Política

La gran muralla de Xi

La victòria de Biden sobre Trump no ha destensat la relació entre els EUA i la Xina, cada cop més plena de rivalitat

L’administració demòcrata manté la política de línia dura amb Pequín però amb un enfocament més col·laboratiu

Darrere l’enfrontament hi ha una batalla pel domini tecnològic i geopolític

El pre­si­dent dels EUA, el demòcrata Joe Biden, té en la Xina la seva par­ti­cu­lar pedra a la sabata. La seva victòria elec­to­ral sobre el república Donald Trump, ara fa un any, no ha supo­sat cap canvi en la relació amb el gegant asiàtic. La nova admi­nis­tració Biden no ha acon­se­guit cap mena d’avenç després del des­as­tre here­tat de Trump. El març del 2018, Trump va ini­ciar una guerra econòmica i comer­cial glo­bal amb la Xina quan va anun­ciar que impo­sa­ria aran­zels a diver­sos pro­duc­tes xine­sos per valor de mili­ons de dòlars sota l’arti­cle de la llei de comerç del 1974. Aquest fet va des­en­ca­de­nar la pit­jor crisi diplomàtica i política entre ambdós gegants econòmics des de l’inici del des­gel de les rela­ci­ons entre tots dos països amb la cone­guda com “diplomàcia del ping-pong” del 1971, de què enguany va ser el cin­quantè ani­ver­sari i que ningú no es va atre­vir a cele­brar.

Pels EUA, la Xina és un dels prin­ci­pals socis comer­ci­als, amb el 19% de les impor­ta­ci­ons i el 8,7% de les expor­ta­ci­ons, amb un dèficit bila­te­ral de més de 300.000 mili­ons de dòlars (més de 259.000 mili­ons d’euros). I és per això que, després de mesos de ten­si­ons, a finals del 2019, els dos gegants van arri­bar a un acord de fase 1, en què es va con­ve­nir que la Xina com­pra­ria 200.000 mili­ons de dòlars (més de 173.000 mili­ons d’euros) en pro­duc­tes agrícoles i manu­fac­tu­rats, ener­gia i ser­veis dels EUA i, a més, el país asiàtic es com­pro­me­tia a enfor­tir les pro­tec­ci­ons de pro­pi­e­tat intel·lec­tual. Per la seva banda, Trump man­tin­dria els aran­zels per 360.000 mili­ons fins a les nego­ci­a­ci­ons de fase 2. Però, en atu­rar-se lite­ral­ment el pla­neta el 2020, la pandèmia no només va impe­dir apli­car l’acord, sinó que Biden va assu­mir la pre­sidència, anun­ci­ant una revisió total de la política comer­cial amb la Xina.

En com­pa­ració amb la retòrica bel·licosa i superba de l’admi­nis­tració ante­rior, Biden –que ja conei­xia Xi de l’època en què va ser vice­pre­si­dent amb Obama– pla­neja con­ti­nuar amb la política dura de Trump però adop­tant un enfo­ca­ment més col·labo­ra­tiu i mul­ti­la­te­ral amb la Xina, comp­tant amb el suport dels ali­ats. Les dues tro­ba­des d’alt nivell de fun­ci­o­na­ris d’ambdós països –a Anc­ho­rage, el març, i a Gine­bra, el mes pas­sat– han estat un reguit­zell d’acu­sa­ci­ons mútues en temes que van des de la qüestió comer­cial, el cibe­res­pi­o­natge i l’ori­gen del coro­na­vi­rus a qüesti­ons de drets humans a Hong Kong, Xin­ji­ang i el Tibet, així com l’asset­ja­ment de Taiwan.

De manera paral·lela, Biden va saber recom­pon­dre i reno­var les ali­an­ces amb els seus prin­ci­pals socis asiàtics i del Pacífic –el Japó, Corea del Sud, l’Índia, les Fili­pi­nes i Austràlia, per citar-ne alguns– per con­so­li­dar el tra­di­ci­o­nal paper del seu país a l’Índic i el Pacífic, quel­com que es pot veure reflec­tit amb l’enfor­ti­ment del Diàleg de Segu­re­tat Qua­dri­la­te­ral, for­mat pels matei­xos EUA, Austràlia, el Japó i l’Índia, i de l’Aukus, la nova aliança estratègica entre ame­ri­cans, aus­tra­li­ans i britànics per a la regió de l’Indo-Pacífic.

No hi ha cap dubte que dar­rere d’aquests enfron­ta­ments comer­ci­als i diplomàtics hi ha una bata­lla per la supre­ma­cia tec­nològica i geo­política. La pandèmia i l’ori­gen del virus van pro­vo­car que el líder xinès, Xi Jin­ping, ordenés un reple­ga­ment del país que s’està notant tant física­ment –les fron­te­res del país roma­nen tan­ca­des a visi­tants– com al més alt nivell: Xi fa més de 21 mesos que no surt del país, ni tan sols per assis­tir a reu­ni­ons com ara la del G-20 a Roma o la del Cop26 a Glas­gow.

Un altre indici d’aquest tan­ca­ment de la mura­lla xinesa que està pro­pi­ci­ant Xi envers els pro­duc­tes occi­den­tals –i més con­cre­ta­ment nord-ame­ri­cans– és la recent fi d’acti­vi­tats a la Xina del motor de cerca Yahoo des del pas­sat 1 de novem­bre. La Xina no només està aug­men­tant la repressió i la cen­sura que sem­pre havia exis­tit en aquest país, sinó que, fins i tot, ha regu­lat àmbits tan poc sos­pi­to­sos a la dis­sidència com ara l’accés dels menors als vide­o­jocs per inter­net. Aquesta pressió sobre el sec­tor digi­tal ha fet que Yahoo tanqués els seus ser­veis citant “l’entorn comer­cial i jurídic cada cop més difícil a la Xina”.

L’empresa nord-ame­ri­cana és l’última d’una llista de grups inter­na­ci­o­nals a aban­do­nar el mer­cat xinès: el mes pas­sat, la xarxa social Linke­dIn, de Micro­soft, també va anun­ciar la sor­tida de la Xina a causa d’un “entorn difícil”. I és que en nom de l’“esta­bi­li­tat”, les auto­ri­tats xine­ses supri­mei­xen de la xarxa els temes política­ment sen­si­bles i es demana als gegants d’inter­net que blo­que­gin els con­tin­guts no desit­jats pel govern. Negant-se a com­plir amb les exigències de Pequín, les xar­xes soci­als nord-ame­ri­ca­nes Face­book, Twit­ter, Ins­ta­gram i You­Tube, l’enci­clopèdia par­ti­ci­pa­tiva Wiki­pe­dia, així com una bona part de mit­jans estran­gers –prin­ci­pal­ment amb capi­tal dels EUA– estan blo­que­jats a la Xina per una “gran mura­lla informàtica” eri­gida pels cen­sors del règim.

A banda dels pro­ta­go­nis­tes prin­ci­pals –Biden i Xi, que tenen pre­vista una tro­bada vir­tual abans de final d’any–, un dels homes que està cri­dat a ser una de les claus en una pos­si­ble rela­xació de les ten­si­ons és l’ambai­xa­dor xinès a Was­hing­ton, l’exvi­ce­mi­nis­tre d’Exte­ri­ors Qin Gang, peri­o­dista de pro­fessió i antic col·labo­ra­dor de l’agència nord-ame­ri­cana Uni­ted Press. Mal­grat que molts mit­jans li van atri­buir l’eti­queta de “llop guer­rer”, Qin ha expres­sat el desig de “tre­ba­llar con­jun­ta­ment en solu­ci­ons” amb l’admi­nis­tració Biden. Una porta entre­o­berta que podria donar els pri­mers fruits a par­tir de l’any vinent després de la cimera vir­tual entre els dos pre­si­dents.

2018
Trump
va iniciar una guerra econòmica i comercial global amb la Xina que va desencadenar la pitjor crisi diplomàtica i política entre ambdós gegants econòmics des de l’inici del desgel de les relacions entre els dos països amb la coneguda com “diplomàcia del ping-pong” del 1971.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia