El front macronià s’esquerda
La distància entre el jove dirigent i Le Pen es redueix de cara a les eleccions presidencials de l’any vinent
L’entorn del mandatari tem que el centrista deixi de beneficiar-se del vot útil contra l’extrema dreta
El baluard macronista contra l’extrema dreta s’esquerda. El president francès, Emmanuel Macron, va irrompre de manera sorprenent l’any 2017 presentant-se com la millor alternativa davant dels extrems. Era el candidat ideal per evitar l’arribada al poder del populisme d’esquerres, però sobretot per frenar la ultradreta de Marine Le Pen.
Quatre anys després, i quan falten pràcticament dotze mesos per a les eleccions presidencials, està més que qüestionada la insígnia de Macron com a millor baluard contra la temptació del cant de sirenes del lepenisme.
Segons un sondeig recent de l’institut Ifop per a la revista Marianne, Le Pen seria la més votada en la primera volta de les presidencials del 2022, amb el 28% dels vots. La seguirien Macron (24%), el conservador Xavier Bertrand (14%), l’insubmís Jean-Luc Mélenchon (10%), la socialista Anne Hidalgo (8%) i el verd Yannick Jadot (6%). En una hipotètica repetició del mateix duel del 2017, el jove president tornaria a vèncer davant la líder del Reagrupament Nacional (RN). Aquesta vegada, però, només ho faria amb el 53% dels sufragis, mentre que Le Pen aconseguiria el 47%. En els comicis anteriors, la victòria macronista havia estat força més aclaparadora, amb el 66%.
Sens dubte, els sondejos s’han d’agafar amb pinces, però prefiguren una tendència en què la derrota de Macron davant la ultradreta ha deixat de resultar inimaginable.
Tàctica cínica
“Durant els primers anys del mandat, Macron i el seu equip van apostar per una tàctica cínica que consistia a fer de Le Pen la seva rival predilecta, ja que consideraven que sempre hi hauria una majoria de francesos disposats a votar contra el RN”, explica a El Punt Avui el periodista Marc Endeweld, autor de L’ambigu monsieur Macron i Le grand manipulateur, dos dels llibres en francès més interessants sobre l’actual president.
El fet que la victòria de Le Pen esdevingui plausible “suposa un problema per a Macron, ja que ha deixat de ser el millor baluard contra l’extrema dreta i això podria comportar que ja no es beneficiés d’una part del vot útil”, adverteix Endeweld.
“Algunes persones de l’entorn del president comencen a creure que es tracta del pitjor candidat per confrontar-se a Le Pen”, assegura Ellen Salvi, cap de la secció de política del digital Mediapart. Tot i que el dirigent centrista conserva el suport d’un bloc social –format per votants amb un nivell de renda elevat– suficientment sòlid per arribar a la segona volta, el seu gran defecte és el rebuig que genera tant entre els votants d’esquerres com entre les classes populars.
“Molts dels votants socialistes que van apostar per Macron des de la primera volta el 2017 s’han sentit traïts”, reconeix el politòleg Luc Rouban, director d’investigacions en el prestigiós CNRS. L’adopció de reformes neoliberals del codi laboral, del sistema impositiu dels més rics i de les pensions (finalment frustrada per la pandèmia), així com la mà de ferro policial contra els armilles grogues i mesures considerades lliberticides com ara la llei de seguretat global, han generat una profunda bretxa entre els votants progressistes i el dirigent centrista.
Opció abstencionista
Fins al punt que molts dels potencials electors de Jadot, Mélenchon o Hidalgo –l’alcaldessa de París, que està considerant seriosament presentar-se a les presidencials– diuen que s’abstindrien en el cas d’una segona volta Macron-Le Pen. Un escenari incert que també es veu marcat per la pandèmia. Macron l’ha viscut sense que hagi repercutit de manera significativa en la seva popularitat, que es manté en uns nivells baixos, però lleugerament superiors als dels seus predecessors Nicolas Sarkozy i François Hollande en el mateix moment del mandat. Tanmateix, la degradació de la situació sanitària en les últimes setmanes –el nombre de casos diaris torna a superar els 40.000– el podria esquitxar, ja que la majoria de l’opinió li retreu que no seguís les recomanacions dels científics i apliqués un confinament estatal a finals del mes de gener.
Crisi sanitària, econòmica i social. La llarga campanya per a l’elecció del 2022 se celebrarà en un context tan fràgil com explosiu.
Dreta republicana busca candidat
Enric BonetEl president del govern regional dels Alts de França (nord), el conservador Xavier Bertrand, va oficialitzar dimecres la seva candidatura. Qui va ser ministre de Treball durant la presidència de Sarkozy aspira a evitar una repetició del duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, una opció probable segons els sondejos, però que no entusiasma la majoria dels francesos. Bertrand, però, “no és un home gaire estimat entre els seus antics companys d’Els Republicans”, recorda la periodista Ellen Salvi. El fet que la dreta republicana no disposi d’un líder clar comporta que des de sectors de l’establishment s’intenti catapultar candidatures com ara la de l’ex-primer ministre Édouard Phillippe i la del negociador europeu Michel Barnier.
