La ruta per superar la legislatura

En espera de posar-hi els números i tenir els suports parlamentaris, el govern de la Generalitat va fer públic ahir el full de ruta d’aquesta legislatura, que inclou un total de 1.572 actuacions, amb 848 mesures principals i 724 submesures operatives, que minimitzen les recents discrepàncies entre els socis per la taula de diàleg i l’ampliació de l’aeroport. El document fa referència a la primera de les polèmiques, però obvia la segona, que circumscriu a demanar a l’executiu espanyol el traspàs de la gestió de tots els aeroports, les infraestructures viàries, ferroviàries i dels ports de Barcelona i Tarragona, mentre es compromet a elaborar un pla de conservació i recuperació integral del delta del Llobregat. De la taula de diàleg o negociació, i amb la premissa irrenunciable de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, defensa que és la base per a la resolució democràtica del conflicte amb l’Estat. Això sí, sempre articulada a través d’una mesa amb membres dels dos governs.

Aquesta mesura forma part del primer dels cinc eixos en què el govern ha dividit el seu full de ruta aquesta legislatura, el d’“un país just, amb bon govern i referent democràtic al món” (en el gràfic adjunt se’n destaquen algunes accions). En aquest primer apartat l’executiu també exposa que vol dinamitzar la participació ciutadana, potenciar el desenvolupament de la votació electrònica en processos electorals i consultes populars, també en el món local, impulsar el portal de Dades Obertes de Catalunya, privades, cíviques i públiques, impulsar polítiques de lluita contra la corrupció i les males pràctiques i fer una sacsejada a l’administració, professionalitzant la direcció pública i incorporant sistemes de rendició de comptes. Algunes d’aquestes mesures també les recollia el document Reset. Crida per reactivar el país, del grup de treball Catalunya 2022, que va encarregar l’expresident Quim Torra.

En el recull d’accions proposades en el pla de govern s’hi preveu, com havia pactat ERC amb la CUP, la revisió en comissió parlamentària del model de seguretat pública amb la intenció de crear un nou marc legislatiu, garantint que es limiti la participació de la Generalitat en acusacions particulars contra manifestants als casos en què hi hagi lesions acreditades a agents. De l’acord amb la CUP s’inclou l’impuls de la banca pública i una empresa energètica pública, la possibilitat de la gestió de l’aigua “tenint en compte les previsions de la seva futura disponibilitat”, l’augment del parc d’habitatge de lloguer social amb un mínim de 5.000 pisos a l’any i la implementació d’un pla pilot de la renda bàsica universal a determinades franges d’edat, entre altres. Un escull amb els cupaires, que ahir ja van expressar recels en les línies generals, és la incorporació de l’elaboració del projecte per a la candidatura Pirineus-Barcelona per ser la seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030, encara que sigui emmarcat en consens territorial, social i polític i que se sotmeti a consulta com es va aprovar en una moció al Parlament.

El pla posa especialment en relleu la necessitat de doblar el pressupost destinat a sanitat fins a arribar als 5.000 milions, incloent-hi inversions en infraestructures i equipaments, desplegant un nou pla de salut fins al 2025 que destini el 25% a l’atenció primària. I la salut mental serà un dels aspectes prioritaris; s’elaborarà un pla de prevenció del suïcidi amb un augment de 150 professionals i de 80 milions del pressupost.