Política

LOURDES FUENTES I FAIG

ALCALDESSA DE SANTA CRISTINA D’ARO

Moltes passejades per fer en un únic municipi

Volen ampliar l’edifici de l’Ajuntament, estan aixecant la nova biblioteca i preparen una pista de ‘skate’

Mantenen diversos itineraris que atrauen visitants

La nova biblioteca, ja en obres, és la gran obra del mandat i estarà feta el 2023
És el segon municipi més extens del Baix Empordà, amb tot just 5.700 habitants

Pausada i metòdica, dues bones qualitats per exercir el poder, potser heretades de la seva professió com a farmacèutica durant dècades al poble. Lourdes Fuentes aviat farà tres anys que va accedir a l’alcaldia de Santa Cristina, amb un terç dels vots totals, un rècord local per a la marca d’ERC, malgrat una participació sis punts superior a la del 2015. El mandat anterior no havia estat especialment convuls, ja amb els republicans al poder, encara que l’exbatlle, Xavier Sala, va triar esgotar l’alcaldia fins al darrer dia –com tocaria, però sovint per estratègia política no passa–. Malgrat no comptar amb aquest possible handicap favorable, els números li van sortir.

Fuentes, doncs, ja ha superat els 1.000 dies de batllia i no amaga que ha estat un mandat encara més tranquil, pel que fa a la relació amb l’oposició, tot i que mogut pel que fa al trasbals de gestionar la pandèmia i aquests dies, també, per acomodar els refugiats arribats d’Ucraïna que també s’hi arreceren en cases de coneguts i familiars. No són un nombre especialment elevat, al voltant de la quarantena, però és una complicació afegida per a un municipi petit (5.718 empadronats a finals de març) i amb una administració també petita per gestionar un terme de 67,55 km², el segon més extens del Baix Empordà. La massa forestal fa imperatiu, per exemple, mantenir franges desbrossades, i aquest any es centraran en l’àmbit del Suro de la Creu i el nucli urbà. “És un actiu, però neguiteja”, admet Fuentes. I també tenen litoral, a Rosamar, una urbanització encaixada entre els termes de Sant Feliu i Tossa, on treballen amb els propietaris per tancar la recepció, com en altres casos.

Però amb tants racons per descobrir, cap a on anem a passejar? Comencem a l’ajuntament nou, un complex concebut als anys noranta, a l’entrada al poble des de Sant Feliu i l’autovia C-31. Els dos edificis completats aleshores bullen d’activitat: municipal, amb els serveis d’Ocupació i Igualtat, però també sanitària –la planta baixa d’un dels edificis està destinada a consultori mèdic–. Amb una població que va a l’alça (també s’hi han instal·lat veïns jubilats en segones residències i algunes famílies que exploten el teletreball després de la pandèmia), l’alcaldessa creu que caldria recuperar-hi l’assistència mèdica en el torn de tardes.

Al darrere de l’ajuntament hi resisteix el formatget, un tercer edifici triangular que va quedar inacabat i que ja fa més d’un lustre es va acordar enderrocar. Encara no hi ha data, però l’alcaldessa avança la idea d’interconnectar els dos edificis aïllats en funcionament amb un nou mòdul a l’altura del primer pis, que a més de connexió permetria ubicar-hi una sala de plens que des de fa anys és provisional i amb un espai just. I des d’aquí ens encaminem cap a una altra obra que ja està en marxa, des de començament d’any, i que a principis del 2023 esdevindrà la nova biblioteca. És a l’eixample del sector de la Teulera, on un cop superada la crisi immobiliària i malgrat la pandèmia –o potser pel mateix factor que la gent que s’ho pot permetre inverteix en residències amb patis on poder treure el cap– hi ha tràfec de paletes i industrials. I la biblioteca serà el gran equipament per relligar l’àmbit, amb una inversió d’1,8 milions. Llibres a banda, suposarà una millora “reivindicada, perquè la biblioteca antiga és petita i té problemes d’accessibilitat”, recorda Fuentes. També tindrà una sala d’actes i exposicions, que els estalviarà el lloguer de l’espai de la Fundació La Caixa.

La segona parada del recorregut, encara al nucli urbà però ja als afores, és a la zona esportiva. Aglutina el pavelló per a bàsquet o patinatge, el camp de futbol, la piscina municipal o la zona de tir amb arc de l’associació Matxacuca, entre d’altres. L’alcaldessa ens avança una altra de les obres que tenen previstes aviat: una nova pista de skate en una de les esplanades a tocar de l’antiga carretera en direcció a Llagostera i Girona. Però al pavelló també volen instal·lar una nova caldera de biomassa, per suplir les deficiències de les actuals instal·lacions de gasoil i elèctriques, menys eficients.

El patrimoni per descobrir

I des dels afores del nucli, és moment de repassar alguns dels atractius que arrosseguen quotidianament molts residents i visitants de la zona. Ben a prop, a tocar d’un La Santa Market que també ha contribuït els darrers anys a arrossegar estiuejants de la Costa Brava Centre. Fuentes el veu bé, “per l’enfocament cap al turisme familiar” de les dues darreres edicions, però hi passem de llarg i ens apropem a un dels accessos a la ruta del Balcar, a peu de la carretera de Solius.

L’itinerari va paral·lel al riu Ridaura i és molt freqüentat tant pels ciclistes com per caminants, que poden desviar-se per senders que entronquen amb el massís de l’Ardenya i Solius, o amb la via verda del Carrilet de Girona a Sant Feliu. Ara volen pacificar el tram i hi habilitaran un aparcament en una parcel·la de propietat municipal, a més de barrar-hi l’accés a vehicles motoritzats. De retruc, esperen posar fre a conductes incíviques, com ara persones que hi tallaven llenya sense permís per a llars de foc i estufes. Les darreres crescudes del Ridaura, sobretot la provocada pel temporal Glòria, van arrasar un dels tres Quercus centenaris al límit del sender amb el Club de Golf Santa Cristina. L’arbre no es va salvar, però han aconseguit refer i reforçar la llera, en dos punts crítics, perquè el curs no surti de mare.

Des d’aquí, i per economitzar temps, pugem al cotxe i ens enfilem cap al balcó meridional de les Gavarres, al nucli cristinenc de Romanyà de la Selva. Una de les seves millors divulgadores, l’escriptora Mercè Rodoreda, hi va viure, refugiada en tornar de l’exili, i s’hi va inspirar per acabar Mirall trencat oViatges i flors. Fa anys que el municipi promou una ruta literària dedicada a Rodoreda, i el seu bust presideix la primera placeta que acull els visitants del poble.

La ruta permet visitar diversos punts. La masia del refugi, el xalet d’El Senyal Vell –de titularitat privada, però amb un acord amb els propietaris perquè grups concertats puguin accedir al jardí–, el mirador de les Mirandes, que permet albirar la Vall d’Aro des del límit amb Llagostera fins a la desembocadura del Ridaura a Platja d’Aro, o el cementiri del nucli, on hi ha la tomba de l’escriptora. Des de fa uns mesos, també obren l’accés al cementiri els caps de setmana.

Altres itineraris per seguir

Ja que som a Romanyà, Fuentes ens ensenya l’era de Can Guaitó, un altre dels elements d’interès on hi ha la creu de terme modernista, que han integrat com a punt d’inici d’una altra de les rutes interessants per conèixer, la dels Gegants del Bosc. Combina el megalitisme que amaguen els boscos –començant pel menhir de la Murtra– amb altres enterraments prehistòrics, com ara la cista de la carretera de Calonge, i alguns suros monumentals, com ara el Xato o els dos de l’Almeda. Però el més destacable és el pas pel monumental dolmen de la Cova d’en Daina, un dels llocs màgics del terme municipal, descobert fa més d’un segle i refet, arran de les excavacions promogudes per Lluís Esteva i Cruañas.

És un dels punts recurrents d’excursions i visites a Santa Cristina, i Fuentes explica que el faran accessible per a persones amb mobilitat reduïda, amb passeres fins a l’aparcament o l’opció del sauló compactat amb morter de calç, que ja han aplicat en un tram de la via verda del Carrilet. Tot i ser a tot just tres quilòmetres de les platges de Platja d’Aro, i fins i tot tenir litoral, l’oferta hotelera del municipi no té previsions de créixer més enllà dels establiments en marxa. L’alcaldessa explica que sí que hi ha habitatges d’ús turístic, a banda dels càmpings i el recentment inaugurat aparcament per a autocaravanes. Pas a pas, però el nou pla general (POUM) en redacció no preveu grans creixements.

Del nucli enfora

La passejada amb l’alcaldessa parteix de l’ajuntament i recorre, primer, les obres de la biblioteca al sector de la Teulera i, posteriorment, la zona esportiva. Hem travessat el nucli principal, i després travessem cap a l’altra riba del Ridaura per accedir a la ruta del Balcar, i agafem el cotxe per enfilar-nos a Romanyà de la Selva, amb l’itinerari de Mercè Rodoreda i alguns dels punts de la ruta dels Gegants del Bosc. Podríem haver continuat, Gavarres amunt, fins al peu del puig d’Arques, on acaba el terme pel nord, o fins a les platges de Rosamar. Però això ho deixem per a una altra ocasió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament recomençarà amb cinc lleis a punt d’aprovar-se

barcelona
LLUC SALELLAS I VILAR
CAP DE L’OPOSICIÓ DE GIRONA (GUANYEM GIRONA)

“La Girona que està de moda és la que surt als mitjans”

GIRONA

El PSC audita el pla de govern i hi detecta 120 incompliments

barcelona

Feijóo admet que no podrà arribar a La Moncloa si el PP no remunta a Catalunya

barcelona
Estats Units
La cursa de les eleccions de mig mandat

Trump fa trontollar l’escenari polític

barcelona

Rushdie continua en estat crític però sense respirador

nova york

Desenes de morts pel foc en una església del Caire

el caire
opinió

A recer de la fúria del món

Politòleg i economista
Set ferits en un tiroteig contra un autobús de Jerusalem

Set ferits en un tiroteig contra un autobús de Jerusalem

jerusalem