Política

AGNÈS LLADÓ

PRESIDENTA DEL CONSELL DE GOVERNS LOCALS

“Cal ser els ulls de la Generalitat al territori i la veu municipal a dins”

“Al país li falta el que sabem fer les alcaldesses i els alcaldes: teixir xarxes de complicitat, parlar amb tothom i generar consensos”

“S’ha de definir millor qui fa què: qui executa què i qui es responsabilitza de què, i decidir per consens com podem finançar-ho”

Aquí no hi ha ni partidismes, ni partits ni ideologies, sinó que són necessitats compartides
Els ajuntaments som sovint executors d’allò que decideixen altres òrgans. Ens hem de transformar en un actiu més
De què la responsabilitza el nou càrrec de presidenta del Consell de Governs Locals?
Em responsabilitza per tirar endavant el Consell de Governs Locals, perquè sigui una eina intermediària amb el govern de la Generalitat. El Consell de Governs Locals ha de ser els ulls de la Generalitat al territori i la veu dels municipis a la Generalitat. La meva responsabilitat és que aquesta eina funcioni. Aquesta eina es va posar en marxa l’any 2010, però no va acabar de funcionar i ara es reactiva. És una eina estatutària, és a dir, té tota la legitimitat que dona l’Estatut d‘Autonomia, i ha de ser l’eina que ajudi el nou municipalisme català a poder fer arribar totes les necessitats que hi ha al territori, que és plural i divers, a la Generalitat per obtenir recursos necessaris.
Aquest era un òrgan que gairebé no s’havia posat en funcionament.
No havia agafat velocitat i, per tant, en aquest any i mig els presidents, vicepresidents i membres de la permanent han de desenvolupar un reglament que reguli com funciona, definir l’estructura que l’ha de fer funcionar, esbossar un pressupost i obtenir els recursos. És una eina de dret públic en comparació amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que són eines privades i amb les quals hem de treballar de manera conjunta.
Qui en forma part i quins són els membres nats?
Està format per 100 alcaldes i alcaldesses i hi ha uns membres nats com ara els presidents de les diputacions, els presidents de les entitats municipalistes FMC i ACM, i també l’alcaldessa de Barcelona. Després, també hi ha alcaldes i alcaldesses de tot el territori. Per ser-ne membre, és requisit imprescindible presidir un ajuntament. Hi ha representació dels partits que han obtingut més d’un 5% dels vots en les darreres eleccions municipals i el seu mandat va de municipals a municipals.
Què els dona temps a fer?
En aquest any i mig, l’objectiu que ens hem proposat és posar unes bases fermes i sòlides perquè, a partir de les eleccions municipals del 2023, sigui una eina plenament desenvolupada que pugui dur a terme la seva tasca. Reglament, estructura i pressupost.
La consellera Vilagrà demanava el desplegament del reglament de funcionament i discernir si era útil la llei de governs locals. En deu anys ja no serveix?
El món canvia i els governs locals això ho sabem bé, perquè el municipalisme català ha anat canviant a mesura que han anat canviant les necessitats dels veïns i veïnes. Per exemple, parlàvem de l’ACM i l’FMC com a membres nats, però no hi ha l’Associació de Micropobles. Aquesta podria ser una de les actualitzacions. Com n’hi pot haver d’altres. Precisament la pandèmia, com reflectia en el meu discurs de constitució, ens ha fet veure que els municipis som certament l’administració més propera a la ciutadania. Durant la crisi sanitària, hem estat un dic de contenció de totes aquelles necessitats. Les institucions supramunicipals hi han arribat després que ho féssim els municipis. Tot això ho hauria de reflectir la llei de governs locals. L’analitzarem i la revisarem. Caldrà trobar-hi els matisos i actualitzar-la.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, es va referir a la desproporció: un 65% de representació dels municipis de Barcelona i un 35% per a la resta.
Molt probablement, s’hauran de tenir presents també aquestes coses en aquest reglament que, a hores d’ara, el Consell de Governs Locals no té. És el que ens ha d’ajudar a tirar endavant i a posar en funcionament l’ens. Els partits que han obtingut més del 5% dels vots tenen una representativitat en funció de quins van ser els seus resultats, han decidit qui forma part d’aquest consell i és cert que s’ha de fer sempre des d’una visió d’equitat territorial. Per tant, el reglament el que ha de fer és garantir que aquesta equitat territorial sigui plena.
El rescat d’aquest organisme s’ha de llegir com una voluntat de reforçar el municipalisme?
Jo crec que sí. El fet que reactivem aquest consell dota el municipi d’una eina per poder interlocutar amb la Generalitat i permet a la mateixa Generalitat disposar d’una eina d’interlocució vàlida. Això vol dir reforçar el municipalisme català. Reforçar-lo per poder-hi tenir aquells debats que compartim els alcaldes i alcaldesses quan ens trobem. Aquí no hi ha ni partidismes, ni partits ni ideologies, sinó que són necessitats compartides. Parlem de finançament, parlem de planificació d’infraestructures, parlem de competències. Aquests debats s’han de poder portar al si d’aquest consell com a representant del municipalisme català.
En el terreny dels encàrrecs, la consellera Vilagrà deia que aquest consell s’imposava cogovernar el país. És molt ambiciós, això?
Ho hem de ser, d’ambiciosos. Aquest petit país està format per 947 municipis, en què hi ha des del micropoble més petit fins a una gran ciutat com Barcelona, passant per ciutats mitjanes i grans. Ciutats que han crescut molt, ciutats que no tant, on hem de poder tractar totes aquelles necessitats que hi ha. Aquests 947 municipis integren el país. Aquesta codecisió, aquesta cogovernança del país, no pot obviar el que està passant als municipis i les necessitats que tenen els municipis. La consellera, quan parla d’aquesta codecisió, es refereix precisament a això que practiquem: la política de teixir xarxa, de generar complicitats i grans consensos, i de bastir sempre ponts de diàleg. Al final, això és el que estem acostumats a fer les alcaldesses i els alcaldes als nostres municipis: parlar amb tothom i generar consensos per tirar endavant els projectes. Això és el que falta al nostre país. El fet de reactivar un ens com aquest, així com el fet que el govern de la Generalitat cregui en aquest òrgan, fa tenir l’esperança que el país pot anar a millor i els seus municipis, també.
Un òrgan amb 100 representants pot ser “àgil i efectiu”?
Considero que sí. Pot ser un òrgan àgil i efectiu perquè hi ha una presidència, quatre vicepresidències i una permanent, de vint representants. Ha de ser àgil i efectiu en el sentit que hem de ser capaços de repartir les tasques i treballar d’una manera conjunta, col·laborant també amb altres feines que són imprescindibles. I em refereixo a les entitats també municipalistes, per tal de poder sumar tots junts i poder aconseguir els objectius que hem estat comentant, que és el que ens porta a formar part d’un òrgan no remunerat.
La tria de membres ha estat fruit del consens. Com ho llegeix, això?
Molt positivament. Un òrgan d’aquest tipus ha de ser fruit del consens. Els que em coneixen saben que m’agrada treballar en equip. Soc persona de poder parlar de tot i amb tothom. Puc empatitzar amb tothom i, sobretot, amb persones que no pensen igual que jo. Un consell de governs locals com aquest només podia ser fruit del consens, fruit de les moltes idees que hi ha en un país que és tan plural i divers. No em cansaré de dir-ho. Estic molt orgullosa que els companys m’hagin triat fruit del consens. Ara el que toca és treballar, treballar i treballar per poder-lo tirar endavant i que, a partir del 2023, el consell sigui un òrgan sòlid i sigui l’eina que el municipalisme necessita.
Es vol un millor finançament dels governs locals. Com? I quin?
Com? Treballant-hi conjuntament amb les altres institucions. I quin? Ha de ser un finançament que realment compleixi les necessitats que els municipis tenen. Avui dia, els municipis afronten moltes competències, que s’han d’assumir perquè ningú quedi enrere. Els municipis han d’estar molt més ben finançats que ara. El com i el quin és el que hem de treballar de manera conjunta i generant aquest gran consens.
Parlen de disposar de més competències. Quines?
Molt sovint els ajuntaments tenim la competència d’executar, però no tenim la competència de decidir. En matèria de telecomunicacions, per exemple, o en matèria de serveis socials, entre moltes altres. Quan la consellera es referia a la codecisió, ho deia també en aquest sentit: els ajuntaments són molts cops executors d’allò que decideixen altres òrgans i hem de convertir-nos en un actiu més per decidir què està passant al nostre país. Aquí és on entren en joc les noves competències.
En el seu discurs, deia que aquest consell ha de ser una eina transformadora de Catalunya. Per transformar què?
El territori. La nostra societat. Els nostres municipis canvien a mesura que canvien les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Això explica la diversitat i la pluralitat dels diversos municipis del país. Transformar vol dir liderar el canvi que els nostres veïns i veïnes necessiten.
El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Martí, feia notar que la despesa pública municipal a l’Estat espanyol no arriba al 12%, mentre que la mitjana europea és del 22% i a Dinamarca és del 40%. Com s’aconsegueix, això, aquí?
S’ha de definir millor qui fa què: qui executa què i qui es responsabilitza de què, i decidir per consens com podem finançar-ho. Els municipis estan acostumats a teixir moltes xarxes, amb altres municipis, amb consells comarcals, amb diputacions, entre comarques... Si ens creiem que Catalunya és un país municipalista, hem de dotar els municipis de capacitat de codecisió al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Desenes de morts per bombardejos israelians a Síria

barcelona
societat

L’Audiència cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA