Cambray dona resposta al TSJC amb el nou marc normatiu

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va respondre ahir a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que l’instava a executar la sentència del 25% de castellà a les aules a partir d’avui amb tot un nou marc normatiu que explicita el rebuig a l’aplicació de percentatges en l’ensenyament de llengües. El conseller dona compte al tribunal de les diferents iniciatives legislatives que hi ha en marxa (el decret llei que es convalidarà al Parlament amb el suport dels comuns; la nova llei ad hoc sobre el català en l’ensenyament que tirarà endavant en el ple de la setmana vinent amb el suport d’ERC, Junts per Catalunya, el PSC i els comuns, i el decret de desenvolupament del títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu, de la llei d’educació), a més d’estudis i enquestes que radiografien la situació de l’ús lingüístic a les escoles i que aporten evidències d’un retrocés significatiu de l’ús i la presència del català en l’àmbit educatiu. Es tracta d’informes del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Csase), el Síndic de Greuges i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC).

Educació també informa el TSJC que va enviar ahir al matí instruccions als més de 4.500 centres públics o sostinguts amb fons públics adjuntant-hi un qüestionari de set preguntes –que es podrà respondre amb una aplicació– que servirà perquè el departament determini, abans del 30 de juny, si els projectes lingüístics s’adeqüen al nou decret llei. Si totes les preguntes, genèriques, de resposta binària, es responen amb un sí, els projectes quedaran validats. En cas contrari, els centres els hauran de reformular “en el termini més breu possible” durant el curs vinent, “amb caràcter general durant els sis primers mesos”. Un cop adaptat, es procedirà a l’aprovació de la modificació per part del consell escolar –als centres públics– o per part de la titularitat del centre –en cas dels concertats.

Les preguntes, que difícilment obtindran un no com a resposta, són del tipus “El projecte lingüístic preveu que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, sigui la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge?”, “El projecte lingüístic preveu un ús curricular i educatiu tant del català com del castellà?” o “El projecte lingüístic evita la utilització de percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües?” També pregunten si el català és la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut i si el projecte lingüístic té en compte la realitat sociolingüística de l’entorn.

El departament assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes, de manera que, si es donés el cas que la justícia s’adrecés a un director, Gonzàlez-Cambray demana que ho comuniqui a la conselleria per tal que en faci l’“acompanyament”. “Davant de les ingerències dels tribunals, som un escut jurídic i legal per als centres”, va recalcar.

A la pràctica, el govern esquiva la sentència del 25% amb una nova legislació que ja hi haurà temps perquè acabi a la taula del Tribunal Constitucional. “Allunyem els tribunals de les nostres escoles i deixem la pedagogia en mans de qui sap treballar-la, els mestres i el professorat”, va afirmar.

D’altra banda, el gabinet jurídic de la Generalitat ha demanat al TSJC que declari la “impossibilitat legal” d’aplicar la sentència que imposa el 25% de castellà, ja que el decret que el govern va aprovar dilluns n’impedeix l’execució i és “incompatible” amb la sentència.

El conseller va posar èmfasi en la idea que el projecte lingüístic de cada centre ha de ser conegut per tots els membres de la comunitat educativa, que ha de vetllar pel seu compliment, especialment el personal amb atenció directa a l’alumnat. De fet, les instruccions detallen que els docents i el personal d’atenció educativa no poden optar per un ús de la llengua diferent del previst en cada projecte lingüístic, i en són els responsables últims del compliment. “Els projectes lingüístics s’han de complir dins de les aules. Un mestre no pot triar en quina llengua fa la classe, ho ha de fer en la llengua que explicita el projecte lingüístic del centre”, va subratllar el republicà.