Política

La Unió Europea demana un boicot civil al gas rus

Brussel·les es resisteix a embargar el petroli de Rússia per por que Putin tanqui l’aixeta del subministrament

Els Vint-i-set acorden noves sancions al sector marítim i a les criptomonedes

“Tan­quin el gas a casa seva, dis­mi­nu­ei­xin la dependència de qui ataca Ucraïna i com­pro­me­tem-nos més en una defensa col·lec­tiva”, recla­mava ahir el cap de la diplomàcia euro­pea, Josep Bor­rell. La Unió Euro­pea no s’atre­veix a embar­gar el petroli rus, com han fet els Estats Units i el Regne Unit, per por que Rússia tan­qui l’aixeta del gas, així que demana als ciu­ta­dans un boi­cot energètic per soli­da­rit­zar-se amb els ucraïnesos.

“Els euro­peus neces­si­ten que el soroll de les bom­bes a les cinc del matí en caure sobre Kíiv els des­perti del seu somni de benes­tar”, deia ahir Bor­rell, que apos­tava per una “cro­ada política” con­tra Rússia de forma “col·lec­tiva”. Segons ell, “la defensa dels valors libe­rals no es farà si no hi ha un com­promís polític dels ciu­ta­dans dis­po­sats a pagar un preu”.

La dependència del bloc euro­peu del gas rus, espe­ci­al­ment d’Ale­ma­nya i els països de l’est, està impe­dint que Brus­sel·les imposi san­ci­ons al sec­tor energètic rus com les de Was­hing­ton i Lon­dres. Per ara, la UE es resis­teix a fer aquest pas i amplia les represàlies per altres vies.

En una reunió dels ambai­xa­dors, els Vint-i-set van acor­dar ahir un quart paquet de san­ci­ons con­tra Rússia i Bie­lorússia per la invasió d’Ucraïna. Es res­trin­girà l’expor­tació de tec­no­lo­gia de nave­gació marítima a Rússia i s’apli­ca­ran mesu­res per limi­tar l’ús de les crip­to­mo­ne­des. Al club euro­peu li pre­o­cu­pava que el Krem­lin pogués esqui­var les san­ci­ons ja impo­sa­des amb les crip­to­di­vi­ses. A més, la UE afe­geix a la llista negra 160 oli­gar­ques i figu­res polítiques pròximes al pre­si­dent rus, Vladímir Putin, i exclourà tres bancs bie­lo­rus­sos del sis­tema de trans­ferències bancàries Swift. D’aquesta manera, espre­men al màxim les eines de càstig que han fet ser­vir fins ara con­tra Mos­cou, és a dir, la via finan­cera. Es guarda la carta de l’ener­gia i el comerç, dues opci­ons més peri­llo­ses per les con­seqüències per a l’eco­no­mia euro­pea.

Oli­gar­ques i alts càrrecs

Des del reco­nei­xe­ment rus de les auto­pro­cla­ma­des repúbli­ques de Donetsk i Lugansk a finals de febrer, la Unió Euro­pea ha acor­dat qua­tre paquets de san­ci­ons. En poc més de dues set­ma­nes ha san­ci­o­nat més de 800 oli­gar­ques, dipu­tats, mili­tars i alts càrrecs (inclòs el pre­si­dent Vladímir Putin), ha limi­tat les expor­ta­ci­ons de pro­duc­tes d’alta tec­no­lo­gia, pro­hi­bit l’ús de Swift a set grans bancs rus­sos i les transac­ci­ons amb el Banc Cen­tral de Rússia, i tan­cat l’espai aeri als vols rus­sos. També s’ha suspès l’emissió dels mit­jans esta­tals Rus­sia Today i Sput­nik, el movi­ment més polèmic.

A part, s’han ampliat les san­ci­ons indi­vi­du­als i econòmiques con­tra Bie­lorússia, que des de l’any 2020 està cas­ti­gada per la repressió interna del règim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia