Crisi migratòria a Bielorússia
Milers de persones s’apleguen a la frontera amb Polònia en condicions precàries i amb un fred gèlid
La UE acusa el règim de Lukaixenko d’utilitzar els vulnerables per venjar-se de les sancions europees
La crisi oberta per la presència de milers d’emigrants, majoritàriament del Pròxim Orient, en territori bielorús, a la frontera amb Polònia, s’agreuja cada dia que passa. D’una banda, per les precàries condicions en què viuen els migrants, accentuades per un fred gèlid i sota la estreta vigilància de militars polonesos. De l’altra, pel conflicte diplomàtic que ha generat la situació, amb intercanvi d’acusacions entre la Unió Europea, Bielorússia, Polònia i Rússia.
De moment, ja han mort set persones a la zona fronterera els darrers mesos, algunes d’aquestes de fred, segons alguns mitjans locals, i la tensió continua a flor de pell després que dilluns alguns migrants utilitzessin troncs, pales i altres estris per mirar de trencar la tanca filferrada que separa els territoris de Bielorússia i Polònia, segons han explicat les autoritats poloneses, que van acusar la policia bielorussa de disparar trets a l’aire per sembrar el caos i proveir els migrants d’eines per fer malbé la tanca. La Guàrdia Fronterera de Polònia afirma que ha registrat 309 intents de travessar la frontera i que s’ha detingut disset persones, la majoria, iraquians.
Els migrants intenten travessar la frontera per creuar Polònia i arribar a Alemanya.
Polònia i altres estats membres de la UE acusen Bielorússia d’haver encoratjat migrants de països del Pròxim Orient com l’Afganistan i l’Iraq a creuar la frontera de la Unió Europea com a acte de revenja per les sancions que els Vint-i-set han imposat al règim d’Aleksandr Lukaixenko per les seves violacions dels drets humans. “El règim bielorús està atacant la frontera polonesa, la UE, d’una manera sense precedents”, va dir ahir el president polonès, Andrzej Duda.
En el mateix sentit, però encara amb més contundència, es va expressar la Comissió Europea (CE), que va acusar Bielorússia d’haver ofert als migrants una entrada fàcil al territori de la UE a través del seu país. “Tot això forma part de l’estil inhumà i de gàngster amb què el règim de Lukaixenko menteix a la gent i els enganya amb la falsa promesa d’una entrada fàcil a la UE”, va dir un portaveu de la CE.
Sancions
La UE ja ha pres les primeres mesures de càstig contra Bielorússia arran d’aquesta crisi i ahir va suspendre parcialment l’acord de visats per a funcionaris d’aquest país. “Aquesta decisió és una resposta a l’actual atac híbrid llançat pel règim bielorús”, va manifestar el Consell Europeu en un comunicat en què va especificar que la mesura no afecta els visats per als ciutadans corrents.
El règim de Lukaixenko, que té el suport de Rússia, nega les acusacions de la Unió Europea i acusa el club europeu i els Estats Units de ser els responsables de la situació a la frontera amb Polònia. El president bielorús i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, van parlar ahir per telèfon per analitzar la situació.
El Kremlin va instar totes les parts a mantenir un comportament “responsable per evitar una escalada” de la crisi. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va culpar Occident de la crisi i va assegurar que l’arrel del problema és la política que els països de l’OTAN i la UE han practicat en relació al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, i l’intent d’imposar la seva interpretació dels valors democràtics.
Bielorússia, per la seva part, va advertir Polònia que s’abstingui de provocacions que serveixin per a justificar l’ús de la força contra els migrants que hi ha a la zona fronterera entre tots dos països. “Volem advertir la part polonesa contra tota mena de provocacions contra Bielorússia per justificar possibles accions de força contra persones necessitades i desarmades, entre les quals hi ha molts nens i dones”, va assenyalar l’oficina de premsa del Ministeri d’Exteriors de Bielorússia
L’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) va fer una crida a aturar la utilització de persones vulnerables amb finalitats polítiques. Diverses organitzacions humanitàries acusen el govern polonès de violar el dret internacional d’asil en empènyer els migrants cap a territori bielorús en lloc d’acceptar les seves sol·licituds de protecció. Polònia defensa, però, que totes les accions que ha dut a terme són absolutament legals.
LES XIFRES
Suport de l’OTAN i l’eurocambra
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va telefonar ahir al president polonès, Andrej Duda, per expressar-li la “solidaritat” de l’Aliança Atlàntica davant la situació a la frontera oriental del seu país, així com a tots els aliats en aquesta regió d’Europa. En un missatge a Twitter, Stoltenberg va qualificar d’“inacceptable” la “tàctica híbrida de Bielorússia en la utilització de migrants”. També va expressar el suport a Polònia el president del Parlament Europeu, David Sassoli, que va demanar a Varsòvia que accepti l’ajuda de l’agència de control de fronteres de la Unió Europea, Frontex, per gestionar la crisi migratòria.
El govern polonès, mentrestant, va decidir augmentar la presència militar a la frontera amb Bielorússia i ha prohibit el trànsit terrestre a l’àrea. El primer ministre, Mateusz Morawiecki, va explicar que “segellar la frontera” està “en l’interès nacional” de Polònia” i va afegir que “també l’estabilitat i la seguretat de tota la Unió Europea estan amenaçades”.
