A l’altre cantó. .Va exercir tretze anys de periodista, entre altres llocs, fent de redactora a Onda Cero i al diari ‘Levante’. També portant la comunicació d’ONG. El 2008 la crisi la va deixar a l’atur.

Moure’s. Sempre que pot practica ioga i, a més, intenta ballar swing.

Animals. Confessa que li agraden els gossos i els gats, dels quals és al·lèrgica, però té devoció per les tortugues.

Informal. Li agrada anar amb vambes de colors o de zebra al Parlament.

Llibretes. Tot el que fa i les idees que li venen al cap les apunta en llibretes .

Càmping i amigues. Cada estiu es reserva uns dies per anar de càmping amb la família i, en la seva rutina setmanal té una cita ineludible cada dimecres al mateix bar amb les amigues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

àfrica

Intent de cop d’estat a la República Democràtica del Congo

L'Iran dona per mort el president Ebrahim Raisi en l'accident del seu helicòpter

barcelona
CARLES RUIZ
Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

Viladecans
BÀRBARA LLIGADAS
Cap de l'oposició de Viladecans

“Volem una ciutat equitativa, republicana i sostenible”

Viladecans
Guerra a Gaza

La guerra de les mares d’Israel

Beirut

Encavalcant eleccions

Barcelona
GUERRA A EUROPA

Onze morts i desenes de ferits en nous atacs russos al nord-est d’Ucraïna

BARCELONA
ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona