Política

La UE es prepara per rebre més de quatre milions de refugiats ucraïnesos

Brussel·les anuncia que concedirà protecció especial i ajuda humanitària als desplaçats

El club europeu finançarà l’enviament d’armes a l’exèrcit ucraïnès

Ara sí que la Unió Europea haurà d’afrontar una crisi de refugiats. Brussel·les calcula que en podrien arribar més de quatre milions per la guerra a Ucraïna. En la mal anomenada crisi de refugiats del 2015 van ser poc més d’un milió.

A diferència dels sirians i afganesos, els ucraïnesos seran rebuts amb les mans obertes. La Comissió Europea va anunciar ahir que els concediran protecció especial i ajuda humanitària. Tindran dret a residir, treballar i estudiar en territori comunitari entre un i tres anys, amb l’opció de demanar l’estatut de refugiat. Des de les guerres a l’antiga Iugoslàvia als anys noranta, no s’activava aquest tipus de protecció temporal per afrontar un èxode massiu.

I és que els quatre milions són una estimació inicial. Segons càlculs de les Nacions Unides, més de divuit milions d’ucraïnesos es veuran afectats per la guerra i uns set milions es veuran desplaçats internament. “Hem d’estar preparats”, va dir ahir l’eurocomissària de l’Interior, Ylva Johansson, que no descarta reactivar el sistema de quotes.

Des de dijous han arribat més de 300.000 ucraïnesos a Polònia, Romania, Eslovàquia i Hongria, que n’esperen centenars de milers més en els pròxims dies. La majoria són dones, nens i gent gran, ja que les autoritats ucraïneses obliguen els homes a quedar-se per lluitar. No tots els refugiats es queden als països de l’est. Portugal, Alemanya, la República Txeca i l’Estat espanyol ja n’han començat a acollir.

La Unió Europea mostra solidaritat també amb l’esforç bèl·lic d’Ucraïna. Com ja s’havia anunciat dissabte, la UE finançarà l’enviament d’armament a l’exèrcit ucraïnès. Ho farà a través de l’anomenat fons europeu de pau.

Tècnicament, està al marge de la Unió Europea (els tractats prohibeixen carregar despesa militar al pressupost comunitari), però porta el seu segell i el financen tots els socis, excepte Dinamarca. És un fons que va començar a funcionar el juliol del 2021 amb l’objectiu principal de proveir armes a la regió del Sahel, on la UE té una forta presència militar.

Una finalitat que ha caducat pels recents esdeveniments geopolítics. Amb la sortida dels francesos de Mali i la previsible reducció d’operacions a la regió, la UE redirigeix els fons a Ucraïna per ajudar-la a lluitar contra els russos.

Els estats membre s’encarregaran de portar el material finançat pel fons europeu de pau fins a la frontera. Munició, sistemes de defensa aèria i antitancs haurien d’arribar a l’exèrcit ucraïnès en els pròxims dies. “Si volem pau a Europa, els hem de donar suport”, defensen a Brussel·les, que sempre ha reivindicat el club com un projecte pacifista.

L’espai aeri europeu es tanca a Rússia

L’Estat espanyol, el francès, Finlàndia, Irlanda, Alemanya, Itàlia i Brussel·les formen part de la llarga llista de països europeus que han tancat el seu espai aeri a Rússia, un pas més en un procés sancionador que buscar aïllar econòmicament el país per l’atac a Ucraïna. En resposta a la mesura europea, Rússia ha fet el mateix amb els països que l’han vetat. Àustria, un país neutral que no és membre de l’OTAN, també és partidària de tancar l’espai als russos. A Alemanya, el Ministeri de Transport ja va informar dissabte al vespre que estaven fent els passos necessaris per tancar el seu espai aeri per als vols russos, mentre que l’aerolínia alemanya Lufthansa va anunciar la suspensió de totes les connexions amb Rússia. Eslovènia el va tancar dissabte, també Romania i els països bàltics, així com Bulgària, la República Txeca i Polònia, que també l’han tancat. Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg també han tancat l’espai als avions russos i el Regne Unit ja va anunciar el vet a l’aerolínia Aeroflot. El govern espanyol també es va sumar al tancament de l’espai. Fonts d’Aena van explicar que ahir les companyies aèries russes Aeroflot i Siberia Airlines havien suspès 12 vols que tenien programats des de Moscou a diversos aeroports de l’Estat, quatre d’aquests a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Una comissió de l’ONU veu l’exèrcit d’Israel com “un dels més criminals del món”

barcelona
estat espanyol

Detenen als Països Baixos el sospitós d’haver disparat a Vidal-Quadras

barcelona
política

Tímides disculpes del president del Parlament balear mentre l’oposició en demana la dimissió

barcelona
política

Rull convoca per al 26 de juny un ple ordinari per iniciar el compte enrere

barcelona

El PSC considera que el sobrecost del servei de neteja no es nota per enlloc

GIRONA
política

Fiscalia demana l’amnistia i retirar l’ordre de detenció de Puigdemont

barcelona
Política

Puigdemont insta Llarena a aplicar l’amnistia i a aixecar l’ordre de detenció

barcelona
política

Ja és oficial: cap candidat es vol presentar encara a la investidura

barcelona
judicial

La fiscalia demana l’amnistia per 46 policies investigats per l’1-O a Barcelona

barcelona