Política

Haití demana suport militar internacional per evitar el caos

S’agreuja la crisi política després del magnicidi

El Senat desafia el poder del primer ministre interí i nomena un president

El govern haitià ha demanat als Estats Units i a l’ONU que enviïn tropes a l’illa per ajudar a protegir infraestructures clau, com ara els seus ports, l’aeroport i altres llocs estratègics, després de l’assassinat del president, Jovenel Moïse, dimecres. De moment, Washington ha rebutjat enviar-hi efectius militars, però divendres va viatjar a l’illa un equip d’investigadors, entre els quals hi ha agents de l’FBI i del Departament de Seguretat Nacional, per ajudar a cercar els responsables del magnicidi.

La petició d’assistència militar als EUA és una prova del profund impacte que han tingut aquests dies de tirotejos i intriga arran del magnicidi al país. La policia haitiana continua amb la cerca i captura dels membres del grup de mercenaris que hauria participat en l’assassinat de Moïse. Divendres van detenir cinc sospitosos més, amb els quals s’eleva fins a 20 el nombre d’arrestats en relació amb el crim. Cinc continuarien pròfugs i tres haurien estat morts en els tirotejos amb la policia. Pel que fa als autors intel·lectuals del magnicidi, continua sent un autèntic misteri, al voltant del qual cada vegada sorgeixen més interrogants, com ara per què havia estat tan fàcil irrompre a la residència privada del president i matar-lo sense que, segons sembla, el seu personal de seguretat no disparés ni un sol tret. Mentre que des d’Haití s’ha assenyalat la “participació internacional”, funcionaris nord-americans i observadors dins de l’illa no descarten que l’atac fos planejat amb la cooperació del mateix aparell de seguretat haitià.

L’assassinat de Moïse ha agreujat la situació d’inestabilitat del país caribeny, ja que la seva mort s’ha produït enmig d’una onada de violència extrema, una creixent crisi humanitària i sanitària i ha deixat un buit de poder a l’illa. Després del magnicidi, el primer ministre interí, Claude Joseph, va declarar l’estat de setge i va assumir les regnes del país amb el suport de l’ONU i els EUA, però divendres els partits polítics van desafiar-lo frontalment.

El Senat haitià va nomenar com a president provisional de la República Joseph Lambert, actual titular de la cambra alta, i va negar l’autoritat del primer ministre interí. Per negar la legitimitat de Joseph, el Senat es basa en l’últim decret que va firmar el president Moïse abans del seu assassinat, que nomenava primer ministre Ariel Henry, però aquest no va arribar a ser investit formalment. Henry també es va atorgar el dret a dirigir el govern poc després del magnicidi, però des que la comunitat internacional va reconèixer l’autoritat de Joseph de manera expressa no s’ha tornat a pronunciar respecte a això. La resolució aprovada per la cambra alta assenyala que Lambert assumirà la prefectura de l’Estat fins al 7 de febrer del 2022, data en què finalitzava el mandat de Moïse, i la seva primera feina serà “formar un govern de consens” per organitzar les eleccions.

LA DATA

07.02.22
Dia en què finalitzava
el mandat del president, Jovenel Moïse, assassinat dimecres


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona