Política

Cultura al servei del Kremlin

Moscou és el marc de diverses mostres fotogràfiques que narren el conflicte d’Ucraïna però obviant-ne detalls clau

Moltes d’aquestes exhibicions reconstrueixen el relat que ha utilitzat el poder per justificar la invasió

La del carrer Arbat se centra en els últims 8 anys al Donbass, quan la crisi no despertava l’interès actual

La mirada trista de Verònica, una nena de nou anys de la regió de Donbass, apel·la els vianants que passegen pel cèntric carrer Arbat de Moscou. El seu rostre forma part d’una exposició fotogràfica a l’aire lliure en què els protagonistes són els nens víctimes de la guerra que s’arrossega a Donetsk i Lugansk des de fa vuit anys i que ara, amb el reconeixent del Kremlin com a repúbliques independents d’Ucraïna i les tropes russes sobre el terreny, s’ha redimensionat. No és l’única exposició a la ciutat que explica el conflicte d’Ucraïna, però són exhibicions que, a l’hora de narrar què hi passa, obvien detalls importants.

L’exposició fotogràfica, titulada Que sempre hi hagi una mare, que sempre hi sigui jo!, explica les històries de nens d’una regió on l’artilleria forma part del dia a dia des de fa vuit anys. Fotografies en blanc i negre de rostres tristos, mirades de desesperança i llavis incapaços de dibuixar un somriure. Tot i que molts vianants, atrafegats per les presses, passen de llarg, n’hi ha que en el seu passeig calmat s’aturen a veure les fotografies i llegir els textos que les acompanyen, que, malgrat no explicitar-ho directament, reconstrueixen el relat utilitzat pel Kremlin per justificar la invasió d’Ucraïna: l’assetjament a la població russòfona de Donbass per part de les forces armades ucraïnesesi que Putin va exagerar i tergiversar fins al punt de parlar de “genocidi”. La història captada per les càmeres de dos fotoperiodistes del Donbass no se centra ben bé en el patiment dels nens en els darrers mesos, sinó en el dels darrers vuit anys, quan el conflicte no despertava l’interès actual dels governs i els mitjans occidentals. Però aquesta és només una part de la història. L’exposició en cap moment narra com ciutadans i activistes de Donetsk i Lugansk que s’han mantingut fidels al govern de Kíiv i no volen ser independents d’Ucraïna també han estat víctimes de la violència dels separatistes. En els darrers mesos s’han inaugurat a la capital russa altres exposicions que pretenen reconstruir la situació del Donbass, com la del fotoperiodista del Rossiskaia Gazeta Vladímir Anosov, que ha cobert l’actual conflicte al costat de les tropes separatistes i russes. Imatges que descriuen el dia a dia dels soldats i la destrucció de ciutats com Mariúpol i Volnovaja. Una altra mostra, al Museu d’Uniformes Militars, exposa objectes extrets al Donbass. Projectils, armes –que segons s’explica, de fabricació occidental– i objectes personals. La directora del museu, Elena Sinitsina, va dir que la mostra servia per “descobrir la veritat, més enllà de la política i els mitjans”. Això no vol dir, però, que aquest relat no respongui també a interessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un cop d’Estat deposa la junta militar de Burkina Faso

Ouagadougou

El president d’ERC diu que “cal prioritzar el país”

BARCELONA
Pròxim Orient

Almenys 19 morts en un atac contra una comissària al sud-est de l’Iran

Teheran
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Rússia bloqueja a l’ONU una resolució de condemna dels referèndums a Ucraïna

Nacions Unides
Estats Units

Llancen als EUA una ‘app’ de cites per trobar parella de dretes

Washington
Estats Units

El Congrés dels EUA evita a última hora un tancament de l’Administració

Washington

El TSJC manté el judici contra l’antiga Mesa del Parlament

BARCELONA
Estats Units

Ketanji Brown, investida com a primera jutgessa afroamericana del Suprem dels EUA

Washington
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Brussel·les recomana als 27 que facin una avaluació “més estricta” dels visats a ciutadans russos

Brussel·les