Política

JOSEP RIUS

VICEPRESIDENT I PORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

“Si hi havia una estratègia pel diàleg, l’ha enterrat el PSOE”

“El Catalangate marcarà un abans i un després; celebrem que ERC hagi vingut a les posicions de Junts”

“Aquesta setmana hem tingut una posició de força a Madrid, i quan la tens és quan avances”

“És imprescindible, ja que anem per on vam pactar en l’acord d’investidura”

“A qui deixa cada setmana un informe el CNI és al president espanyol”

PES PESANT A JUNTS
Persona molt propera a Puigdemont, el nom de Josep Rius i Alcaraz (Barcelona, 1974) és un dels 65 que apareixen en la llista d’espiats del Catalangate. Triat diputat l’any passat, tot just ha fet el salt a la primera línia política en els últims mesos, quan ha estat nomenat portaveu de Junts, partit del qual és vicepresident, si bé aclareix que no aspira a la secretaria general.
El duel amb el PDeCAT? Estem treballant amb tot de regidors i alcaldes perquè facin el pas que va fer Pellicer a Reus. Veurem més anuncis

E

l cas Torrent va ser el detonant del Catalangate?
Va destapar uns primers casos, però tant ERC com Junts feia temps que sospitàvem que se’ns podia estar espiant, i d’aquí venia molt també la nostra posició de no donar estabilitat al govern a Madrid i de ser molt escèptics amb la taula de diàleg, perquè sabíem que era un engany. Sabíem que estava morta perquè no es reunia, però ara, després del Catalangate, sabem que està enterrada.
S’ha venut que el govern la congela com a mesura de pressió...
Vull creure que el Catalangate marcarà un abans i un després. Celebrem que ERC hagi vingut a les posicions de Junts, que eren que la taula de diàleg era de silenci, perquè no es reunia, i silenciadora, perquè permetia a Pedro Sánchez anar pel món fent veure que el conflicte amb Catalunya estava normalitzat, i res més lluny, perquè mentre teòricament dialogaven ens espiaven, i segurament la taula no es reunia perquè no els calia seure-hi, ja que ja sabien el que pensàvem, ens estaven espiant. A banda, tal com demanàvem des del principi, aquesta setmana hem vist que la posició de l’independentisme a Madrid anava coordinada; cal que ho sigui sobretot perquè no ens tornin a enganyar. L’estabilitat s’ha vist que es donava a un govern que ens estava espiant.
Paradoxalment, pot ser un detonant per a l’anhelada unitat?
Crec que sí, i confio que així serà també per part d’ERC i la CUP. Si hi havia una estratègia pel diàleg, l’ha enterrat el PSOE, enganyant i espiant. I per tant no hi ha cap altra solució, és imprescindible que hi hagi unitat d’acció a Madrid, sobretot ara, per poder agafar una posició de força en allò en què coincidim tots, que és que volem culminar la independència de Catalunya i assolir una república efectiva.
Fins al febrer es va intentar consensuar un full de ruta, sense èxit. Això podria servir d’esperó per tornar-ho a intentar?
És imprescindible que anem per allà on vam pactar en l’acord d’investidura. Vam pactar un recorregut en la taula de diàleg com volia ERC i, tot i que hi érem reticents, vam dir que hi seríem, però se’ns hi va vetar i se’ns va espiar mentrestant a tots. Però en el pacte també hi havia la creació d’un espai de tot l’independentisme per consensuar els següents passos, i amb aquesta ERC que finalment ha vist que la via que havia emprès era un engany i no porta enlloc, és imprescindible que tornem a la unitat independentista. Aquesta setmana hem tingut una posició de força a Madrid; el PSOE s’ha hagut d’espavilar per altres bandes per tirar endavant les seves iniciatives, i quan tu tens una posició de força, és quan avances. Quan hem tingut capacitat per poder fer confrontació amb l’Estat, és quan hem estat capaços d’avançar més. Quan no n’hem tingut, és quan hem estat més debilitats, se’ns ha enganyat més i fins i tot hem generat més desencís entre l’electorat i el simpatitzant independentista.
No creieu que la d’ERC pot ser una reacció puntual?
Vull creure que, davant la gravetat dels fets, s’ha creuat una línia vermella, més enllà que és un compromís d’ERC que va permetre la investidura de Pere Aragonès. I aquí ho lligo amb l’avaluació que estem fent de l’acord de govern d’aquest primer any i amb el congrés que hem de celebrar Junts, on fixarem l’estratègia per tirar endavant. Tindrem en compte l’avaluació, òbviament la comentarem amb els socis de govern... Però ara es tracta d’executar el que vam preveure en l’acord.
L’avaluació la teniu avançada?
Hi estem treballant. Se’n donarà compte a l’executiva del partit i la farem pública, i també servirà per a la ponència política del congrés, que tenim en treballs preparatoris. En tot cas, Junts és un partit octubrista, per nosaltres el mandat de l’1-O és totalment vigent i ens queda pendent fer-lo efectiu.
Tota la resposta del PSOE ha estat convocar i incloure-us en la comissió de secrets oficials...
Fins que no hi hagi una investigació efectiva amb tots els ets i uts, no s’hi val una comissió de secrets oficials que és una cortina de fum, una manera molt espanyola d’enterrar el cas: et poso en una sala, t’explicarem unes coses que no sabem ni si són totes o no perquè qui manega la informació és la persona que compareixerà, i a més quan surtis no podràs dir res i no podràs fer cap ús del que es digui... La setmana entrant el Parlament Europeu celebrarà un ple, allà ja existeix una comissió Pegasus específica per tractar l’assumpte. Als parlaments plenament democràtics aquests casos es tracten, i fins al fons. Per tant és imprescindible que si Espanya vol ser una democràcia plena com diu que és, facin una comissió d’investigació efectiva en termes internacionals, els que marquen els tribunals de justícia.
Vostè ha assenyalat Pedro Sánchez com a màxim responsable.
És imprescindible que doni la cara i parli d’una vegada. Mentre no es donin explicacions i no hi hagi una comissió d’investigació efectiva, per a Junts el president del govern espanyol és el màxim responsable del Catalangate.
Creu que n’estava al corrent? És el senyor X del Catalangate?
De moment el seu silenci el fa còmplice. Ja es veuran les responsabilitats que s’hagin d’assumir després, tant polítiques com judicials, com d’altres branques de l’Estat que tampoc descartem que hi hagin pogut actuar. No ho focalitzem només en el CNI i volem una investigació per veure qui més hi ha intervingut, tot i que és innegable que a qui reporta el CNI, a qui deixa setmanalment el seu informe sobre la taula, és al president, i per tant és imprescindible que doni explicacions.
Li demanareu la dimissió?
De moment estem en una fase d’exigir que hi hagi una investigació a fons. El que segur que no farem és comprar una possible dimissió, que ja s’hauria hagut de produir, de la ministra Robles per mirar d’enterrar el cas. La policia també hauria d’obrir una investigació per veure què ha passat i, arribat el cas, fer les detencions oportunes. I la fiscalia també, com passa amb els independentistes a la mínima que hi ha qualsevol cosa que després acaba en no res i obre diligències d’ofici. I l’advocacia de l’Estat ha de mirar d’on han sortit els diners, quant ha costat això. Hi ha unes causes al Tribunal de Comptes, que es van rebaixant però continuen amb tota la cruesa per mirar d’ofegar patrimonialment líders independentistes i altres agents, i aquí hem de mirar si hi ha hagut un dany patrimonial per a l’Estat. Però no hi ha una reacció, l’únic que veiem són informacions contradictòries de diversos mitjans espanyols.
El govern espanyol primer negava l’espionatge mentre anaven sortint petites filtracions…
S’ha de veure què passa. Hi ha unes clavegueres de l’Estat històriques, i el PSOE de fet no és la primera vegada que les utilitza contra l’independentisme. Cal obrir-les i desinfectar-les.
Demanen investigacions policials… dels Mossos?
Policials des de la mateixa policia espanyola.
Us en fieu?
L’estratègia judicial que hem seguit al llarg del procés l’hem començat a l’Estat en aquells casos on era imprescindible per poder anar on creiem que realment es pot impartir justícia, un camp neutral amb un àrbitre no comprat, que són els tribunals de justícia de la UE i el Tribunal Europeu dels Drets Humans. L’estratègia passarà per l’Estat espanyol però també per tribunals internacionals, perquè creiem que és on s’acabarà fent justícia. Si confiem en tribunals espanyols? Hi ha hagut prou pronunciaments, i més que en vindran, que posen molt en dubte la fiabilitat o, si més no, palesen la politització de molts tribunals, almenys respecte als catalans. La sentència sobre l’extradició de Lluís Puig a Bèlgica conté dos elements que a qualsevol estat haurien de fer vergonya: deia que el Suprem no és el tribunal competent per demanar l’extradició, i per tant per jutjar els presos del procés. I que no està garantit que Puig pugui tenir un judici amb totes les garanties a l’Estat.
Ja assenyalen l’excusa que volien investigar Tsunami Democràtic.
El fet que parlin de divuit investigats, quan un laboratori canadenc ja n’ha acreditat 65, demostra que aquestes informacions no s’aguanten per enlloc. I que l’Estat és el rei en mirar de posar cortines de fum: ho hem vist aquesta setmana amb informacions contradictòries, el Suprem tirant pilotes al CNI i al revés, la informació respecte el patrimoni de la Casa Reial… Espanya no es pot considerar una democràcia plena si no fa net, si no obre les clavegueres de l’Estat i les desinfecta.
Vostè és un dels espiats. Sap com el van infectar?
Per les informacions que tinc, al final la tecnologia ja es va desenvolupar cap a un punt que no calia ni que fessis un clic, et pescaven directament. A mi em van infectar, pel que s’ha acreditat, en el període des del juliol a l’octubre del 2019.
Carles Puigdemont no apareix a la llista d’afectats. Com és?
Més enllà de les precaucions que ell pren, utilitza un telèfon amb sistema Android i no Iphone, i el sistema que té Citizenlab per esbrinar si algú ha estat atacat amb el virus de Pegasus només el té desenvolupat per Iphone. Per tant no s’ha pogut acreditar en el seu cas, però tot el seu entorn relacional, familiar, jurídic, polític i d’amistats, tot el seu cercle concèntric, ha estat atacat.
El vicepresident Puigneró deia que amb l’Agència de Ciberseguretat creada el 2020 ha millorat la seguretat. Avui és més complicat que torni a passar?
La seguretat absoluta no la pots tenir, perquè al davant tens un estat disposat a tot per lluitar contra l’independentisme, i de manera no democràtica per aplacar un moviment democràtic, pacífic, que guanya elecció rere elecció… En el període que vaig patir els atacs vaig fer reunions per col·laborar en l’estratègia jurídica de Gonzalo Boye, vam decidir el sentit de vot de la investidura de Pedro Sánchez… I altres han estat infectats mentre preparàvem l’estratègia electoral a les eleccions. Fins on han arribat? Escoltaven les reunions al matí del comitè electoral de cada partit i jugaven amb informació privilegiada? Tenen accés a tot el teu dispositiu mòbil, amb aquesta tecnologia!
Al juny Junts haurà de triar nou secretari general. L’adeu de Jordi Sànchez va ser concertat?
Ho va comunicar al president Puigdemont, són decisions personals. En un acte de generositat, va dir que no aspiraria a la reelecció per facilitar que hi hagi una renovació de l’executiva que sigui de consens. En això s’està treballant aquests dies.
Hi haurà una sola candidatura encapçalada per Jordi Turull?
Junts, a diferència d’altres que denominem partits-església perquè tenen dues persones a dalt i baixen les decisions cap baix, és plural, transversal i té una diversitat de lideratges, i aquests són els que han de consensuar una llista única i dur-la a votació de tota la militància.
Vostè opta a liderar el partit?
No és el meu objectiu ser secretari general de JxCat. Soc vicepresident i portaveu, i estic molt content amb les meves funcions.
Ha corregut el rumor que Puigdemont podria deixar la presidència de Junts pel Consell per la República. Hi ha cap decisió presa?
No, aquesta és una decisió que serà lògicament del president. Ja serà ell qui comuniqui què fa finalment, però és indiscutible que el seu lideratge a JxCat hi continuarà sent des de la posició que sigui, perquè a més sobrepassa el mateix espai de Junts, com es demostra amb la seva presidència al Consell per la República o amb el milió de vots en les eleccions europees.
Va dir que volia passar el següent aniversari a casa, però això dependrà en gran part de la decisió judicial sobre la seva immunitat...
Tenim un president de la Generalitat, tres consellers, una secretària general d’un partit i una exdiputada a l’exili. I una mica Sánchez ha volgut silenciar aquesta anomalia democràtica que en un estat de la UE al segle XXI hi hagi uns polítics, perquè tres són eurodiputats, a l’exili. L’estratègia jurídica que s’ha fet, que també és política, confiem que anirà bé i que podrà tornar a Catalunya al més aviat possible. Hi ha molta gent que està esperant el dia que pugui travessar la frontera, però hem d’anar pas a pas.
Però sou igual d’optimistes després de la vista de fa unes setmanes a Luxemburg? En vau sortir satisfets?
Sí, en vam sortir segons prevèiem en el guió. Algú es va fixar en l’al·legat de la Comissió Europea, favorable a l’Estat espanyol, però la defensa jurídica ja el coneixia des de feia molt temps. El que passa és que en aquests procediments, a diferència del que passa a l’Estat, on es filtra al moment zero, aquí s’envien a les parts i no hi ha ningú que el filtri. La Comissió representa els estats, ja ho sabem. Però també hi ha hagut una posició dels tribunals belgues molt inequívoca, i una doctrina dels tribunals europeus molt clara. Els jutges dels tribunals de justícia de la UE passen uns processos molt rigorosos de selecció, els que hi accedeixen són molt bons i molt gelosos de mantenir la qualitat de la justícia europea, i no es deixaran influenciar ni extorsionar per cap estat que ho vulgui fer.
Esteu parlant per esmenar l’acord que ja havíeu assolit en la llei de política lingüística?
Sí, nosaltres vam dir que calia ampliar el consens amb les entitats per la llengua i el sector educatiu, i en això estem treballant. Creiem també que no es pot traspassar la responsabilitat de les decisions finals als docents i als equips directius de cada centre, i aquí el Departament d’Educació ha de desenvolupar el reglament i entomar la responsabilitat. La posició final de Junts sobre la reforma de la llei serà la que haguem estat capaços de consensuar amb les entitats per la llengua i el sector educatiu.
No s’hi havia parlat abans?
No hi he participat directament, però en tot cas per la reacció que van tenir clarament va ser insuficient. I clarament s’ha d’aprofundir en aquest consens.
I hi ha marge per alhora mantenir-hi el PSC?
Espero que sí, el PSC ha de decidir en quin cantó està. S’ha d’arromangar aquí i a Madrid, hi ha coses que venen de la llei Celáa i de recursos que ha interposat el mateix govern espanyol que ho han dificultat molt. El que és clar és que hem de treure els jutges de les aules.
A un any de les municipals, intuïu ja si guanyareu la batalla pels alcaldables amb el PDeCAT?
Ja vam deixar clar d’entrada que no arribarem a un acord global amb el PDeCAT, i així ha estat. Ells mateixos, de fet, van donar llibertat als seus alcaldes, suposo que des d’un principi de realitat a partir de les expectatives que podien tenir. Fa unes setmanes Carles Pellicer ja va anunciar que no optaria a la reelecció a Reus i posaria tot el seu capital polític a treballar per Junts. I estem treballant a tot el territori, amb tot de regidors i alcaldes, també que han estat del PDeCAT, perquè facin el pas que va fer Pellicer. Veurem més anuncis.
Contents amb la doble votació final sobre els Jocs d’Hivern?
La posició de Junts era clara: volíem que el Pirineu pogués votar si volia una candidatura, i que les altres tres comarques també hi puguessin participar per si s’hi volien vincular. Estem molt satisfets que es faci aquesta consulta. La decisió estarà en mans dels pirinencs; des de Junts hi hem apostat des d’un primer moment i confiem que sortirà bé.

k

L’entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un article de la universitat de Bolonya esbossa la repressió a l'independentisme

barcelona

L’FBI irromp a la casa de Trump per buscar papers classificats

washington

La Moncloa no vol disculpa de Felip VI pel lleig a Bolívar

madrid

Junts i ERC, contra el monument als caiguts de Montjuïc

barcelona

Duríssima sentència contra un manifestant independentista

barcelona

Taiwan inicia exercicis i la Xina allarga les maniobres

Tòquio

El PSC proposa un pacte municipal d’habitatge

GIRONA

Almenys un mort per explosions en una base russa a Crimea

moscou / Kíiv
estats units

Trump aprofita el registre de l’FBI a la seva residència a Florida per demanar donacions

Miami