La llengua irlandesa obté la plena oficialitat a les institucions europees

La llen­gua irlan­desa és a par­tir d’aquest any idi­oma de tre­ball de la Unió Euro­pea (UE) després d’haver obtin­gut la pari­tat amb les altres 23 llengües ofi­ci­als comu­nitàries l’1 de gener pas­sat. Aquest reco­nei­xe­ment posa fi al període d’exempció vigent des del 2007, que limi­tava el nom­bre de docu­ments de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees traduïts a aquest idi­oma. Amb el nou esta­tus, tota la legis­lació euro­pea que es publi­qui a par­tir d’ara haurà de ser traduïda al gaèlic irlandès.

La lluita pel reco­nei­xe­ment del gaèlic a les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries es va acce­le­rar el 2004, quan el govern de Dublín va dema­nar que s’inclogués la parla pròpia en la llista de les llengües ofi­ci­als de la UE, després d’una cam­pa­nya lide­rada pel grup pels drets lingüístics Stádas, que va rebre el suport de diver­sos par­tits.

L’irlandès es va con­ver­tir en llen­gua de tre­ball de la UE el gener del 2007, però la falta de per­so­nal tra­duc­tor qua­li­fi­cat i de recur­sos tec­nològics va obli­gar a dei­xar en sus­pens aquesta con­dició. Vuit anys més tard, el govern irlandès va dema­nar a Brus­sel·les reduir l’abast del període d’exempció, de manera que el nom­bre de tex­tos traduïts a la llen­gua naci­o­nal es va tri­pli­car entre el gener del 2015 i l’abril del 2021.

L’exe­cu­tiu irlandès va cele­brar el canvi d’esta­tus lingüístic: “Estic immen­sa­ment orgullós que s’hagi aca­bat aquest període d’exempció i que l’irlandès sigui ara un idi­oma ple­na­ment ofi­cial de la UE”, va decla­rar el minis­tre per a Afers Euro­peus, Tho­mas Byrne, que va recor­dar la coin­cidència de l’ascens de cate­go­ria lingüística amb el 50è ani­ver­sari de la firma del trac­tat d’adhesió de la República d’Irlanda a la lla­vors Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea (CEE). En la mateixa línia, el vice­mi­nis­tre Jack Cham­bers va subrat­llar que “el final de l’exempció de l’esta­tus de l’irlandès a la UE és un pas cru­cial per al desen­vo­lu­pa­ment i el futur de la llen­gua”. “L’irlandès és ara en peu d’igual­tat amb la resta de llengües de tre­ball de la UE, i això reforçarà la relació entre els ciu­ta­dans i l’admi­nis­tració euro­pea”, hi va afe­gir.

Amb aquest canvi, les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries tenen ara 24 llengües ofi­ci­als, que, a més del gaèlic, són: l’ale­many, l’anglès, el búlgar, el croat, el danès, l’eslo­vac, l’eslovè, l’espa­nyol, l’estonià, el finès, el francès, el grec, l’hon­garès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neer­landès, el polonès, el por­tuguès, el romanès, el suec i el txec.