Política

La ultradreta lepenista punxa en les regionals

L’abstenció massiva frena l’auge del Rassemblement National en la primera volta dels comicis

La dreta republicana i els socialistes resisteixen i la formació del president Macron confirma la seva escassa implantació local

El perill que la ultra­dreta diri­geixi una regió perd força a França. Els nivells rècord d’abs­tenció en les elec­ci­ons regi­o­nals i depar­ta­men­tals van con­tra­dir els son­de­jos i el Ras­sem­ble­ment Nati­o­nal (RN) va obte­nir ahir uns resul­tats força menys ele­vats del que es temia.

Menys d’un 35% dels fran­ce­sos es van des­plaçar a les urnes en la pri­mera volta d’aquests comi­cis i això va reforçar els pre­si­dents regi­o­nals sor­tints. En les tretze regi­ons metro­po­li­ta­nes –set de les quals, en mans d’Els Repu­bli­cans (dreta); cinc, dels soci­a­lis­tes, i una, dels sobi­ra­nis­tes cor­sos–, els resul­tats d’ahir indi­quen que les actu­als majo­ries repe­ti­rien al cap­da­vant dels con­sells regi­o­nals, tret que hi hagi una sor­presa majúscula en la segona volta, diu­menge que ve.

Després que el par­tit de Marine Le Pen fos la força més votada en sis regi­ons en la pri­mera volta de les regi­o­nals del 2015, ahir l’extrema dreta només va aca­bar pri­mera en un únic ter­ri­tori. Segons les esti­ma­ci­ons de vot en el moment de tan­car aquesta edició, el millor resul­tat de l’RN va ser a la regió mar­se­llesa de la Pro­vença-Alps-Costa Blava (PACA), on va acon­se­guir el 35% dels sufra­gis, lleu­ge­ra­ment per sobre del pre­si­dent actual, Renaud Muse­lier, de la dreta repu­bli­cana, amb un per­cen­tatge de vots simi­lar. Amb aquest resul­tat, però, Muse­lier és ara favo­rit per con­ser­var el con­sell regi­o­nal, a diferència del que pre­de­ien els son­de­jos. El 17% dels votants de la llista de l’esquerra podrien resul­tar clau.

“Mai dei­xaré que l’extrema dreta frac­turi la nos­tra regió”, va asse­gu­rar Muse­lier, que es va van­tar d’haver “con­tra­dit tots els son­de­jos”, que deien que se situ­a­ven a deu punts de distància del can­di­dat ultra Thi­erry Mari­ani. Encara més entu­si­asta es va mos­trar el també pre­si­dent con­ser­va­dor Xavier Ber­trand, al cap­da­vant de la regió dels Alts de França, al nord. Ber­trand, que ja ha anun­ciat que es vol pre­sen­tar a les pròximes pre­si­den­ci­als, va gua­nyar amb el 44%, clara­ment per sobre de la llista de la ultra­dreta, amb el 24%. “L’RN ha retro­ce­dit perquè amb la nos­tra feina, com­promís i coherència hem demos­trat que la política no estava morta”, va pre­su­mir.

“Us demano que des­con­fi­neu les vos­tres idees”, va asse­gu­rar, per la seva banda, una dece­buda Le Pen, després que bona part dels poten­ci­als elec­tors ultres pre­fe­ris­sin que­dar-se a casa. Si els resul­tats d’ahir van ser una dutxa d’aigua freda per a la líder de l’RN, també van dece­bre el pre­si­dent, Emma­nuel Macron. La República en Marxa no té pos­si­bi­li­tats de gover­nar cap regió, ja que al con­junt del país va acon­se­guir sols el 10% dels sufra­gis, i és la cin­quena força en l’àmbit esta­tal. Així, es con­firma l’escassa implan­tació local del macro­nisme.

Pre­si­den­ci­als el 2022

De fet, la gran pro­ta­go­nista va ser l’abs­tenció, que va asso­lir uns nivells rècord en la història de la V República. Segons una esti­mació d’Ifop, un 67,8% van deser­tar les urnes. Això repre­senta una cai­guda de la par­ti­ci­pació de més del 15% res­pecte a les ante­ri­ors regi­o­nals. Amb relació a aquesta escassa mobi­lit­zació elec­to­ral, però, hi va haver diferències sig­ni­fi­ca­ti­ves entre els ter­ri­to­ris. A l’illa de Còrsega la par­ti­ci­pació va superar el 50% i a la regió de la PACA –una de les dis­pu­tes més mediàtiques pel perill de victòria de la ultra­dreta– es va situar prop del 40%, men­tre que a la regió pari­senca de l’Illa de França va que­dar per sota del 30%.

“Aquesta abs­tenció rècord es deu tant al con­text sani­tari com al polític”, expli­cava a El Punt Avui Gas­ton Laval, res­pon­sa­ble del col·legi elec­to­ral de l’escola Reco­llets. Els votants arri­ba­ven amb comp­ta­go­tes en aquest punt situat a la vora de l’emblemàtic canal Saint-Mar­tin, a la zona est de París. “És una llàstima que la gent es mobi­litzi tan poc a només un any de les pre­si­den­ci­als”, diu Lucie, de 31 anys i a l’atur, que con­si­dera que “això reflec­teix un declivi de la V República”. “Hi ha un rebuig de la majo­ria dels ciu­ta­dans envers la classe política”, hi afe­gia Oli­vier Bour­goin, de 54 anys, agent de fotògrafs. L’any pas­sat, l’abs­tenció ja havia aug­men­tat 20 punts en les muni­ci­pals i s’havia situat en un 58%. Es va atri­buir a la Covid-19 i a la por de con­ta­gis als col·legis.

Amb tot, els motius del desert d’elec­tors en què s’han con­ver­tit les urnes sem­blen més pro­funds. Sense obli­dar el caràcter cen­tra­lista d’un país on hi ha més interès per votar pre­si­dent que no pas diri­gents ter­ri­to­ri­als, aquesta baixa par­ti­ci­pació reflec­teix la crisi de repre­sen­tació. És a dir, un sis­tema de par­tits en plena recom­po­sició i amb què s’iden­ti­fi­quen cada cop menys ciu­ta­dans. Tot i resis­tir en l’àmbit local i regi­o­nal, els par­tits tra­di­ci­o­nals (dreta repu­bli­cana i soci­a­lis­tes) con­ti­nuen immer­sos en una tendència decli­nant a escala esta­tal. I les alter­na­ti­ves macro­nista o lepe­nista no es con­so­li­den. Un esce­nari incert, més del que vati­ci­nen els son­de­jos actu­als, de cara a les pre­si­den­ci­als de l’any que ve.

LES XIFRES

29
per cent
dels sufragis van obtenir Els Republicans (dreta), el partit més votat ahir en les regionals.
67,8
per cent
de francesos no van anar ahir a votar en la primera volta de les eleccions regionals i departamentals.

Continuïtat a Occitània i Còrsega

Enric Bonet

La socialista Carole Delga es va imposar amb claredat en la primera volta de les eleccions regionals a Occitània, la macroregió del sud-est de França, de la qual formen part els territoris de la Catalunya del Nord. Després d’haver aconseguit el 39,6%, la segona volta de diumenge que ve s’ha convertit en un tràmit per a l’actual presidenta. En canvi, la situació sembla més incerta al departament dels Pirineus Orientals, a la zona de Perpinyà, on l’esquerra es disputarà el control amb la ultradreta i la dreta republicana. A Còrsega, els sobiranistes es mantenen favorits per continuar governant l’illa. L’autonomista Gilles Simeoni va ser el més votat, amb el 28% dels vots, per sobre de Laurent Marcangeli (24,9%), de la dreta francesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia