Política

PERE ARAGONÈS

CANDIDAT D'ERC A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

“El PSC serà invisible si JxCat dona suport a ERC”

traïció “No vull que el govern estigui condicionat per un PSC que ha assumit el programa polític de Cs” Borràs “Si la investiríem? Em remeto al que hem fet, no entraré a fer de jutge”

Hem de posar d’acord tots els que defensem l’amnistia i l’autodeterminació; ja ho hem fet abans!
Veig com JxCat i la CUP assumeixen que cal un referèndum vinculant i reconegut. Benvinguts!
Poc carisma? Aquí no es tracta de ser el rei de la festa, es tracta d’aconseguir la independència
No pot tornar a passar que es faciliti una investidura a última hora i després no s’aprovin els comptes
Un govern és solidari i quan es prenen decisions s’han de defensar fins al final. Així entenc la lleialtat
Només s’ha avançat en el diàleg quan ha guanyat ERC. Les reticències de JxCat han anat bé al PSOE

M

oltes enques­tes indi­quen un tri­ple empat tècnic, com al 2017 però can­vi­ant el PSC per Cs. Serem on érem? El 14-F acla­rirà el pano­rama?
Aques­tes elec­ci­ons poden donar l’opor­tu­ni­tat de fer un canvi al país: que per pri­mera vegada qui lideri els resul­tats al Par­la­ment, però també l’inde­pen­den­tisme, sigui una força inde­pen­den­tista i d’esquer­res com ERC.
Vostè pro­posa un front ampli on JxCat i comuns s’han vetat. Hi ha cap opció real que no sigui repe­tir govern amb JxCat?
Hem de posar d’acord tots els que defen­sem el dret a l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia. Estem en un moment en què hi ha la neces­si­tat de defen­sar-ho davant de l’Estat que ha res­post amb la repressió, i davant d’una pandèmia que ha pro­vo­cat la crisi econòmica més gran de l’últim segle, aquí ningú pot per­me­tre’s el luxe de fer vetos cir­cums­tan­ci­als. És evi­dent que amb els del 155 no hi tenim res a pac­tar, però els que sem­pre hem defen­sat el dret a deci­dir i la lli­ber­tat dels pre­sos tenim l’obli­gació de posar-nos d’acord. És que ho hem fet abans: per fer el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat el 2020, per for­mar govern a Lleida i Tar­ra­gona i des­ban­car alcal­dies històriques soci­a­lis­tes... Per què no ens podem posar d’acord ara a la Gene­ra­li­tat?
Els comuns també diuen que ERC i el PSC veten un tri­par­tit.
Els comuns com­par­tei­xen amb nosal­tres no només una part del pro­grama econòmic i social, sinó també la defensa del dret a deci­dir i la lli­ber­tat dels pre­sos. Amb el PSC no hi com­par­tim cap d’aques­tes coses.
Vostè ha dit que ERC està pre­pa­rada per gover­nar en soli­tari. En quin esce­nari pot pas­sar?
Nosal­tres volem acords amplis, perquè el moment històric del país ho neces­sita. La pri­o­ri­tat és un govern ampli, perquè tots els que vam sor­tir al car­rer el 3-O i vam defen­sar les urnes l’1-O tenim la res­pon­sa­bi­li­tat, i ningú la pot defu­gir, de posar-nos el país a l’esquena amb els seus pro­ble­mes i tirar-lo enda­vant. Però si aquest acord ampli no és de govern, podem assu­mir gover­nar en soli­tari i tenir els suports de totes aques­tes for­ces polítiques al Par­la­ment.
Però si amb dos grups ja ha estat font de pica­ba­ra­lles, amb tres o qua­tre pot ser ingo­ver­na­ble…
Pre­ci­sa­ment es tracta de superar les limi­ta­ci­ons del govern actual, que venien dona­des per dos fac­tors. Pri­mer, que no hi havia una majo­ria sòlida al Par­la­ment: el govern de JxCat i ERC hi ha estat en mino­ria. I,, després, que hi ha hagut una repressió que no ha ces­sat. Ara depèn de nosal­tres que hi hagi aquesta majo­ria sòlida al Par­la­ment, i per això inter­pel·lo tots els que ens hem posat d’acord en altres àmbits, que també ho fem en això. Si no, que algú m’expli­qui quina alter­na­tiva té per seguir avançant cap a la inde­pendència i per fer-ho apel·lant al 50% +1 dels vots... Hem vist mol­tes vega­des crítiques a l’estratègia o les pro­pos­tes d’ERC, però lla­vors demano que hi hagi una alter­na­tiva via­ble, efec­tiva i real sobre la taula.
ERC demana al PSC que no accepti els vots de Vox. Vostè accep­ta­ria els del PSC?
No, perquè els vots, ni tan sols una abs­tenció, mai són gra­tis, sem­pre aca­ben con­di­ci­o­nant, i el meu govern no vull que esti­gui con­di­ci­o­nat per un PSC que té com a objec­tiu acu­mu­lar tot el vot espa­nyo­lista, i que per això ha traït el pro­grama històric que havia defen­sat i ha assu­mit el pro­grama polític de Cs: han posat en qüestió els mit­jans de comu­ni­cació públics, la lli­ber­tat ideològica dels tre­ba­lla­dors públics, les dele­ga­ci­ons a l’exte­rior… El següent és posar en qüestió la immersió lingüística? I encara no han negat que arri­bat el cas esti­guin dis­po­sats a accep­tar els vots de Vox per tenir la pre­sidència! Però és que, a més, això és molt fàcil de resol­dre: el PSC no cal, pot ser abso­lu­ta­ment pres­cin­di­ble, invi­si­ble, inútil en ter­mes polítics de majo­ries i mino­ries, si JxCat dona suport a ERC. Nosal­tres, els dar­rers anys, sem­pre que ha cal­gut per fer una majo­ria inde­pen­den­tista hem donat suport a l’elecció d’un pre­si­dent de JxCat. Ells ara tin­dran l’ocasió de fer el mateix a l’inrevés.
I ERC inves­ti­ria Laura Borràs, tot i estar impu­tada per pos­si­bles irre­gu­la­ri­tats?
Estic con­vençut que ERC gua­nyarà i ens tro­ba­rem en la situ­ació inversa; és a dir, que ells m’hau­ran de donar suport a mi.
Però si no passés?
Em remeto al que hem fet els últims anys, i quan el país ha dema­nat res­pon­sa­bi­li­tat, sem­pre hi hem estat. Jo no entraré a fer de jutge en aques­tes elec­ci­ons, i a més en un pro­ce­di­ment en què encara queda molt camí per davant, però pre­ci­sa­ment hem de superar les limi­ta­ci­ons que hi ha hagut en aquest man­dat. I no estem tan lluny. Una cosa és la retòrica, les decla­ra­ci­ons gran­di­loqüents, les fra­ses èpiques… però quan anem al detall, a mirar el pro­grama, què acaba defen­sant JxCat? Que si s’acon­se­gueix el 50% dels vots cal exi­gir un referèndum vin­cu­lant amb suport de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Això és el que ha defen­sat ERC.
Què ha impe­dit, si hi esteu tan a prop, un acord estratègic de l’inde­pen­den­tisme?
ERC ha defen­sat aquesta posició des de fa molt temps, aga­fant els apre­nen­tat­ges de l’octu­bre del 2017 i mirant de maxi­mit­zar les for­ta­le­ses i superar les difi­cul­tats i limi­ta­ci­ons. El nou referèndum vin­cu­lant i reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment el pro­po­sem des de fa molt de temps. Ara veig com la CUP i JxCat també assu­mei­xen aquesta posició, així que ben­vin­guts, però és ERC qui ha fet la pro­posta i l’ha defen­sada en soli­tari durant molt de temps, rebent crítiques, tot i que ens és bas­tant igual si al final tots ens posem d’acord en aquest objec­tiu. Perquè el meu adver­sari no és cap altre inde­pen­den­tista, és l’Estat i qui repre­senta els seus interes­sos a Cata­lu­nya, que és la can­di­da­tura de Sal­va­dor Illa.
Veu fac­ti­ble posar-se d’acord després de les elec­ci­ons?
Els fulls de ruta no són tan dife­rents. Uns poden fer ser­vir més deci­bels i altres menys, però ens unei­xen mol­tes més coses que no pas ens sepa­ren. Estic con­vençut no només que arri­ba­rem a un acord, sinó que ampli­a­rem les majo­ries, i seran sòlides. El país ho neces­sita i no fer-ho seria una irres­pon­sa­bi­li­tat.
Vostè pro­posa un govern amb els comuns. El full de ruta també els hau­ria d’incloure?
El nos­tre com­promís és clara­ment per la inde­pendència, però el referèndum també el poden defen­sar els que no són necessària­ment inde­pen­den­tis­tes, només cal que siguin demòcra­tes. Si l’inde­pen­den­tisme es marca com a objec­tiu acon­se­guir un referèndum que sigui vin­cu­lant i reco­ne­gut per la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal, tots els qui hi donin suport són els nos­tres ali­ats i no els nos­tres con­trin­cants. I els comuns han dit que defen­sen el dret a deci­dir de Cata­lu­nya en un referèndum.
Vostè veu impos­si­ble un pacte amb el PSC a Cata­lu­nya, però hi ha hagut acords a Madrid. És com­pa­ti­ble que con­tinuïn?
Cata­lu­nya i Espa­nya són dos països dife­rents, i per tant no només hi ha lògiques polítiques dife­rents, sinó que ERC es pre­senta a les elec­ci­ons al Par­la­ment per pre­si­dir Cata­lu­nya, perquè tenim un pro­jecte per fer aquest país inde­pen­dent i una soci­e­tat justa. ERC no es pre­senta a les elec­ci­ons espa­nyo­les per pre­si­dir Espa­nya, sinó per defen­sar els interes­sos de la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. I pre­nent com a base a això fem sem­pre els acords, també per parar els peus a la dreta espa­nyo­lista i a l’extrema dreta.
Entre aquests acords, hi ha el de l’indult als pre­sos polítics?
Nosal­tres defen­sem l’amnis­tia, és la reso­lució democràtica i política a una repressió que té ori­gen polític. El govern espa­nyol ha dei­xat que es parlés d’indults però tam­poc no ha mos­trat cap com­promís ferm al res­pecte. La solució és l’amnis­tia perquè inclou­ria també els exi­li­ats i totes les cau­ses ober­tes pen­dents, que són mol­tes i afec­ten milers de per­so­nes, a part de casos com els del Tri­bu­nal de Comp­tes.
Si indul­ten Oriol Jun­que­ras i quedés lliure sent vostè pre­si­dent, com que­da­rien els lide­rat­ges al par­tit i al govern?
ERC és un equip, jo he for­mat part de l’equip d’Oriol Jun­que­ras des de fa una pila d’anys, i sense indult, i amb ell a la presó, el líder d’ERC és Oriol Jun­que­ras. Però si soc pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, el pre­si­dent seré jo. I igual que hem estat tre­ba­llant con­jun­ta­ment fins ara ho segui­rem fent en el futur, i a més com a pre­si­dent del meu par­tit és una de les per­so­nes que més m’escolto, que més m’he escol­tat per pren­dre deci­si­ons i que més m’escol­taré quan sigui pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat.
Vostè té fama de buròcrata i es diu que té poc carisma…
Aquí no es tracta de ser el rei de la festa, es tracta d’acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya. I ara el que es neces­sita és algú capaç de cons­truir acords, que sàpiga afron­tar la recons­trucció del país, que sigui honest i parli clar, reco­ne­gui els límits per superar-los i que sobre­tot esti­gui com­promès amb la inde­pendència i la justícia social. En aquest sen­tit puc posar a dis­po­sició que des d’ado­les­cent he tre­ba­llat cada dia perquè Cata­lu­nya fos un estat inde­pen­dent.
Al debat de TV3 va avançar que lli­ga­ria una even­tual inves­ti­dura a un acord de pres­su­post. Això no ho com­pli­ca­ria més tot?
No, això vol dir que tot­hom s’ha de com­pro­me­tre. No pot tor­nar a pas­sar com els últims anys, quan es faci­li­tava una inves­ti­dura a última hora i després es posava tot en risc si no s’apro­vava el pres­su­post. D’aquest apre­nen­tatge n’hem de treure una lliçó, i és que ens hem de com­pro­me­tre tots molt més des de l’inici. És que a més el país ho neces­sita! Estem en una hora greu, molt com­pli­cada, amb un 13,87% d’atur, 537.000 atu­rats, 171.000 per­so­nes més en ERTO, el PIB ha tin­gut una cai­guda d’un 11,4% el 2020, la més alta des que hi ha regis­tres ofi­ci­als... Ens hauríem de remun­tar a la Guerra Civil per tro­bar una cai­guda més gran! Davant d’això no podem per­dre ni un sol minut; per tant, amb la inves­ti­dura el meu govern començarà a tre­ba­llar pel pres­su­post des del pri­mer moment.
No val l’apro­vat a l’abril?
Sort en vam tenir d’aquell! Ima­gi­neu-vos ges­ti­o­nar una pandèmia amb el del 2017.
Tot i això ja van néixer una mica cadu­cats, perquè s’havien pre­pa­rat en la pre­pandèmia… Ara ja no donen més de si?
Ara cal reor­ga­nit­zar les pri­o­ri­tats, és evi­dent, i cal poder incor­po­rar els recur­sos amb molta més faci­li­tat. Afron­tar una recons­trucció en què la inversió serà un ele­ment clau, sense un nou pres­su­post estem molt limi­tats i això podria fer que deixéssim pas­sar les opor­tu­ni­tats vin­cu­la­des a recur­sos que poden venir de fons euro­peus com ara el Next Gene­ra­tion. Que hi ha cap força política que es pre­senti a les elec­ci­ons que cre­gui que mai hi hau­ria d’haver pres­su­post? Oi que tot­hom en tin­dria un al cap? Oi que tot­hom diu que és l’eina que millor defi­neix les polítiques d’un govern? Doncs per­fec­ta­ment podem lli­gar-hi la inves­ti­dura.
Fa tres anys la CUP es va abs­te­nir per afa­vo­rir un pre­si­dent inde­pen­den­tista, però no va donar suport al pres­su­post. Des­carta un esce­nari així?
Quan s’inves­teix un pre­si­dent s’aprova el seu pro­grama de govern, que es porta a terme mit­jançant un pres­su­post. Jo demano que tot­hom s’impli­qui.
Vostè ha acu­sat el govern esta­tal de ser un dels que menys ajuts direc­tes ha donat en ter­mes de PIB, però a vostès també els han retret que s’hau­rien pogut endeu­tar més. Hi havia marge?
N’hi ha hagut, i l’hem fet ser­vir.
No n’hi havia més?
Sí, hi havia el d’un estat inde­pen­dent. Si des­comp­tem el País Basc i Navarra, que tenen un sis­tema de finançament dife­ren­ciat, Cata­lu­nya ha estat el ter­ri­tori on hi ha hagut més dife­ren­cial de dèficit res­pecte l’exer­cici ante­rior. És a dir, que més marge ha uti­lit­zat. Hi ha hagut ter­ri­to­ris que han reduït el dèficit; nosal­tres l’hem aug­men­tat perquè crèiem que era el moment d’aug­men­tar l’endeu­ta­ment. Venim d’uns anys en què hem endreçat els comp­tes de la Gene­ra­li­tat, i gràcies a aquesta feina ara ens ho podem per­me­tre. De tota manera, el pro­blema prin­ci­pal és que el govern espa­nyol no ha posat prou recur­sos. Ha dit: “Les comu­ni­tats teniu la capa­ci­tat per dic­tar res­tric­ci­ons, però no us dono la capa­ci­tat per com­pen­sar-les.” Tot i això, hem acon­se­guit més de 2.800 mili­ons des de l’inici per donar suport als sec­tors econòmics, i en el dar­rer tri­mes­tre ja hem posat en marxa prop de 650 mili­ons d’aju­des, per tre­ba­lla­dors en ERTO, autònoms o pimes, i direc­tes per a la res­tau­ració, la cul­tura o el comerç.
Les res­tric­ci­ons per la pandèmia han cau­sat males­tar en molts sec­tors, i s’han enfo­cat molt cap a la seva figura. Això li pot pas­sar fac­tura elec­to­ral?
Nosal­tres pre­nem les deci­si­ons per sal­var vides, no per sal­var vots. En un govern tot ell ha d’assu­mir les deci­si­ons, i jo ho he fet, amb àrees de con­se­llers de JxCat en què pot­ser n’hau­ria pres de dife­rents, però un govern és soli­dari, i quan es pre­nen deci­si­ons s’han de defen­sar fins al final. És la meva manera d’enten­dre la lle­ial­tat.
No ha pas­sat a la inversa, creu?
Jo parlo per mi, cap inde­pen­den­tista és el meu adver­sari.
L’ANC ha dema­nat que s’ela­bori un pres­su­post paral·lel “repu­blicà”, és a dir, comp­tant-hi els diners que ara mar­xen pel dèficit fis­cal… Ho faran si governa?
Des del 2012 els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat han d’incloure una valo­ració de les balan­ces fis­cals, aquesta va ser una llei que vaig pre­sen­tar jo mateix al Par­la­ment i vaig acon­se­guir que s’aprovés. Des del 2012, doncs, ja s’inclou el càlcul de les balan­ces fis­cals, i per tant la diferència entre el pres­su­post de la Cata­lu­nya actual i una d’inde­pen­dent. A par­tir d’aquí podríem veure les pri­o­ri­tats, però hem de posar l’esforç en la trans­for­mació del dia d’avui.
Aviat es com­plirà un any de l’única reunió de la mesa de diàleg. No els van ensar­ro­nar?
El PSOE uti­lit­zarà totes les excu­ses que tin­gui per no afron­tar cap nego­ci­ació amb Cata­lu­nya. Només s’acon­se­gueix avançar quan ERC ha gua­nyat: aque­lla mesa es va posar en marxa perquè ERC havia gua­nyat les elec­ci­ons del 10-N, i ara cal que torni a gua­nyar i hi hagi una pre­sidència de la Gene­ra­li­tat que vul­gui uti­lit­zar totes les eines per defen­sar l’auto­de­ter­mi­nació i l’amnis­tia. Aquesta és una més, que pot tenir un recor­re­gut que cadascú pot jut­jar o pre­veure, però jo no renun­ciaré a cap ins­tru­ment per acon­se­guir la inde­pendència i anar a defen­sar el que cre­iem. És una de les pri­me­res coses que hem de fer: exi­gir al govern de l’Estat. I mol­tes vega­des les reticències que hi ha hagut de JxCat a la mesa li han vin­gut molt bé al PSOE per no afron­tar aquesta nego­ci­ació. Jo no vull donar cap excusa perquè no l’afronti.
Va pro­po­sar reu­nir abans el Pacte Naci­o­nal pel Referèndum. Aju­da­ria a pres­si­o­nar?
El 2017 al Pacte Naci­o­nal hi havia orga­nit­za­ci­ons sin­di­cals i patro­nals, uni­ver­si­tats, enti­tats muni­ci­pa­lis­tes, cul­tu­rals, o soci­als que defen­sa­ven aquest referèndum. Allò valia per al 2017, però després de la repressió que hem rebut, amb un estat que ha empre­so­nat els nos­tres diri­gents o els ha forçat a l’exili, tenim mol­tes més raons per tor­nar-nos a tro­bar i demos­trar que aquesta petició d’auto­de­ter­mi­nació i amnis­tia no és la petició del pre­si­dent Ara­gonès ni del govern lide­rat per ERC, sinó que és l’exigència de tot un país.
Escòcia es pot tro­bar aviat en una situ­ació molt simi­lar a la cata­lana: amb un govern inde­pen­den­tista que reclama un referèndum, i Lon­dres negant-ho. Seria una opor­tu­ni­tat per fer fins i tot front comú a Europa?
Tots els pobles que llui­ten per la seva inde­pendència tin­dran el suport d’ERC. Fa un any i mig vaig poder visi­tar Escòcia i vaig tenir una reunió de tre­ball amb Nicola Stur­geon, i he tin­gut l’opor­tu­ni­tat en aquesta cam­pa­nya de rebre el suport de l’inde­pen­den­tisme basc i el gallec, hem anat rebent suports d’inde­pen­den­tis­tes d’arreu d’Europa. Tenim molt clar que la lluita per la lli­ber­tat d’un país sem­pre ajuda altres països que es tro­ben en la mateixa situ­ació.
Hi ha sis can­di­da­tu­res inde­pen­den­tis­tes. Això no divi­deix molt el vot i per­ju­dica el movi­ment?
Amb tots els res­pec­tes, el que s’ha divi­dit és Con­vergència. Nosal­tres som el refe­rent de l’inde­pen­den­tisme d’esquer­res i ens pre­sen­tem amb més força que mai i amb tota la volun­tat de gua­nyar. En aquest àmbit sem­pre hi ha hagut una força majo­ritària, molt àmplia que és ERC, i una més petita que és la CUP, anti­ca­pi­ta­lista, i en tot cas són altres espais de l’inde­pen­den­tisme que s’han frag­men­tat.
Heu anun­ciat dues con­se­lle­ries noves. Amb qui­nes com­petències i d’on es trau­rien? Un even­tual soci es podria moles­tar...
No, perquè aquest ha de ser un govern nou, aquest país també neces­sita un canvi de lide­ratge, que sigui des de l’esquerra. De les dues con­se­lle­ries que pro­po­sem, la d’Igual­tat i Femi­nis­mes agru­pa­ria totes les polítiques en aquest àmbit, que ara són algu­nes en el Depar­ta­ment de Pre­sidència o Afers soci­als, men­tre en la d’Acció pel Clima hauríem de sumar-hi les polítiques energètiques, d’aigua, resi­dus, bio­di­ver­si­tat i d’eco­no­mia cir­cu­lar..
Borràs va anun­ciar Argi­mon com a con­se­ller de Salut, Illa també que el tin­dria a l’equip i ha avançat noms com els de Mau­rici Lucena… Vostès van anun­ciar el de Miquel Puig. En diran més?
He pro­po­sat Puig com a comis­si­o­nat, que depen­dria del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per tirar enda­vant els fons Next Gene­ra­tion, perquè ha estat col·labo­rant amb el govern des del comitè d’experts que ens ha asses­so­rat en el pro­grama i hi vull con­ti­nuar comp­tant, ja inte­grat en l’estruc­tura de govern. Però no he pro­po­sat cap con­se­ller perquè abans de repar­tir con­se­lle­ries hem de res­pec­tar el vot del 14-F. A par­tir d’aquí d’altres han posat noms sobre la taula, alguns dels quals for­men part avui de l’estruc­tura del govern, i jo això ho entenc com un suport a la feina feta.
Què li sem­bla que a TV3 el PP fos qui més rebatés Vox?
Estan com­pe­tint pel vot de la ultra­dreta. El nos­tre com­promís anti­fei­xista és clar.
Vostès es van plan­tar al debat de TVE i hi van par­lar en català. Hi havia hagut un cert rela­xa­ment els últims anys en la seva defensa?
No hi ha hagut rela­xació, però hem de defen­sar en cada situ­ació que els par­lants de català han de tenir els matei­xos drets que els de qual­se­vol altra llen­gua en un con­text simi­lar.
ERC vol fer com­plir la llei d’eti­que­tatge en català i la del cinema, però en una pila d’anys no hi ha hagut manera… Com ho faran?
Cal un lide­ratge de la Gene­ra­li­tat des de la pre­sidència com­promès amb això, i uti­lit­zar totes les eines que tenim, com la nor­ma­tiva en l’àmbit del con­sum en tot cas.

k

L’entre­vista sen­cera, a www.​elpuntavui.​cat

El president més jove?

Pere Aragonès i Garcia (Pineda, 16-11-1982) podria ser, si els resultats de diumenge ho permeten, el primer president d’ERC sorgit de les urnes des de Lluís Companys. De fet, lamenta que Vox ja l’ha emprès amb ell potser per això: dilluns li van presentar una denúncia davant la Junta Electoral “per haver recordat simplement el passat antifeixista d’ERC” i en el debat de dimarts el van amenaçar amb la presó. “Estic esperant el proper debat, potser ja porta un equip per afusellar-me: amb aquesta deriva seria tornar al que ha fet aquesta gent al llarg de la història”, constata.Si ho fos, amb només 38 anys Aragonès també seria el president més jove de la Generalitat, com a mínim en l’era contemporània. “Massa d’hora, encara no ens tocava a la nostra generació”, reconeix. I és que la repressió viscuda pel seu partit ha precipitat nous lideratges com el seu, que defineix com a “coral”, tot i que reflexiona que és un fenomen que s’està experimentant arreu del món, el de l’auge de joves valors de l’esquerra que assegura que són el seu mirall, com els de Jacinda Adern, primera ministra de Nova Zelanda, o la congressista de Nova York Alexandria Ocasio.

Tot i la seva joventut, la trajectòria política d’Aragonès és ben àmplia. Llicenciat en dret, i havent cursat estudis superiors en economia fins i tot a Harvard (potser per això té fama de pragmàtic i bon gestor, però també de representar la branca més liberal del partit), va entrar el 1998 en política a través de la JERC, branca juvenil d’ERC, de què seria portaveu nacional del 2003 al 2005, en una etapa on va coincidir amb companys actuals a les llistes com Roger Torrent, Laura Vilagrà o Marta Vilalta. Va ser diputat al Parlament del 2006 al 2015, arribant a ser portaveu adjunt, i es va presentar dos cops a les municipals a Pineda, el 2011 i el 2015, on no va ser alcalde però va passar d’1 a 5 regidors. El gener del 2016, Oriol Junqueras el va reclutar com a secretari d’Economia i va ser dels pocs càrrecs del departament que la Guàrdia Civil no va detenir el 20-S del 2017. La repressió posterior a l’1-O acabaria de llençar, paradoxalment, la seva carrera. El mateix Junqueras, el gener del 2018, el va designar com a successor des d’Estremera estant si a Marta Rovira li passava res, i després que ella al març s’exiliés a Suïssa, Aragonès seria elegit coordinador i de facto home fort d’ERC. Quan finalment van poder formar govern, ell va esdevenir vicepresident i conseller d’Economia del president Quim Torra, de qui ha seguit desenvolupant funcions arran de la seva inhabilitació, tot assumint el pes de la lluita contra la pandèmia.

10 coses que no sabies...

Tintinaire. Es declara fan de Tintín i el capità Haddock, que el duien a “descobrir molts llocs del món” des que de petit llegia els còmics del pare. A casa té una pila de llibres i figuretes. “Fins i tot en un acte fa poc em van oferir un mapa de Sildàvia!”, riu. Ara ja li comença a ensenyar a la seva filla de dos anys, la Clàudia.

Lluquet. Havia fet teatre amateur de jove, fins i tot amb papers destacats als Pastorets, on va fer tant de Lluquet com de Rovelló.

Família. El pare és enginyer, tot i que s’ha dedicat sobretot a l’hostaleria, com l’avi. La mare va treballar molts anys en una empresa tèxtil, i avui està jubilada.

Nissaga política. L’avi va ser un dels últims alcaldes franquistes de Pineda, i va seguir en democràcia fins al 1987, per Alianza Popular. El pare també seria regidor als anys 90, com a independent a la llista de CiU.

Cuina. “Gaudeixo molt cuinant, em serveix per desconnectar”, explica. El seu plat preferit, per fer i per menjar, és l’arròs a la cassola. S’hi ha especialitzat tant, que difícilment en tastarà cap que no hagi cuinat ell o la mare.

Hort. Part dels ingredients els treu del petit hort del pare a Pineda, on conreen carxofes, calçots i els cèlebres pèsols del Maresme.

Calçotada. És fan de les calçotades, i ja espera en candeletes el dia de reflexió per estrenar-se enguany. Això sí, només en família.

Esquerrà. A més d’ideologia, Aragonès és esquerrà quan escriu. Això sí, tot i que admet que amb poca traça, xuta amb la dreta.

Culer. Mai ha estat gaire esportista, confessa, si bé de jove anava a animar el club de bàsquet del poble. Ara segueix de lluny el Barça, el seu equip. “Té molts reptes al davant”, diu.

Lectures. Es decanta pels llibres d’història i d’assaig, tot i que admet que últimament té poc temps. També li agrada anar al teatre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia