Política

La CUP colla per derogar el decret d’energies renovables

Els grups independentistes volen donar resposta al malestar que hi ha al territori per la proliferació de projectes

Coincideixen en una llei de transició energètica per regular-ho però no en una moratòria

En el gran trencaclosques que és la negociació entre els partits independentistes per desencallar la legislatura, els tres grups s’han immers aquesta setmana a mirar de fer encaixar una peça bàsica, el desplegament de les energies renovables, que grinyola arran de les posicions de partida allunyades i el malestar que des de fa mesos la qüestió ha generat en moltes àrees –les menys poblades– del territori. La proliferació indiscriminada de grans projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques ha posat en alerta mig país i ha irromput ara de ple en les converses, com ahir va posar en relleu la CUP, que no vol esperar més i va reclamar a l’actual govern provisional que decreti una moratòria immediata de “tots els macroprojectes de renovables”, fins i tot els que ja estan aprovats per la ponència transversal, formada per membres de diversos departaments, creada per fer una primera avaluació de l’impacte, i que suposa un filtre decisiu per poder-ne seguir la tramitació.

La ponència, i l’esclat de projectes, és fruit del decret 16/2019, que el govern va aprovar fa un any i mig –i el Parlament va ratificar llavors amb l’únic vot en contra de la CUP– i que, aprofitant les negociacions per investir Pere Aragonès, els cupaires tornen a reclamar ara que es derogui, ja amb l’aval de l’enuig territorial generat. Ahir, la seva diputada Laia Estrada desvelava que ja estan negociant aquesta derogació amb ERC, en el marc de les converses per aprofundir i ampliar el pacte d’investidura que tenen signat. El document, això sí, d’entrada no inclou aquesta mesura i només parla lacònicament de dictar una moratòria sobre “els grans projectes d’impacte territorial negatiu”, a més d’aprovar una llei de transició energètica que ho reguli “abans del 2022”, punt en què ahir insistia també Estrada. “Això ha de permetre debatre en ponències i escoltant experts, món local i grups ecologistes quins han de ser els pilars del desplegament, en consonància amb la llei de canvi climàtic”, defensava, tot recordant que en aquest marc de reformulació “no té sentit” que ERC no accedeixi a derogar el decret. En paral·lel a l’acció institucional, els cupaires han impulsat una campanya de mobilitzacions –n’hi ha de previstes aquest cap de setmana a les vegueries de Ponent, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Pirineu i la Catalunya Central– amb el lema Sí a les renovables. Defensem el territori, i presentaran mocions de condemna als ajuntaments i consells comarcals on són presents.

Fonts consultades ahir d’ERC puntualitzaven que l’acord signat amb la CUP no fixa pas una moratòria sobre tots els projectes, ja que “no és possible” eliminar els que ja han passat el filtre de la ponència. Tot i que Estrada ahir va afirmar que no han parlat d’això amb Junts, que els ha respost amb poc detall al document programàtic que els van traslladar en el seu dia, les fonts dels republicans, que dimarts van entrar de ple en aquest punt en les converses sectorials amb els juntaires, asseguraven que de fet ja estan negociant “a tres bandes” per veure com poden apagar els “incendis” generats al territori arran del decret, i es mostraven optimistes amb la possibilitat d’assolir aviat un acord que passaria per “modificar-ne els paràmetres”, a fi de desplegar les renovables de manera més endreçada i pactada amb el territori. “ERC es la centralitat entre el liberalisme extrem i l’intervencionisme extrem”, defensaven les mateixes fonts. I és que, tot i que en el seu dia van donar suport al decret, els republicans semblen haver rectificat, i per exemple diumenge van participar en una concentració de protesta a Barcelona convocada per la Xarxa de Sobirania Energètica i l’Associació de Micropobles. “Volem un model energètic 100% renovable, de km 0, democràtic, equilibrat i en mans de la ciutadania. Aquesta serà una prioritat del nou govern!”, piulava aquell dia des d’allà la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

Mentrestant, fonts consultades de Junts van evitar ahir definir la seva posició en la negociació per evitar precisament d’interferir-hi, dins del propòsit de discreció que s’han marcat, tot i que, segons les fonts dels republicans, tampoc és del tot clara. Moltes veus juntaires, incloses la del gran impulsor del decret, el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, es neguen en rodó a la seva derogació, i també a la moratòria que han pactat ERC i la CUP, ja que recorden que Catalunya va molt tard i que la ponència en marxa ja és una garantia per barrar el pas als projectes amb més impacte sobre el territori. La majoria dels alcaldes i càrrecs locals que s’hi han alçat en contra, en tot cas, són d’ERC però també de Junts, i això ha fet que s’hagi generat un cert debat intern al partit per mirar de consensuar posicions i apaivagar el malestar.

Al seu programa electoral, JxCat també hi duia l’aprovació d’una llei de transició energètica “que sigui fruit d’un pacte nacional entre les institucions i els agents econòmics, socials i territorials, i que marqui el full de ruta de l’estratègia energètica per als pròxims vint anys”. A més, proposava crear una agència de l’energia que agrupi competències ara disperses, i també altres mesures que s’acosten al model cooperatiu que defensen ERC i la CUP, com ara incentivar comunitats energètiques o fomentar la participació d’ajuntaments i agents locals en els projectes d’implantació de renovables

“El debat no és si s’ha de fer, sinó com s’ha de fer”

El decret 16/2019 del govern responia a la intenció urgent d’agilitzar la implantació de les energies renovables a Catalunya, avui molt endarrerida, indispensable per assolir l’objectiu que el 2030 suposin el 50% del total, fixat en els objectius de desenvolupament sostenible aprovats per l’ONU el 2015, i recollits en la llei catalana del canvi climàtic del 2017. La CUP, que ja hi va votar en contra, denunciava ahir la manera com s’ha previst el desplegament, “d’esquena al territori” i responent “als interessos dels lobbies”, que segons l’exdiputada Natàlia Sànchez han creat una “dicotomia enganyosa”. “El debat no és si s’ha de fer o no, que és evident que sí, sinó com s’ha de fer i als interessos de qui respon”, resumia. Segons ella, s’ha generat un mapa “desequilibrat” i s’han prioritzat “criteris economicistes”, ja que s’ha donat “carta blanca“ a grans corporacions per fer negoci a costa de territoris rurals i naturals on és més barat especular amb el sòl. La CUP, que ja va alertar que el decret seria la “porta d’entrada” a grans conflictes territorials, proposa atansar el lloc de producció i el de consum de l’energia, i començar per punts on ja hi hagi hagut impacte, com ara polígons, autopistes i terrats.Els cupaires es queixen que el model actual fomenta perpetuar l’oligopoli del negoci energètic, ja que un 65% dels projectes eòlics estan en mas de les mateixes empreses actuals “més contaminants”, com Endesa, Iberdrola, EDP, Naturgy o Acciona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona