En mans de la justícia britànica

La justícia britànica s’ha con­ver­tit en l’últim escull per a Joan Car­les de Borbó per sor­tir indemne de tots els casos de cor­rupció que se li impu­ten. La fis­ca­lia espa­nyola està a punt de tan­car les tres inves­ti­ga­ci­ons que hi havia ober­tes con­tra ell per la seva invi­o­la­bi­li­tat i la justícia suïssa només inves­tiga el paper dels seus tes­ta­fer­ros per la supo­sada comissió de 65 mili­ons d’euros que va rebre el 2008 per les obres del TAV de la Meca a l’Aràbia Sau­dita el 2008 a través de l’empresa pan­ta­lla Fun­dació Lecum.

Només queda Lon­dres, on Corinna Lar­sen, exa­mant de l’emèrit, va pre­sen­tar una demanda civil con­tra el pare de Felip VI al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia anglès per ame­na­ces i asset­ja­ment en què li demana una com­pen­sació econòmica no espe­ci­fi­cada per danys i per­ju­di­cis. Lar­sen la va pre­sen­tar a Lon­dres perquè és on resi­deix i és on van pas­sar la majo­ria d’epi­so­dis que denun­cia. Però, abans de jut­jar-lo, el magis­trat encar­re­gat del cas, Matt­hew Nick­lin, espe­ci­a­lit­zat en casos de difa­mació, haurà de deci­dir si Joan Car­les té immu­ni­tat i si pot ser jut­jat al Regne Unit. La set­mana pas­sada va ser la vista pre­li­mi­nar, en què els advo­cats de la defensa i de l’acu­sació van pre­sen­tar els seus argu­ments, i la decisió s’espera per a prin­ci­pis de gener.

L’acu­sació diu que la majo­ria dels delic­tes que se li impu­ten van suc­ceir després que Joan Car­les de Borbó abdiqués, el 19 de juny del 2014. En la demanda de 28 pàgines, que s’ha fet pública, Corinna explica que els fets que denun­cia van suc­ceir entre el 2015 i el 2020. Dar­rere de tot hi ha la petició del rei emèrit perquè Corinna li tornés els 65 mili­ons que li va donar el rei Abdul·là i que ell va entre­gar a Corinna quan encara eren amics. Quan la relació es va tren­car, l’exmo­narca li va recla­mar aquests diners en una cita al luxós hotel Con­naught de Lon­dres, on també hi era Dante Cano­nica, ges­tor de la Fun­dació Lucum, a la qual es van trans­fe­rir els diners, i que després va pas­sar a ser advo­cat de Corinna. L’aristòcrata ger­ma­no­da­nesa es va negar a tor­nar aquests diners i altres obse­quis adduint que va ser una trans­ferència amis­tosa i “irre­vo­ca­ble”.

A par­tir d’ales­ho­res, hau­ria començat, segons ella, l’asset­ja­ment i les ame­na­ces. Corinna acusa el rei de vigilància exhaus­tiva, vio­lació de domi­cili i inter­cepció il·legal de telèfons mòbils, i atri­bu­eix aques­tes acci­ons a agents del CNI i a per­so­nes con­trac­ta­des pel monarca. En el text, Corinna relata que van col·locar un loca­lit­za­dor al seu cotxe, que la seguien contínua­ment, que un home un cop li va dir pel car­rer “has de parar”, amb relació a les acu­sa­ci­ons públi­ques al rei. També va denun­ciar que van fer un forat a la seva habi­tació i que van dis­pa­rar balins con­tra les càmeres de segu­re­tat del pala­uet que té fora de Lon­dres. I que algú li va dei­xar al llit un lli­bre sobre la mort de Diana. Corinna va arri­bar a dema­nar pro­tecció als ser­veis secrets britànics.

Els advo­cats de l’emèrit s’aga­fen a una llei del 1978 que atorga immu­ni­tat als caps d’estat estran­gers i defen­sen que con­ti­nua tre­ba­llant per a la Casa del Rei espa­nyola. “Sa Majes­tat és una part essen­cial del tei­xit cons­ti­tu­ci­o­nal d’Espa­nya. Això es manté després de l’abdi­cació”, va decla­rar davant del jutge Daniel Beth­le­hem, advo­cat de l’emèrit. “Un antic cap d’estat no té immu­ni­tat”, va repli­car James Lewis, lle­trat de Corinna. “Sem­bla que [Joan Car­les I] està plan­te­jant objec­ci­ons tècni­ques i injus­tes en un esforç osten­si­ble per frus­trar el progrés d’aquests pro­ce­di­ments”, hi va afe­gir Jonat­han Caplan, l’altre advo­cat de Corinna.

En uns cor­reus electrònics entre Corinna i Cano­nica del 2015 als quals ha tin­gut accés el diari El País, ella li escri­via: “Estic tan enfa­dada... Estic a punt de per­dre els estreps.” Hi ha el pre­ce­dent de l’arrest de Pinoc­het el 1998, a qui la Cam­bra dels Lords va reti­rar la immu­ni­tat, i Jack Straw, ales­ho­res minis­tre d’Afers Estran­gers de Tony Blair, el va posar en lli­ber­tat al·legant pro­ble­mes de salut. En aquesta ocasió també es diri­meix si un excap d’estat estran­ger té immu­ni­tat al Regne Unit.