Política

Estat francès

Le Pen demana el vot de tots els ciutadans que no han triat Macron

La candidata ultradretana es posa “al servei de tots els francesos” per defensar la seva visió del país, basada en la tradició, la lluita contra la immigració i la seguretat

Promet “posar ordre a França en cinc anys” si és elegida

La candidata ultradretana a la presidència de la República Francesa Marine Le Pen, que aquest diumenge s’ha classificat per a la segona volta dels comicis juntament amb l’actual president, Emmanuel Macron, ha demanat el vot a tots els ciutadans que no han donat suport al seu rival en aquesta primera ronda.

“El proper dia 24 [d’abril] hi ha en joc dues visions de la societat, la de la divisió i el desordre o la de la unió dels francesos en la justícia social i la protecció. Tots aquells que no han votat Macron estan convidats a sumar-se a aquesta unificació”, ha dit Le Pen, que segons els sondejos a peu d’urna hauria obtingut entre el 23% i el 25% dels vots, tres punts menys que Macron.

Le Pen, a la qual els sondejos situen molt a prop de la victòria a la segona volta, ha assegurat que assumeix “la responsabilitat d’aixecar el país” i s’ha posat “al servei de tots els francesos” per defensar la seva visió del país, basada en la tradició, la lluita contra la immigració i la seguretat. “Veig l’esperança de les forces que volen aixecar el país”, ha afirmat.

Segons ella, França es divideix en “dues visions diferents de la societat” i el que triïn els francesos “no marcarà només els cinc anys següents, sinó els pròxims cinquanta”. La política d’extrema dreta ha promès “posar ordre a França en cinc anys” si és elegida.

La líder de Reagrupament Nacional ha recordat alguns dels punts essencials del seu programa, com la introducció de la iniciativa popular per celebrar referèndums o “un sistema sanitari accessible per a tothom i un habitatge decent”.

“Vull crear un Estat protector que garanteixi la llibertat de tothom. La meva ambició és unir els francesos, convertir França en una potència de pau, un país que torni a tenir grandesa”, ha manifestat enmig dels clams de “Marine presidenta” dels seus simpatitzants.

Zemmour s’encomana a Le Pen i assegura que no es retirarà de la política

Redacció

El candidat d’extrema dreta Eric Zemmour, del partit Reconquesta, ha demanat el vot dels seus seguidors per a la candidata de Reagrupament Nacional, la ultradretana Marine Le Pen.

En un discurs després de conèixer els sondejos a peu d’urna, que li atorguen un 7% dels vots, Zemmour ha reconegut haver comès “errors” en la campanya electoral. Zemmour, que hauria quedat en la quarta posició a la primera volta, per darrere de Macron, Le Pen i Mélenchon, ha assegurat que no abandonarà la seva carrera política. “No m’aturaré, el nostre partit continuarà lluitant per guanyar a França”, ha promès.

Sumats els vots de Le Pen i Zemmour, l’extrema dreta ha obtingut un resultat històric de més del 30% dels vots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

europa

Intercanvi de presoners entre Suècia i l’Iran

barcelona
iran

París, Londres i Berlín denuncien que Teheran intensifica el seu programa nuclear

barcelona
europa

Milers de persones surten als carrers contra l’extrema dreta a l’Estat francès

barcelona
guerra a gaza

Vuit soldats israelians moren en un atac de les milícies palestines a Rafah

barcelona
Religió

La diòcesi de Terrassa celebra el vintè aniversari

Barcelona
unió europa

La UE iniciarà negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia

barcelona
POLÍTICA

Relleu a l’alcaldia de Torredembarra que passa a mans del PSC

Torredembarra
guerra a europa

Un avió militar rus viola l’espai aeri de Suècia

barcelona
Memòria democràtica

Homenatge als ebrencs republicans morts pel franquisme a la presó de Pilats

Barcelona