Política

Una esquerra atomitzada per a les presidencials

La socialista Hidalgo, l’ecologista Jadot i l’insubmís Mélenchon no sumen plegats el 25% en intenció de vot

Una possible candidatura de la independent Christiane Taubira podria canviar aquesta dinàmica negativa

Des que l’ante­rior pre­si­dent francès, el soci­a­lista François Hollande, va deci­dir de no repre­sen­tar-se en les elec­ci­ons del 2017 perquè les enques­tes no li eren favo­ra­bles, l’esquerra fran­cesa no ha estat capaç de tro­bar un can­di­dat natu­ral al país i els son­de­jos encara li són més des­fa­vo­ra­bles que fa cinc anys.

La soci­a­lista Anne Hidalgo no ha fet més que enfon­sar-se en les inten­ci­ons de vot des que es va decla­rar can­di­data, l’eco­lo­gista Yan­nick Jadot no ha apro­fi­tat l’impuls com a gua­nya­dor de les primàries dels Verds i l’insubmís Jean-Luc Mélenc­hon ha per­dut l’embran­zida dels ante­ri­ors comi­cis que el van apro­par en algun moment a una segona volta. Enmig d’aquest des­ga­vell, la inde­pen­dent Chris­ti­ane Tau­bira manté la incògnita sobre una hipotètica can­di­da­tura unitària.

En l’últim baròmetre de fa dues set­ma­nes del diari Le Monde, d’Ipsos i amb una mos­tra de més de 10.000 per­so­nes, els tres pri­mers amb prou fei­nes supera­ven el 20% d’intenció de vot i, si se sumen els altres can­di­dats d’esquer­res, tam­poc no arri­ben al 30%. Són l’antic minis­tre soci­a­lista Arnaud Mon­te­bourg, el comu­nista Fabien Rous­sel i tres mem­bres més de l’extrema esquerra.

Un altre son­deig del diari edi­to­ri­al­ment d’esquer­res Libération de fa només qua­tre dies, a càrrec de Via­voice i mos­tra de 2.000 per­so­nes, para­do­xal­ment revela que un 41% de la població esta­ria dis­po­sada a votar un can­di­dat d’esquer­res. Això seria sufi­ci­ent almenys perquè en la pri­mera volta del 10 d’abril un d’ells es qua­li­fiqués per a la segona del 25 d’abril. Lla­vors, on és el pro­blema per a tot aquest espec­tre ideològic que ha vist com l’actual pre­si­dent, Emma­nuel Macron, pro­ce­dent de la família soci­a­lista, els arra­bas­sava una part impor­tant de vots abans de for­mar un govern de cen­tre­dreta?

La res­posta es troba, en certa manera, en aquest altre son­deig de Libération perquè les pre­ferències per als can­di­dats estan força esmi­co­la­des i arriba al cap­da­vant una pos­si­ble can­di­data que encara no ho és, Tau­bira, amb el 39% d’inten­ci­ons.

Pràcti­ca­ment empa­tat, amb el 38%, hi ha Mélenc­hon. L’exso­ci­a­lista es pre­senta per ter­cera vegada a unes pre­si­den­ci­als i per segona al cap­da­vant del seu par­tit, La França Insub­misa. El 2017, la seva figura de popu­lista d’esquer­res va arri­bar quarta a la pri­mera volta (19,5%) no gaire lluny de Macron, la ultra­dre­tana Marine Le Pen i el con­ser­va­dor François Fillon. En aquesta ocasió, però, les enques­tes difícil­ment el situen per sobre del 10%.

Divisió sobre Europa

El fet que no hagi vol­gut con­sen­suar una can­di­da­tura unitària amb comu­nis­tes, soci­a­lis­tes o verds també li passa fac­tura. Algu­nes de les seves posi­ci­ons sobre política inter­na­ci­o­nal, amb Rússia o la Xina, o la seva crítica al pas­sa­port sani­tari i ara car­net de vac­ci­nació per la covid-19 també el sepa­ren dels seus con­trin­cants més mode­rats.

Qui sem­blava al cen­tre de totes aques­tes dis­pu­tes, després dels bons resul­tats dels Verds en els comi­cis muni­ci­pals i regi­o­nals de l’any pas­sat, és l’eco­lo­gista Jadot, però tam­poc no acaba d’arren­car i en els últims son­de­jos ha cai­gut al 5%. És l’única for­mació d’esquer­res que ha fet primàries, però dins seu hi ha mol­tes veus que qüesti­o­nen que no vul­gui fer un apro­pa­ment a d’altres can­di­dats i es negui, de moment, a par­ti­ci­par en la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana de la Primària Popu­lar, amb més de 300.000 adhe­rents, que orga­nit­zen una votació per a un can­di­dat uni­tari. La soci­a­lista i alcal­dessa de París, Anne Hidalgo, hi ha aca­bat donant el seu vis­ti­plau després de veure fra­cas­sada la seva crida a aquesta uni­tat quan els son­de­jos la situen per sota del 5%. La seva decla­ració de can­di­da­tura va que­dar aigua­lida per l’actual feblesa del seu par­tit i la seva imatge de pari­senca dis­tant dels pro­ble­mes de la resta del país.

Davant d’aquest pano­rama, l’exmi­nis­tra de Justícia amb Hollande Tau­bira va anun­ciar en un vídeo el 17 de desem­bre que es plan­te­java ser can­di­data i es pro­nun­ci­a­ria defi­ni­ti­va­ment el 15 de gener. Una decla­ració molt genèrica que, d’una banda, busca forçar aquesta uni­tat, alhora que no és clar si real­ment s’aca­barà pre­sen­tant.

Aquesta nadiua de la Gua­iana Fran­cesa és una figura molt popu­lar entre l’esquerra, entre altres coses per haver apro­vat el matri­moni homo­se­xual com a minis­tra, però els seus detrac­tors li cri­ti­quen no dis­po­sar d’una agenda social per a les clas­ses més popu­lars. “Les nos­tres con­vergències, tot i els des­a­cords en alguns temes i mètodes, són sufi­ci­ents per per­me­tre’ns de gover­nar junts durant cinc anys”, va escriure la set­mana pas­sada Tau­bira en una tri­buna a Le Monde. Aques­tes divergències fan referència a l’ener­gia nuclear i la posició sobre Europa. De moment, només Hidalgo sem­bla dis­po­sada a par­lar-hi.

LES XIFRES

10
candidats
actualment d’esquerres es presenten a les presidencials franceses de l’abril que ve.
27%
en intenció de vot
sumen tots els candidats de l’esquerra, segons un sondeig de ‘Le Monde’ del desembre.

Pressió de la Primària Popular

Vicenç Batalla

Darrere de la possible candidatura de Christiane Taubira, d’altres pretendents d’esquerres sospiten que s’amaga l’interès dels responsables de la Primària Popular d’imposar aquest nom com a unitari per a tots. De fet, Taubira ha mostrat el seu interès per participar en aquesta elecció oberta a ciutadans d’esquerres i d’altres pensen que també seria una sortida honorable per a Hidalgo, encallada en la campanya. Els francesos interessats s’hi poden inscriure fins al 23 de gener i hi ha d’altres personalitats menors de l’esquerra que també s’hi presentaran.

El vot es farà del 27 al 30 de gener i l’escollit ho serà a una sola volta. Jean-Luc Mélenchon i Yannick Jadot podrien acabar veient-se obligats a fer algun tipus d’acostament depenent de la mobilització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia