El partit de Suu Kyi, “devastat” per l’execució de 4 activistes a l’antiga Birmània

La Lliga Naci­o­nal per a la Democràcia (LND), la for­mació política de la depo­sada líder bir­mana Aung San Suu Kyi, s’ha decla­rat aquest dilluns “devas­tada” per l’exe­cució de qua­tre acti­vis­tes pro­de­mocràcia al país, inclòs un antic par­la­men­tari de la for­mació, el pri­mer ajus­ti­ci­a­ment en dècades dut a terme a Myan­mar, l’antiga Birmània.

“La Lliga Naci­o­nal per a la Democràcia està devas­tada”, ha indi­cat el par­tit en un comu­ni­cat, men­tre que Suu Kyi, pri­vada de lli­ber­tat des del cop d’estat mili­tar de l’1 de febrer de 2021 i con­dem­nada a 11 anys de presó, ha dit que lamen­tava les exe­cu­ci­ons, segons el ser­vei birmà de la BBC.

Segons l’LND, els qua­tre acti­vis­tes “van ser des­pi­e­ta­da­ment assas­si­nats per “la banda de milícies del ter­ror”, en referència a la junta mili­tar en el poder, a la qual ha acu­sat d’haver comès “un altre crim into­le­ra­ble” i d’igno­rar les peti­ci­ons de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal i d’“aquells que bus­quen justícia”.

En una breu nota publi­cada per l’Agència Naci­o­nal de Myan­mar, con­tro­lada pel règim cas­trense, les auto­ri­tats mili­tars han con­fir­mat durant el matí d’aquest dilluns que “el càstig ha estat rea­lit­zat” mit­jançant el mètode del pen­ja­ment, sense pre­ci­sar quan.

Els exe­cu­tats inclo­uen a l’antic par­la­men­tari de la Lliga Naci­o­nal per a la Democràcia Phyo Zeyar Thaw i l’acti­vista Ko Jimmy, con­dem­nats al gener per càrrecs de ter­ro­risme arran de les seves acti­vi­tats con­tra la junta.

Els altres dos reus són Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw, acu­sats d’haver matat a una dona per ser supo­sa­da­ment con­fi­dent dels mili­tars.

La junta mili­tar els acusa de “pre­pa­rar i cons­pi­rar per a come­tre actes ter­ro­ris­tes bru­tals i inhu­mans com a assas­si­nats”, con­forme a la nota publi­cada pel mitjà ofi­ci­a­lista.

El règim cas­trense, que va pren­dre el con­trol del país l’1 de febrer de 2021 mit­jançant un cop d’estat, va anun­ciar a prin­ci­pis de juny que repren­dria l’apli­cació de la pena capi­tal.

L’últim ajus­ti­ci­a­ment a Birmània va tenir lloc en 1988, sota l’extinta junta mili­tar que va gover­nar el país entre 1962 i 2011, segons Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal.

Des del cop mili­tar de l’1 de febrer de 2021, 113 per­so­nes han rebut sentències de mort a l’antiga Birmània, un país que no ha revo­cat la pena capi­tal, però on els con­dem­nats veien les seves con­dem­nes per­mu­ta­des per penes de presó després dels tra­di­ci­o­nals indults que les auto­ri­tats ator­guen en dates asse­nya­la­des.

El cop d’estat va pro­vo­car una pro­funda crisi política, social i econòmica, i va obrir una espi­ral de violència amb noves milícies civils que han exa­cer­bat la guerra de guer­ri­lles que viu el país des de fa dècades.