L’endemà que la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, s’enredés en oxímorons –“ho farem dins del fons europeu de suport a la pau (...). Espanya contribueix a dotar Ucraïna de mitjans ofensius per defensar-se de l’agressió”, va dir–, Pedro Sánchez va ser fidel a l’hàbit d’acudir als debats del Congrés reservant-se els grans anuncis per a si mateix, i va fer una rectificació. “Com que veig que hi ha grups que posen en qüestió el compromís del govern d’Espanya sobre aquest tema i per a mi i per al govern és tan fonamental la unitat de tots, vull anunciar-los que Espanya entregarà a la resistència ucraïnesa material militar ofensiu”, va dir Sánchez, i va ser aplaudit amb entusiasme des dels escons del PSOE però no tant des dels de Podem.

L’anunci de Sánchez –acompanyat de proposar que Rússia entri a la llista negra de paradisos fiscals i tancar els ports a vaixells de bandera russa– dispara la crisi latent en el govern. Si bé la vicepresidenta Yolanda Díaz havia estat informada pel president i li feia costat parlant en nom de Podem –“té tot el nostre suport”–, la ministra Ione Belarra (Drets Socials) no ocultava l’enuig. “Contribuir a l’escalada bèl·lica no resoldrà abans el conflicte i ens pot portar a un escenari incert i molt perillós de conflicte mundial. Hem trobat a faltar referències a les vies diplomàtiques”, etzibava Belarra al president. “La pau no té res de naïf ni de hippy”, reblava.

En la rèplica a Sánchez, Gabriel Rufián (ERC) va titllar Putin d’“ultradretà” i va rebutjar l’enviament: “Com a antimilitarista mai estaré d’acord a enviar més guerra a una guerra.” Míriam Nogueras (Junts) va homenatjar la bandera d’Ucraïna vestint els seus colors –samarreta blava i americana groga– i va discrepar d’ERC: “La pau i la llibertat s’han de defensar amb contundència des de cada país, la UE i l’OTAN. Proclamar el no a la guerra sense res més darrere és no fer res.”