Política

De Vinaròs a l’auge del procés

Fins a cinc iniciatives s’han presentat des dels anys noranta per fer una constitució catalana

Entre el 2014 i el 2016 van confluir diversos moviments i propostes per articular o consensuar un text normatiu

El maig del 2016 es va lliurar un projecte de constitució refonent tres propostes

Des que el gener del 2008 es va presentar una iniciativa legislativa popular per portar a aprovació un text per a l’elaboració d’una constitució catalana, i que va ser rebutjada per la mesa del Parlament perquè s’escapava de l’àmbit competencial de la Generalitat, diversos moviments i processos han recollit la inquietud perquè Catalunya es doti d’un text normatiu propi. En els darrers 30 anys s’han elaborat fins a cinc textos, el primer dels quals es va aprovar el 14 d’abril de l’any 1991 com a avantprojecte de constitució catalana a Vinaròs per part de la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure, formada per Moviment de Defensa de la Terra-PSAN (MDT) i el Front Nacional de Catalunya. Un redactat que era molt semblant al que va presentar Reagrupament Independentista (RI) nou anys després i que va incloure en el full de ruta de la formació liderada per Joan Carretero, que es va aprovar el 21 de març del 2010. El text, amb 26 articles, s’inspirava en el model anglosaxó, derogava la Constitució espanyola del 1978 i promulgava que el nou text s’havia de ratificar en referèndum un cop fos aprovat pel Parlament. El fet que la formació no obtingués representació en les eleccions va provocar que el text jurídic no s’acabés incorporant en el debat polític.

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 27 de juny del 2010 contra l’Estatut va ser el punt d’inflexió per al creixement del moviment independentista i l’eclosió del procés, amb mobilitzacions massives i l’empenta definitiva a l’impuls de les consultes sobre la independència als municipis després de la inicial d’Arenys de Munt del setembre del 2009. Després va venir l’aprovació de la declaració de sobirania i pel dret a decidir al Parlament el 2013 i els preparatius per a la consulta impulsada per la Generalitat que va culminar el 9 de novembre del 2014 un cop constituït el Consell Assessor per a la Transició Nacional i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Durant tot aquest període, experts en diversos àmbits impulsaven la redacció de tres textos constitucionals des de diversos vessants que van acabar confluint en la iniciativa Constituïm.cat, que va lliurar l’avantprojecte de 148 articles a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el maig del 2016, després de recollir 3.400 aportacions de la ciutadania.

El primer que es va impulsar va ser el de Constitució.cat, encapçalada pel professor de ciències polítiques i dret internacional als Estats Units Oriol Vidal-Aparicio, amb la col·laboració de professors catalans de la Universitat d’Arizona, membres del Centre Català de Madrid i diversos professionals de Barcelona. Van presentar el seu text el gener del 2015 i un mes després el jutge Santiago Vidal, just l’endemà que la Fiscalia General de l’Estat en demanés la inhabilitació, presentava en públic l’esborrany elaborat per diversos juristes a l’Ateneu Barcelonès i la iniciativa Unanovaconstitucio.cat, en què es podien fer esmenes a l’articulat. En aquell acte, també hi va intervenir Vidal-Aparicio per explicar la seva proposta, així com la que van elaborar la sectorial de l’ANC Enginyers per la Independència, encapçalats per Joan Fonollosa.

En paral·lel, altres processos van començar a caminar, com el projecte El país que volem, amb un consell ciutadà i un d’entitats el 2014 per recollir propostes, i el del maig del 2015 de la plataforma Reinicia Catalunya, que aglutinava fins a catorze entitats per definir una metodologia perquè hi participés la ciutadania que es va concretar el març del 2016 presentant el fòrum de la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya. La campanya d’impuls del referèndum que va culminar amb l’1 d’octubre del 2017, i la ingerència del TC anul·lant les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent al Parlament, que presidia Lluís Llach com a diputat de Junts pel Sí, van acabar prenent protagonisme a la iniciativa. Una iniciativa que va aglutinar l’altre gran moviment impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades per la convocatòria d’un procés constituent que definís un altre model polític, econòmic i social, i que permetés ampliar el focus del debat ciutadà i no se centrés només en la independència.

Amb l’aixecament del 155 el maig del 2018, el president Quim Torra anuncia durant la investidura que un dels pilars de l’acció de govern serà l’impuls d’un procés constituent de base ciutadana, i cinc mesos després designa Llach per liderar la iniciativa que ha de cloure l’any que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.