Scholz enfila cap a la cancelleria

Si en algun moment Els Verds i el Partit Liberal (FDP) van pensar a formar un govern de coalició amb Armin Laschet, teòric successor natural d’Angela Merkel, probablement aquest cap de setmana se’ls han passat les ganes. El congrés de les joventuts conservadores, Jove Unió, va palesar una divisió interna en el bloc de Merkel que ve de lluny. Laschet va assumir davant els delegats la seva responsabilitat en la derrota patida en les eleccions generals del 26 de setembre. És a dir, el 24,1% en què van caure el bloc conservador. El seu rècord a la baixa i punt i mig llarg per sota del 25,7% dels socialdemòcrates d’Olaf Scholz.

Laschet, que dies després de la nit electoral encara assegurava que volia liderar un tripartit amb Els Verds i els liberals, sembla haver-se resignat a l’oposició. La seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha anunciat una renovació total de la cúpula. Hi ha propostes per sotmetre-ho a una consulta a les bases. Laschet vol cenyir-se a l’esquema clàssic del congrés del partit, probablement entre desembre i gener vinent. Però, al marge del com i el quan, és clar que els problemes interns s’arrosseguen de molt abans que Laschet n’assumís la presidència, a principi d’any.

L’enemic històric de Merkel, el dretà Friedrich Merz, aspirant etern a liderar la CDU, ha ressorgit. També ha aixecat el dit el ministre de Sanitat, Jens Spahn, igualment representant de l’ala dretana i també reincident. Se sap que també ho vol tornar a intentar el moderat Norbert Röttgen. I la llista d’aspirants oficiosos creix dia rere dia. L’única que no només no aixeca el dit sinó que fins i tot ha renunciat al seu escó en el nou Parlament és Annegret Kramp-Karrenbauer. La ministra de Defensa, elegida el 2018 com a successora ideal de Merkel, representa el primer fracàs d’una successió ordenada. Kramp-Karrenbauer va retirar-se un any després de ser elegida, conscient de la seva feblesa. Ara, s’ha enfonsat el segon intent de transició post-Merkel.

“Hi haurà coalició de govern abans de Nadal”, deia, aquest cap de setmana, Scholz, el socialdemòcrata que de vicecanceller i ministre de Finances de Merkel vol passar al lloc de la seva antiga cap. Ho havia dit ja dimecres, des de Washington, on va viatjar com a titular de Finances. Scholz va deixar els seus negociadors acabant de lligar el preacord. Divendres, de nou a Berlín, ell i la resta d’implicats –els verds Annalena Baerbock i Robert Habeck, amb el liberal Christian Lindner– van anunciar la bona nova: la disposició a obrir negociacions de coalició.

Apujar el salari mínim interprofessional dels 9,5 euros l’hora als 12 euros –la gran promesa de Scholz–, impulsar la transició energètica verda –el gran argument d’Els Verds– i no apujar impostos –com reclamen els liberals– són tres dels acords. Cal definir qui serà ministre de Finances. Tant el liberal Lindner com el verd Habeck volen la clau dels diners. Als països del sud d’Europa els convé Habeck, que defensa una visió “flexible” per al deute. Matemàticament, Els Verds tenen una posició més sòlida. Van quedar en un 14,8%, el seu rècord històric en unes eleccions nacionals i tres punts llargs per damunt del 11,5% dels liberals. Però no hi haurà tripartit sense Lindner. La cúpula socialdemòcrata ja ha beneït l’apertura de negociacions. Ahir, ho van fer Els Verds i avui dilluns, s’espera que ho facin els liberals.