Moment Minsky de Sánchez i ERC
clima ·
La lleugeresa amb Pegasus i la promiscuïtat amb el PP creen la pitjor crisi
L’auxili de la dreta en la llei audiovisual es podria repetir amb les lleis de control del CNI, informació classificada i seguretat
Podem relativitza la primera abstenció en lleis del govern
Rufián se la juga
“Agraïment i orgull de l’equipàs que tinc”, es vanta Sánchez. Rufián espera que deixi de fer gols amb el PP
L’economista Paul Allen McCulley va batejar com a “moment Minsky” –en honor de Hyman Minsky– l’hora greu en què una aparent estabilitat incuba una inestabilitat imminent. L’etiqueta va ser pensada per a l’economia i la banca, en què la relaxació en època de bonança porta a menystenir els riscos i a sembrar la llavor d’una crisi futura, però ara escau al moment polític de Pedro Sánchez, que guanya votacions de lleis al marcador del Congrés i, al mateix temps, toca fons en la seva relació amb ERC. La lleugeresa del president en l’explicació de Pegasus i la promiscuïtat amb el PP per salvar lleis han portat a la pitjor crisi.
L’aprovació de la llei audiovisual al Congrés –ara salta al Senat– i la cruenta batalla final d’esmenes han causat ferides i forcen a fer un balanç de danys. La llei era presentada el 2021 per ERC com la moneda que pagava el sí als pressupostos estatals del 2022 i que garantiria un 6% de català a Netflix, un titular que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va desfer aviat. “La llei només i exclusivament es negociarà i es pactarà amb ERC, i només i exclusivament la quota sortirà amb ERC. Si no, no surt”, va gosar dir Gabriel Rufián. Mentre firmava el pagaré a ERC, el govern assumia que la quota de català no afectaria mai Netflix i HBO adduint que a la UE “regeix el principi de país d’origen” i Economia només pot obligar per llei companyies espanyoles com ara Filmin, Mi Tele i Movistar.
Més abstencions que sís
En un gir de guió, el PSOE va pactar una esmena d’última hora amb el PP –un afegit polèmic que altera la lletra aprovada al Consell de Ministres i que equipara productores independents i grans corporacions perquè les últimes accedeixin també al 5% reservat per llei a les primeres–, i això va expulsar ERC. I tot i votar-hi a favor en la comissió d’Economia fa set dies, hi va votar en contra en el ple dijous. L’excentricitat de forjar una llei amb ERC per acabar buscant l’auxili del PP en el temps afegit té un final insòlit: la llei es va aprovar amb més abstencions (131, les del PP, Cs i Podem) que vots a favor (130, els del PSOE i el PNB), i amb 83 nos (ERC, Junts, la CUP, el PDeCAT, EH Bildu i Vox). “El sentit de l’abstenció era evitar una sanció milionària a Espanya per no haver transposat una directiva europea”, justifica Cuca Gamarra (PP). Que hi ha un altre camí menys atzarós ho evidencia la votació el mateix dia de la llei de garantia integral de la llibertat sexual (el “només sí és sí”), amb 201 vots a favor (entre els quals, ERC i Junts). “No és la primera vegada que hi ha grups que canvien el vot a última hora. Que tenim una geometria parlamentària complexa és evident, però el govern està tirant endavant els projectes i jo estic particularment satisfeta amb la llei audiovisual. I no és símptoma de cap problema, sinó una realitat a la qual ens hem d’acostumar”, va dir Calviño a Catalunya Ràdio.
Agenda conservadora o de drets
El recurs a l’auxili del PP, però, no serà passatger. La Moncloa treballa amb el cronograma de pactar amb el PP la llei d’informació classificada (que suplanti la llei franquista de secrets oficials del 1968), la llei de control del CNI (que actualitzi la del 2002, quan el mòbil de moda era el Nokia 6610 i no un iPhone obert a Pegasus) i la llei de seguretat. “El partit sanchista ha convertit la política en un teatre: primer t’insulta i després et demana suport. Amb mi, que no comptin”, deia ahir elevant el to Alberto Núñez Feijóo en una reunió amb diputats i senadors del PP.
A més de l’agenda conservadora dura, però, Sánchez té pendent una agenda de recuperació de drets –llei de memòria, fi de la llei mordassa– que imposa seduir ERC. En aquesta triangulació, qui se la juga és Gabriel Rufián, que cada setmana ha de fer valer una aposta estratègica que necessita que Sánchez deixi la por de Vox com a única carta i participi en la coreografia en lloc de ballar amb el PP, perquè la supèrbia amb ERC és oxigen per a Junts i la CUP.
“Un vot diferent és excepcional”
L’endemà que Podem trenqués per primer cop la unitat de vot i s’abstingués en la llei audiovisual, els de Ione Belarra i Yolanda Díaz i el PSOE relativitzaven la rebel·lia. “Estic convençuda que ha estat una qüestió excepcional i no es repetirà”, diu la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. En la presentació del Perte (projecte estratègic per a la recuperació) d’economia social, Sánchez va enaltir el “govern de coalició progressista”, amb floretes tant al PSOE com a Podem: “Vull traslladar l’agraïment i l’orgull de l’equipàs que tinc.” Que l’“equipàs” deixi de xutar amb la dreta i de celebrar gols decisius amb el PP és el que ara espera Rufián. “És conscient que amb intervencions com la d’avui la gent com cal cada cop som menys i som més dèbils?”, és la pregunta que Rufián deixava en l’aire dijous a l’estadi de la promiscuïtat en què s’ha convertit el Congrés, i sense saber si l’al·ludit n’és conscient.
