Política

El Parlament recupera el ritme de tramitació de lleis

Aquest període de sessions ha aprovat deu lleis, vuit més que el 2021, que va ser el primer exercici postpandèmia i en què Aragonès va substituir Torra, que havia estat inhabilitat

El Parlament ha tancat el tercer període de sessions d’aquesta legislatura, que va començar el 15 de gener d’aquest any i va acabar el 31 de juliol, amb deu lleis aprovades i vint-i-vuit decrets llei convalidats.

Segons han explicat fonts parlamentàries, des que va començar aquesta catorzena legislatura, el març del 2021, el ple s’ha reunit trenta-sis vegades i ha aprovat deu lleis. Les dues primeres van ser la de pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022, totes dues aprovades el 23 de desembre del 2021, al final del segon període de sessions.

Durant aquest darrer tercer període la cambra ha aprovat vuit lleis: la de l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, la del fons complementari de riscos de la Generalitat i sis de modificació, de les lleis d’universitats, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, del Síndic de Greuges, del Consell de Garanties Estatutàries, de l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i del patrimoni cultural català per a la preservació d’establiments emblemàtics.

Així mateix, el ple ha validat 28 decrets llei, 16 dels quals el 2021 i 12 aquest darrer període de sessions, entre els quals el decret pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius; el de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor (VTC); el de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d’Ucraïna a Catalunya i d’actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la Covid-19; el de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer del Govern de la Generalitat; el decret pel qual s’estableixen mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19 en l’àmbit de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes al règim de propietat horitzontal, o el decret d’accés a dades dels ens locals i del Departament d’Educació per a l’aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

El Parlament també ha aprovat 144 mocions i 450 resolucions. En la darrera resolució es van designar els parlamentaris que hauran de defensar al Congrés dels Diputats la proposició de llei per garantir la presència de caixers automàtics als municipis on no n’hi ha. Aquesta iniciativa legislativa serà la primera que el Parlament defensarà al Congrés aquesta legislatura.

D’altra banda, la Mesa s’ha reunit vuitanta-nou vegades, la Mesa ampliada, quinze, i la junta de portaveus, cinquanta-dues. La Diputació Permanent, l’òrgan que vetlla pels poders de la cambra en els períodes entre sessions i entre legislatures, ha fet una única reunió, la constitutiva, el maig de l’any passat.

El Parlament ha fet tres debats generals: el de l’orientació política general del govern, el setembre de l’any passat, un sobre l’emancipació juvenil i un altre sobre la salut mental. Pel que fa a nous càrrecs, s’ha escollit la nova síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, la primera dona que ocupa aquest càrrec. Així mateix, ha designat sis nous membres del Consell de Garanties Estatutàries.

LA DATA

15.1.22
dia d’inici
del període de sessions del tercer període de la XIV legislatura, que finalitza el 31 de juliol

La pandèmia i la inhabilitació

L’any 2020 el Parlament va arribar a aprovar un total de 19 lleis, tot i l’esclat de la pandèmia. Va ser un any amb molta activitat parlamentària que va donar com a resultat que s’aprovessin el doble de lleis de les que s’havien tramitat l’any 2019. El Parlament es va dissoldre el 22 de desembre, després de la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. Es tancava així la XII legislatura, amb un balanç final de 32 lleis aprovades.

El 12 de març del 2021 es constituïa el nou Parlament, després que Pere Aragonès fos escollit nou president de la Generalitat i Laura Borràs ho fos coma presidenta de la cambra. Aquell any només es van aprovar dues lleis. Una xifra que s’explica pel fet que el segon període de sessions va començar a mitjan agost del 2021 amb un nombre reduït de diputats al saló de sessions. De fet, el ple va reunir els seus 135 diputats només durant dos mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió