Política

El Parlament completa la resposta al 25%

ERC, Junts i els comuns convaliden el decret que rebutja els percentatges en l’ensenyament

El text obvia l’ús del castellà com a llengua curricular

La CUP acusa el govern de permetre que “les togues” decideixin a les aules

El Parlament va aprovar ahir l’última pota de la nova arquitectura legal que dona resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que imposa un 25% de l’ensenyament en castellà: el decret llei pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius. El text rebutja l’aplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament, atribueix la responsabilitat última dels projectes lingüístics al Departament d’Educació i omet l’ús del castellà com a llengua curricular.

El decret, convalidat amb els vots d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i En Comú Podem, no va obtenir el suport del PSC, a diferència de la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari aprovada el 8 de juny. Els socialistes defensen que el text “trenca l’acord” al qual s’havia arribat amb aquella llei. Consideren que s’ha redactat a correcuita, no entenen per què no s’hi menciona l’anglès o les terceres i quartes llengües, lamenten que no s’hi reculli l’ús curricular del castellà –com sí que passa amb la llei– i que s’expliciti que els percentatges són inaplicables, ja que ho consideren “un desafiament innecessari” al TSJC. “En lloc de contribuir a pacificar el conflicte, el que fa és alimentar-lo”, va concloure la diputada socialista Esther Niubó. “Tant costava recollir l’ús curricular del castellà quan ha estat una peça clau d’aquest acord? Tant els costa mencionar aquesta llengua”, va afegir-hi Niubó, que també va posar de manifest la incongruència que el govern rebutgi percentatges en l’educació obligatòria, però que el Departament d’Universitats hagi anunciat un pla per aconseguir un percentatge mínim de docència en català del 80% als graus.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va defensar que el decret vol donar la màxima seguretat i protecció jurídica als centres davant d’una situació judicial anòmala, com és la pretensió d’imposar des dels tribunals un model lingüístic a les aules. El conseller va lamentar que alguns grups hagin intentat “dilapidar” els consensos al voltant del model educatiu “judicialitzant l’escola i creant un problema on no hi és”.

El decret, igual que la llei que complementa, disposa del suport unànime del Consell de Garanties Estatutàries, al qual van recórrer els ultres de Vox, Ciutadans i el PP.

La CUP va ser molt bel·ligerant contra la convalidació i va arribar a acusar-ne els impulsors de “garantir que siguin les togues qui decideixin els projectes lingüístics dels centres”, en paraules de la diputada Nogay Ndiaye.

“Equivoquen l’adversari –va replicar-li la diputada d’ERC Mònica Palacín–. El responsable de la situació no és ERC o el Departament d’Educació, sinó els partits d’extrema dreta que es dediquen a contaminar i els tribunals que han posat el seu ull sobre les direccions dels centres. Podem discrepar en el model d’escola, però pot dir vostè realment que nosaltres aplanem el camí de les togues?”

Per la seva banda, Junts va admetre que potser cap llei no podrà blindar del tot el català davant la persecució històrica per part de l’Estat espanyol. “Ara bé, també sabem que el català només quedarà blindat quan arribem a ser un Estat independent”, va resoldre la diputada, alcaldessa de Vic i vicepresidenta del partit, Anna Erra.

El cant del cigne

En un discurs que semblava el cant del cigne de Ciutadans –el partit que va néixer contra la immersió lingüística–, la diputada Anna Grau va gosar acusar el govern de fer del català “una arma de guerra, un instrument d’opressió, d’hispanofòbia i de rancúnia eterna entre catalans”. “No ens fa por perdre eleccions, ja les tornarem a guanyar”, va aventurar Grau.

La diputada dels comuns Jess González va assegurar que la convalidació representa “un pas més” en el blindatge de la llengua catalana als centres, i va argumentar que “si la defensa del català no va lligada a la lluita contra les desigualtats, s’acabarà associant el català amb la burgesia”.

L’aprovació del decret per part del govern va incloure l’enviament a tots els centres educatius d’un qüestionari amb set preguntes que servirà per verificar que els projectes lingüístics s’adapten al nou marc normatiu. Els directors tenen fins avui per respondre’l. Junt amb el qüestionari, s’adjuntaven unes instruccions que explicitaven que el projecte lingüístic ha de ser conegut per tota la comunitat educativa, de manera que els mestres no poden triar la llengua amb què fan la classe. El departament farà seguiment i avaluació del compliment efectiu dels projectes a les aules.

Amb aquest decret s’està garantint que siguin les togues qui decideixin els projectes lingüístics
Nogay Ndiaye
Diputada de la CUP
Els responsables de la situació són els partits d’extrema dreta i els tribunals. Equivoquen l’adversari [a la CUP]
Mònica Palacín
Diputada d’erc
Sabem que el català només quedarà blindat quan arribem a ser un Estat independent
Anna Erra
Diputada de Junts
Tant costava recollir l’ús curricular del castellà quan ha estat una peça clau d’aquest acord?
Esther Niubó
Diputada del PSC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SANDRA RAMOS GARCIA
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ (PSC)

“El govern de Ricomà ha estat desastrós, sempre improvisant”

TARRAGONA

Junts sol·licita que s’anul·li la suspensió de Borràs

Barcelona

En alerta permanent

barcelona

La guerra entra a Crimea

MOSCOU / KÍIV

Cultura al servei del Kremlin

Moscou

La fiscalia demana que es protegeixi la investigació a Trump pels documents

WASHINGTON
Brasil
La cursa cap a la presidència

Lula avança Bolsonaro

Buenos Aires

Letònia i Finlàndia restringeixen l’entrada de ciutadans russos

RIGA / HÈLSINKI
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Guterres viatjarà aquesta setmana a Ucraïna per a reunir-se amb Zelenski i Erdogan

Naciones Unides