Política

Alemanya

La política exterior

Mirant de reüll a l’est

Merkel ha combinat l’enfrontament diplomàtic amb la defensa dels interessos amb Rússia, el segon soci comercial de Berlín

Se li retreu una falta de visió estratègica amb relació a Moscou

Els principals candidats a canceller fan preveure una línia continuista que només podria alterar l’entrada dels Verds en el nou govern

Scholz, partidari de la distensió, defensa que la UE ha de parlar amb una sola veu amb el Kremlin

Lluny del bro­git de les elec­ci­ons de diu­menge i de la marató que recorre el cor de Berlín, el temps s’atura al memo­rial soviètic de Trep­tower Park. Ocupa una vasta espla­nada on repo­sen les res­tes de més de 7.000 sol­dats de l’Exèrcit Roig cai­guts durant la bata­lla per con­que­rir la capi­tal del Ter­cer Reich, al final de la Segona Guerra Mun­dial. Els pri­mers visi­tants recor­ren les llar­gues avin­gu­des fins a la impo­nent estàtua de bronze que repre­senta la victòria soviètica sobre el nazisme, un sol­dat amb una cri­a­tura a coll sot­me­tent una esvàstica amb la seva espasa. Els turis­tes pugen les esca­les cap al monu­ment i s’hi fan fotos. Alguns par­len llengües esla­ves, com ara els ucraïnesos Svit­lana i Niko­lai. Sen­ten una emoció estra­nya. “No puc evi­tar de pen­sar en la quan­ti­tat de vides per­du­des”, diu la Svit­lana. “Els nos­tres avis [ciu­ta­dans de la des­a­pa­re­guda URSS] van com­ba­tre en una guerra que no volien, i mira, ara ens toca viure’n una altra, amb la Fede­ració Russa, que tam­poc no volem”, hi afe­geix el seu com­pany.

Efec­ti­va­ment, l’annexió de la península de Cri­mea (2014) i l’ús enco­bert de for­ces mili­tars rus­ses a l’est d’Ucraïna ha col·locat les rela­ci­ons entre Mos­cou i Berlín en el seu punt més baix. La des­con­fiança mútua s’ha anat incre­men­tant encara més amb epi­so­dis com el del cibe­ra­tac al Bun­des­tag el 2015, que la fis­ca­lia ale­ma­nya va atri­buir als ser­veis secrets de Putin.

Les ten­si­ons amb els rus­sos reper­cu­tei­xen més enllà d’Ale­ma­nya, ja que el país ha tin­gut un paper clau a l’hora d’ori­en­tar la política de la Unió Euro­pea (UE) cap a Mos­cou lide­rant, per exem­ple, la impo­sició de san­ci­ons. Un pro­ta­go­nisme que no ha estat exempt de polèmica. Durant els governs de Merkel –en setze anys de man­dat, la can­ce­llera, par­lant amb fluïdesa del rus, va arri­bar a efec­tuar una vin­tena de visi­tes al Krem­lin–, Berlín ha com­bi­nat les san­ci­ons i altres con­dem­nes per vio­la­ci­ons de drets humans i de la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal amb la defensa dels forts interes­sos econòmics amb Rússia, el seu segon soci comer­cial i prin­ci­pal sub­mi­nis­tra­dor de gas. “La base de les rela­ci­ons bila­te­rals és més econòmica que política”, asse­nyala l’inves­ti­ga­dor del Car­ne­gie Mos­cow Cen­tre Ale­xan­der Bau­nov.

Ara, després de la marxa de Merkel, l’atenció se cen­tra en què farà el pròxim govern ale­many amb relació al seu poderós veí de l’est. En prin­cipi, els experts pre­ve­uen con­tinuïtat per part dels dos prin­ci­pals aspi­rants a ocu­par la can­ce­lle­ria, el soci­al­demòcrata Scholz i el cris­ti­a­no­demòcrata Lasc­het. En aquest sen­tit, tant l’un com l’altre han asse­gu­rat que es man­tin­drien en la línia de Merkel de sepa­rar el que és la con­fron­tació diplomàtica de la coo­pe­ració econòmica.

Lasc­het ha defen­sat les san­ci­ons però ha aler­tat que seria un “error“ la rup­tura de rela­ci­ons diplomàtiques amb Mos­cou, men­tre que Scholz pro­pugna una Ost­po­li­tik euro­pea, una estratègia de dis­tensió amb l’Est com la que, durant la Guerra Freda, va impul­sar l’excan­ce­ller soci­al­demòcrata Willy Brandt amb l’URSS. Tots dos donen suport al Nord Stream 2, el polèmic gaso­ducte que sub­mi­nis­tra anu­al­ment 55.000 mili­ons de metres cúbics de gas natu­ral de Rússia a Ale­ma­nya per sota del mar Bàltic. Només els Verds, que tenen una posició més bel·lige­rant amb Mos­cou, podrien can­viar aquesta ori­en­tació si, com sem­bla, entren a for­mar part del futur govern fede­ral i, sobre­tot, si la seva líder, Anna­lena Baer­bock, es con­ver­teix en la nova minis­tra d’Afers Estran­gers.

Ana­lis­tes polítics com ara Peter-Alberto Beh­rens, entre­vis­tat per aquest diari, observa que, sent un tema d’importància cab­dal, de política exte­rior no se n’ha par­lat durant la cam­pa­nya ale­ma­nya. A diferència del tac­ti­cisme apli­cat per l’encara can­ce­llera en fun­ci­ons , a Ale­ma­nya li cal “una visió estratègica a llarg ter­mini, deter­mi­nar quina relació es vol tenir amb Rússia, o amb la Xina”, afirma.“La visió fins ara ha estat massa ger­ma­nocèntrica. Ale­ma­nya ha de reforçar la seva dimensió inter­na­ci­o­nal.” “És una qüestió de res­pon­sa­bi­li­tat que sem­bla que els par­tits encara no han entès”, con­clou.

Qui sí que ha mogut fitxa és Scholz, el can­di­dat soci­al­demòcrata, que, l’endemà mateix d’haver gua­nyat les elec­ci­ons per un estret marge, va plan­te­jar una Europa més forta i sobi­rana i unes bones rela­ci­ons transatlànti­ques com a base de la política exte­rior del futur govern ale­many. L’“actu­ació con­junta” dels Vint-i-set és con­dició necessària –va dir– per par­lar amb una sola veu amb Rússia.

Si la UE vol defen­sar els valors que li són pro­pis –estat de dret, pro­tecció social, etc.–, ho haurà de fer unida, insis­teix Scholz. I Ale­ma­nya, per la seva posició cen­tral a Europa, pel seu pes demogràfic i econòmic, ha de con­ver­tir en “qüestió naci­o­nal” aquest objec­tiu i asse­gu­rar una bona coo­pe­ració entre els socis comu­ni­ta­ris, sense cap intent de domi­nar la Unió.

20
visites
ha fet al Kremlin la cancellera Merkel durant els seus setze anys de mandat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia