Política

El govern exigeix a l’Estat que obeeixi el Consell d’Europa

Considera que l’òrgan ha avalat que l’1-O es va emmarcar en principis fonamentals, i insta a una sortida que respecti la voluntat popular

Crida a un referèndum acordat i a posar fi a la repressió

Secun­dat per tots els con­se­llers, com en les grans oca­si­ons, el pre­si­dent Pere Ara­gonès va com­parèixer ahir a la tarda a la gale­ria gòtica del Palau de la Gene­ra­li­tat per salu­dar la con­cessió dels indults als pre­sos polítics, amb qui com­par­tei­xen causa i que han estat més de tres anys i mig “pri­vats injus­ta­ment de lli­ber­tat”, però alhora per dei­xar ben clar que això no solu­ci­ona res i que, ara més que mai, és el moment de “tor­nar a fer política” i tro­bar una “sor­tida acor­dada” que resol­gui defi­ni­ti­va­ment el con­flicte amb res­pecte a la volun­tat majo­ritària dels cata­lans, que no és altra que la d’amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació. La decla­ració de l’exe­cu­tiu lle­gida per Ara­gonès, a més, es fa ressò del con­tun­dent informe apro­vat la vigília per l’assem­blea par­la­mentària del Con­sell d’Europa con­tra la repressió espa­nyola envers l’inde­pen­den­tisme català, i exi­geix a l’Estat que obe­eixi l’ens. És a dir, que aten­gui “sense més dilació” la petició euro­pea de posar fi a tota repressió, de reti­rar les deman­des d’extra­dició con­tra els exi­li­ats i d’atu­rar la per­se­cució a tots els polítics i ser­vi­dors públics. De fet, l’exe­cu­tiu con­si­dera que la reso­lució del Con­sell d’Europa “reco­neix” implícita­ment que l’octu­bre del 2017 el govern va actuar amb res­pecte “als prin­ci­pis fona­men­tals de la democràcia i els drets humans”, i insta l’Estat a posar-se a tre­ba­llar per un acord que “par­teixi” dels matei­xos prin­ci­pis. “És hora de posar fi a la repressió; és hora d’un referèndum acor­dat amb un aval inter­na­ci­o­nal, com desitja una amplíssima majo­ria de la ciu­ta­da­nia”, afirma.

Per Ara­gonès, els indults decre­tats ahir són “un reco­nei­xe­ment que les con­dem­nes van ser injus­tes”, per la qual cosa els “satisfà” que els nou pre­sos polítics recu­pe­rin la lli­ber­tat. Segons ell, tots sur­ten de la presó “amb el cap ben alt i les idees intac­tes”, que no són altres que la volun­tat “reforçada” de cons­truir una república cata­lana. En aquest camí, el pre­si­dent va tor­nar a posar en relleu el 52% de vots del 14-F i va subrat­llar que la “millor manera” d’asso­lir-la “és la via del diàleg, la nego­ci­ació i l’acord”. “El pas d’avui ajuda a gene­rar cre­di­bi­li­tat en el camí de la nego­ci­ació i l’acord per resol­dre el con­flicte”, des­ta­cava. Això sí, recor­dava que els indults no aixe­quen la inha­bi­li­tació, ni reso­len la situ­ació dels exi­li­ats ni la causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme, amb cen­te­nars de per­so­nes pen­dents de judici. “L’amnis­tia sig­ni­fica posar fi a la repressió, i segui­rem deter­mi­nats fins a acon­se­guir-la”, reblava.

El pre­si­dent com­pa­rei­xerà en els pro­pers dies al Par­la­ment per deta­llar la posició tant sobre els indults com sobre el demo­li­dor informe euro­peu. En canvi, de moment no hi ha data fixada per a la reunió entre Sánchez i Ara­gonès, en prin­cipi anun­ci­ada per al juny i que segons la por­ta­veu Patrícia Plaja “a tot esti­rar serà en les pro­pe­res set­ma­nes”.

Entre­tant, la por­ta­veu d’ERC al Par­la­ment, Marta Vilalta, asse­nya­lava que els indults apor­ta­ran “cre­di­bi­li­tat” a l’espai de nego­ci­ació, en sor­tir de la reunió que van man­te­nir ella i el líder del grup, Josep Maria Jové, amb Ara­gonès i la con­se­llera Laura Vilagrà a Palau, en el marc de les tro­ba­des del govern amb tots els par­tits, que es tan­quen aquest matí amb Cs i el PP. “Els indults són un pas, però no la solució defi­ni­tiva”, insis­tia, ja que “per­me­tran alleu­ge­rir una situ­ació que era injusta”. Segons Vilalta, cal una res­posta de caràcter “glo­bal” que ha d’incloure “l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació”. La por­ta­veu de JxCat al Par­la­ment, Mònica Sales, va rei­te­rar, en canvi, el seu escep­ti­cisme, i va qua­li­fi­car els indults de “només fum”, ja que ahir es va saber la “publi­ci­tat enga­nyosa” que venia al dar­rere: la par­ci­a­li­tat i la rever­si­bi­li­tat. “Han vol­gut ven­dre un pro­ducte que ja era de com­pra obli­gada per Europa”, indi­cava Sales, que cele­bra el “revés històric” de l’informe del Con­sell d’Europa, perquè suposa “una victòria de l’exili i una der­rota de l’Estat”. “Espa­nya ha de com­par­tir infor­mes sobre drets humans amb Tur­quia”, bur­xava.

Més dura encara, la dipu­tada de la CUP Laia Estrada va aler­tar que els indults no són “una mesura ade­quada”, ja que els veu com “una pri­mera pedra” per tan­car el procés “en un pacte entre des­pat­xos”, men­tre hi ha més de 3.000 repre­sa­li­ats més que “que­den a la intempèrie”. La CUP coin­ci­deix que no reso­len “el fons del con­flicte polític ni les seves con­seqüències en clau repres­siva”, i per això rei­vin­dica també l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació. Estrada lamen­tava que par­lar de referèndum i auto­de­ter­mi­nació “és tabú” a l’Estat, quan en el CEO del maig era l’opció pre­fe­rida per un 75% dels cata­lans. “Es con­ti­nua sense donar res­posta als anhels soci­als i naci­o­nals del nos­tre poble”, denun­ci­ava.

El pas d’avui ajuda a generar credibilitat en el camí de la negociació i l’acord per resoldre el conflicte
Pere Aragonès
president de la generalitat
No concedeixen els indults per voluntat, sinó per la pressió judicial que arriba sempre des de l’exili
Mònica Sales
portaveu jxcat al parlament
El govern estatal en cap cas obre la porta a resoldre el conflicte democràticament i a posar fi a la repressió
Laia Estrada
diputada de la cup

Aprovada l’estructura definitiva de la Generalitat

Després que l’endemà de la presa de possessió del president Aragonès s’aprovés un primer decret d’àmbits que va permetre la formació de les noves conselleries i definir les seves àrees d’actuació bàsiques, el consell executiu va aprovar ahir el decret d’estructura definitiva del govern, que consagra el pas de tretze a catorze departaments, per la creació del d’Igualtat i Feminismes, que queda dividit en dues secretaries que lideraran Mireia Mata i Montserrat Pineda. Així mateix, les competències d’Habitatge passen a Afers Socials, on es crea una secretaria pròpia. A més, es creen algunes noves direccions generals, com la de Nació Digital i Agenda Urbana a Vicepresidència, i d’altres augmenten de rang, com la de Política Lingüística, que passa a ser secretaria general. Així mateix, es confirma el canvi de nom del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, i es consolida la nova Oficina del President, que assumeix la coordinació de les tasques de comunicació. També es crea l’oficina del pla pilot per a la renda bàsica universal al Departament de Presidència.

Ahir es van continuar aprovant nomenaments en diversos departaments. Destaquen els de Jordi del Río com a director general de Mitjans de Comunicació; Enric Vinaixa com a secretari de Treball; Lluís Juncà com a director general d’Innovació; Agustí Serra, d’Ordenació del Territori i Urbanisme, i Mariona Sanz, de Fons Europeus. Josep Desquens serà el nou director general de Cooperació al Desenvolupament, i Montserrat Vilalta, d’Acció Exterior. Oriol Anson és el nou secretari d’Agenda Rural, i Assumpta Farran, la nova directora general d’Energia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia