Escòcia decideix avui si vol fer un altre referèndum
L’SNP, el partit favorit en les eleccions parlamentàries, aspira a obtenir la majoria per poder convocar el plebiscit
La consulta topa amb la negativa de Londres a concedir el permís per dur-la a terme
Quatre milions d’escocesos estan cridats avui a les urnes per votar en les que han estat definides com les eleccions més importants a Escòcia des de la devolució del Parlament, el 1999. En joc hi ha un nou referèndum d’independència. Nicola Sturgeon, líder del Partit Nacional Escocès (SNP), ha promès una nova consulta si guanya les eleccions. Tot i que els partits unionistes intenten distreure l’atenció i fan veure que el referèndum no és el més important, tothom sap que sí. Si l’SNP no aconsegueix la majoria, aleshores els unionistes diran que els escocesos no volen la consulta.
L’SNP necessita 65 diputats per aconseguir la majoria absoluta que li doni l’autoritat per poder convocar el plebiscit. No és gens clar si serà capaç d’assolir-la. Els sondejos són molt enganyosos en aquest sentit. Alguns diuen que perdrà escons. En les eleccions del 2016 en va aconseguir 63, però els Verds li van donar els seus (cinc) en votacions clau com ara l’aprovació dels pressupostos. Altres sondejos li donen la majoria. En el que sí que coincideixen totes les enquestes és que els tres partits independentistes (l’SNP, els Verds i l’Alba d’Alex Salmond) obtindran majoria i superaran els tres partits unionistes (conservadors, laboristes i liberaldemòcrates).
En el debat televisiu de dimarts a la nit a la BBC, en què van participar els cinc partits amb representació parlamentària (tots menys el partit que ha creat Salmond recentment), el líder conservador, Douglas Ross, va acusar Sturgeon de voler fer un referèndum com sigui. Sturgeon li va respondre que no farien cap referèndum sense el consentiment de Londres i que, primer de tot, havien de fer front a la crisi de la Covid, un altre dels arguments dels unionistes contra la cap del govern escocès.
També hi ha expectació per saber quants escons aconseguirà l’Alba, el partit creat per Salmond abans de les eleccions, després de l’enfrontament judicial amb Sturgeon. Si l’SNP aconsegueix majoria absoluta en solitari o amb l’ajuda dels Verds, aleshores no hauran de negociar amb Salmond, que proposa un trencament amb Londres i no esperar que doni permís per poder fer la consulta.
El primer ministre britànic, Boris Johnson, que gairebé no ha participat en la campanya sabedor de la seva baixa popularitat, ha reiterat aquesta setmana que no permetrà un altre plebiscit.
Dues votacions
Els 129 diputats s’escullen en dues votacions. En la primera, s’elegeix un candidat per districte. Es presenta un candidat de cada partit i el que aconsegueix més vots guanya. Només compten els vots del guanyador. La resta de vots es perden. Fins a 73 diputats són escollits així.
Els 56 diputats restants surten a partir d’una votació de llistes de partits. Hi ha vuit regions i s’escullen set candidats a cadascuna. El recompte començarà demà al matí. Els resultats de 47 districtes electorals se sabran divendres i els dels 26 districtes restants, dissabte.
Ascens sobiranista a Gal·les
Daniel PosticoEls conservadors serien els que més pujarien en les eleccions gal·leses, segons els últims sondejos, i es quedarien amb bona part dels vots que l’UKIP, el partit antieuropeu i antiimmigració, va obtenir el 2016 en plena discussió pel Brexit. Tot i això, els laboristes de Mark Drakeford tornarien a guanyar les eleccions i, fins i tot, incrementarien els escons i podrien arribar a la majoria absoluta. Hi ha 60 seients en joc al Parlament gal·lès. Els nacionalistes del Plaid Cymru quedarien tercers amb el mateix percentatge de vot, però confien a incrementar el nombre de vots. Després del Brexit, s’ha produït a Gal·les un fort augment de l’independentisme, que ja supera el 30%. El gran dubte és saber si aquesta pujada es reflectirà en els comicis d’avui. El Plaid Cymru, que presenta un important programa social, també ha promès fer un referèndum d’independència a la regió si guanyen les eleccions.
