Política

Estat francès

Iniciativa política

Impuls federalista

Catorze partits s’uneixen per influir en el debat territorial en les presidencials

Proposen autonomies a la carta per superar el model uniforme actual

Defensen un estatus propi per a la Catalunya Nord

Ha estat capaç de tirar enda­vant una llei que porta el seu nom per pro­te­gir les ano­me­na­des llengües regi­o­nals a l’Estat francès i garan­tir la immersió lingüística. Ara, és al dar­rere d’un mani­fest per a una república fede­ral apro­fi­tant les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als d’abril i les legis­la­ti­ves de juny. El dipu­tat bretó Paul Molac, pos­si­bi­lista en aquest estat tan jacobí, uti­litza tots els meca­nis­mes al seu abast entrant i sor­tint de les majo­ries de govern per a un objec­tiu que creu que aca­barà arri­bant, encara que sigui “a llarg ter­mini”.

Jun­ta­ment amb tres dipu­tats cor­sos de la fede­ració Regi­ons i Pobles Soli­da­ris a l’Assem­blea fran­cesa, Molac dona suport a aquesta pla­ta­forma, que té pre­vist pre­sen­tar can­di­dats en una vui­tan­tena de cir­cums­crip­ci­ons. Entre aques­tes, les qua­tre de la Cata­lu­nya Nord amb Sí al País Català, ERC i Uni­tat Cata­lana. Però, de moment, la xarxa pro­posa fins a 70 punts per a les pre­si­den­ci­als en aquest mani­fest i “no dona cap con­signa de vot per a cap can­di­dat”, ens revela el direc­tor de la fede­ració, Pèire Costa.

Molac, que el 2017 es va pre­sen­tar sota les sigles de La República en Marxa (LRM), el par­tit del pre­si­dent, Emma­nuel Macron, però que després en va sor­tir, coin­ci­deix en aquest diagnòstic. “No, no hi ha cap can­di­dat a les pre­si­den­ci­als favo­ra­ble a aquest fede­ra­lisme asimètric”, ens explica per telèfon.

“La idea és arri­bar a un Estat francès que ho sigui, amb auto­no­mies regi­o­nals –exposa–. Ens tro­baríem més en el cas dels Estats espa­nyol i italià, que no pas l’ale­many. Hi ha ter­ri­to­ris que volen més auto­no­mia, d’altres que no. L’única forma d’avançar és amb auto­no­mies regi­o­nals a la carta.” L’objec­tiu és que Còrsega con­so­lidi el seu model autonòmic, Nan­tes s’inte­gri a la Bre­ta­nya, Alsàcia dis­posi d’una regió pròpia i també la Savoia, Occitània s’orga­nitzi inter­re­gi­o­nal­ment i la Cata­lu­nya Nord i el País Basc del Nord pas­sin a tenir un esta­tus propi.

Segons el polític, l’arti­cle 74 de la Cons­ti­tució, per què ter­ri­to­ris d’ultra­mar han acce­dit a l’auto­no­mia i, fins i tot, Nova Caledònia al dret d’auto­de­ter­mi­nació, es podria usar en tots aquests casos. “La gent no ho sap, però l’Estat francès ja és un estat fede­ral; el pro­blema és que només s’aplica a les regi­ons d’ultra­mar –recorda–. No es fa perquè no hi ha majo­ria a l’Assemblée i la tec­no­es­truc­tura pari­senca s’hi oposa.”

Quan el polític bretó parla de la tec­no­es­truc­tura pari­senca, posa al cap­da­munt el pre­si­dent Macron, amb qui va tren­car el 2018, només un any després de ser ree­le­git sota el seu parai­gua. Sobre el favo­rit a repe­tir com a cap d’estat rebla: “L’única cosa que sap fer Macron és retor­nar poder als pre­fec­tes. No és pas una democràcia moderna amb una par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, sinó un model bona­par­tista.” De fet, Molac mai no ha tallat com­ple­ta­ment amb el Par­tit Soci­a­lista, amb què va obte­nir l’escó per pri­mer cop el 2012 junt amb els eco­lo­gis­tes i la Unió Democràtica Bre­tona, i amb què segueix tre­ba­llant en el Con­sell Regi­o­nal de Bre­ta­nya.

En el mani­fest per a una república fede­ral, s’asse­nyala la gestió de la pandèmia com a exem­ple de “les múlti­ples man­can­ces i carències de l’Estat, massa cen­tra­lit­zat per ser efi­ci­ent”. Entre els 70 punts, hi ha la supressió dels pre­fec­tes, l’auto­no­mia fis­cal, les poli­cies regi­o­nals i la coo­fi­ci­a­li­tat de les llengües.

Per a aques­tes legis­la­ti­ves, Molac no recor­rerà a cap sigla major. “Ho faré sota els meus pro­pis colors”, avança. I és que, el 2017, ja va ser esco­llit a la seva cir­cums­cripció de Plo­er­mael amb la major pro­porció d’un dipu­tat en la pri­mera volta, el 54%.

74
És el número
de l’article de la Constitució francesa per què els territoris d’ultramar han accedit a l’autonomia i que la plataforma federalista proposa aplicar a les regions metropolitanes per dotar-les de més autogovern.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia