JORDI JORDAN
EN COMÚ PODEM
“Continuo sent una persona municipalista”
Reivindica les diferències històriques entre les Terres de l’Ebre i Tarragona
L’alcaldia de Tortosa és a l’horitzó, però no es veu de president de la Generalitat
CANDIDAT EN FURGOTECA
En la campanya de les eleccions municipals de Tortosa del 2019, Jordan era l’alcaldable i Movem Tortosa (vinculada a En Comú Podem) va quedar com a primera força d’esquerres. Van triar un sistema innovador per explicar el seu programa a la ciutadania, utilitzar una furgoteca, catalanització de les furgonetes per vendre menjar ràpid, conegudes com a foodtrucks. “Recordo amb il·lusió aquella campanya perquè vam créixer molt en vots i estic molt content de la feina que vam fer i que estem fent”, comenta Jordan. No va ser alcalde de Tortosa “gràcies a Esquerra i socialistes”, perquè ERC no li va donar suport a ell i el PSC n’hi va donar a Junts, que es va quedar l’alcaldia.
Ara soc al Parlament de Catalunya, però no dono per acabada l’etapa municipal, al contrari
Tortosa és la ciutat que té més castells i muralles de la península Ibèrica, un patrimoni per reivindicar
Va iniciar-se en política quan tenia 19 anys. Què l’hi va empènyer?
En aquell moment hi havia la revolta contra el transvasament a les Terres de l’Ebre i va ser una politització molt forta per a la meva generació. La facultat d’història, on vaig estudiar, també és una facultat molt polititzada. A més d’aquests dos elements, ja des de petit m’agradava la política.
Han passat uns dinou anys... Aquells primers ideals es mantenen?
Sí, jo em defineixo com una persona d’esquerres, catalanista i progressista, amb els valors que això significa: feministes, ecologistes, de transformació social... I, sobretot, soc una persona municipalista. Per a mi la prioritat sempre ha estat treballar per la meua ciutat i pel meu territori, les Terres de l’Ebre.
Però ara ha fet un salt a la política nacional... És un repte, un estímul?
A qualsevol persona que li agradi la política, ser diputat del Parlament del teu país, evidentment, genera il·lusió i facilita fer de megàfon d’un territori allunyat i oblidat com són les Terres de l’Ebre, en el meu cas.
Amb els anys, molts polítics es tornen més moderats. Creu que li passarà?
El que ja veig és que el que jo defensava als vint anys en aquell moment era més extremista, per dir-ho d’alguna manera, i ara s’ha centralitzat en l’àmbit social i polític. Em sento molt còmode en este sentit, perquè veig que la societat ha evolucionat cap a posicions més progressistes.
La política sol començar com a vocació però acaba sent una professió...
En el meu cas, no. Sempre he compaginat la política amb la meva professió com a professor d’institut. Mentre he estat regidor de l’Ajuntament de Tortosa no tenia cap dedicació exclusiva i dedicava mitja jornada a cada àmbit. De vegades a Barcelona no s’entén, però a les ciutats mitjanes i petites no hi ha dedicacions exclusives, si no ets l’alcalde o membre del govern.
I ara encara ho pot compaginar?
No, fa cinc mesos vaig renunciar a ser professor perquè era incompatible, per falta de temps. La política serà una part de la meva vida, però tinc la meva professió, de la qual també estic molt orgullós i m’agrada molt. Quan acabi l’activitat política tornaré a ser professor amb tota la tranquil·litat.
I d’on surt la vocació per la història?
A l’hora de triar carrera estava entre ciències polítiques i història. M’agrada entendre el present, la nostra societat... I com que volia dedicar-me a ser professor i, si algun dia podia, a la política, vaig acabar optant per història i, posteriorment, vaig aprovar les oposicions per ser professor.
Per què cal una vegueria ebrenca? Té un llibre en què ho desenvolupa, però faci’m un resum...
Perquè és una realitat territorial, econòmica i social diferent de la resta de la demarcació de Tarragona. És com Catalunya, que és un fet nacional dins l’Estat. Doncs dins de Catalunya, en el debat de les vegueries, la més prioritària hauria de ser la de l’Ebre, perquè històricament, fins que es va incloure les Terres de l’Ebre dins de la província de Tarragona, sempre havia sigut una demarcació a part. La nostra identitat és totalment diferent de la de Tarragona. I avui dia té una realitat socioeconòmica molt diferent, molt desfavorida, perquè les institucions estan centralitzades a Tarragona, per això no es va crear la delegació de govern a l’Ebre. Ens falta un ens propi per poder autogestionar-nos en funció de la nostra realitat.
Per sort es va aturar el transvasament de l’Ebre. Ara, a la Terra Alta, hi ha queixes pels parcs eòlics... Un polític ha d’assumir que no es pot satisfer a tothom, oi? Però ha de fer creure que sí...
És impossible fer content a tothom, però hi ha alguns aspectes que són de sentit comú. Sobre el tema de la massificació eòlica a la Terra Alta, no és normal que en una sola comarca es concentri més del vint per cent de la producció eòlica del país i que en altres comarques no hi hagi parcs eòlics. Nosaltres diem sí a la transformació energètica, però que no es massifiqui a les comarques més pobres.
Tornem a parlar de la política en sentit general. La cursa política és com la de les motos, que convé començar per Moto3 i Moto2 abans de competir en la categoria més alta de MotoGP?
No crec que sigui així. De fet, el meu objectiu continua sent el municipalisme. Som la primera força a l’oposició, a Tortosa. Si no soc alcalde és gràcies a Esquerra i els socialistes... Ara soc al Parlament, però no dono per acabada l’etapa municipal, al contrari. Tornar a la política municipal no serà com baixar de categoria, aprofitant el símil de les motos. Hi ha gent que sí que té una ambició més nacional o d’estat. Però jo no la tinc.
No li agradaria ser president de la Generalitat?
[Riu] De moment no m’hi veig, la veritat...
El comportament de certs polítics, buscant els estirabots populistes, fent servir el confrontament i l’amenaça com a eina, judicialitzant-ho tot, ha empobrit molt la imatge del polític. No és el cas del seu grup parlamentari, però creu que aquesta manera de fer política ha vingut per quedar-se?
El nostre espai polític se centra en dialogar, negociar, escoltar totes les parts... No ens sentim gens representats en aquesta mena de política. Ens agradaria que tornéssim a prestigiar les institucions i la política, com a cosa pública, i treballem per això. Però s’ha de tenir en compte que és la societat qui vota i que estem passant un moment complicat... Hi ha uns certs extremismes que estan pujant, però la bona notícia és que, com a mínim al Parlament de Catalunya i en les últimes eleccions, tots aquells partits que apostem pel diàleg hem tingut bons resultats i el to ha començat a baixar. Ja veurem el que passa més endavant.
Creu que mai hi haurà la bona voluntat política per reformar la Constitució i acordar un referèndum d’autodeterminació?
No ho sé, no ho puc saber... El que passi a Catalunya pel que fa a la situació territorial ha de sortir d’un gran acord de la majoria de catalans. En aquest moment s’han de buscar grans acords de consensos que ens permetin avançar com a país.
Va ser set anys president dels Amics dels Castells de Tortosa... Parli-me’n.
Vas ser un aprenentatge molt important, perquè Tortosa és la ciutat que té més castells i muralles de la península Ibèrica. És una associació reivindicativa del patrimoni històric de Tortosa. El que busquem és posar tot aquest patrimoni al servei de la ciutat, com a revulsiu econòmic i cultural.
Un enamorat de Tortosa
Jordi Jordan Farnós té una vocació municipalista que no amaga. Al contrari: es nota que s’estima Tortosa i les Terres de l’Ebre, i per això reclama una vegueria ebrenca. Com a parlamentari, actualment és membre de la comissió d’Educació i de la de Justícia. Viu a Tortosa, en parella, i esperen un fill. Tot i els viatges d’anada i tornada, de 200 km, no li han tret cap punt del carnet de conduir per excés de velocitat. Té una mirada neta, honesta, que s’il·lumina quan parla de la Pícola i el Sati, els seus gossos. És un apassionat de la història, com a estudiós, professor i també pel que fa a consum de llibres, pel·lícules i sèries de televisió. El seu viatge ideal és “a qualsevol lloc d’Itàlia, com ara el nucli antic de Nàpols, que és patrimoni de la humanitat”. Pel que fa a menjar, li agrada la pasta i la pizza, és més de salat, tot i que se’l pot veure menjant un iogurt a mig matí a l’exterior del Parlament. Per beure, “un bon vi de la Terra Alta”. És coherent en elegir de color el blau i d’olor la del mar. Si li fan triar un músic, escull Alaska. De llibre, “Mentre Anglaterra dorm, un llibre de David Leavitt” que el va “impactar molt”. Ha jugat a bàsquet, però, només per mirar, prefereix el tennis.
Jordi Jordan
Va néixer a Tortosa el 1983. És professor d’història. Cap de l’oposició a Tortosa, és fundador i coordinador de Movem Terres de l’Ebre. Va ser set anys president d’Amics dels Castells de Tortosa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
