El fabricant de Pegasus canvia de líder per convèncer l’OTAN
L’empresa israeliana relleva el seu cap després de ser criticada per haver facilitat la persecució de dissidents
La firma havia estat sancionada pels EUA i ara pretén incrementar la cooperació amb l’OTAN
Canvi d’imatge per continuar fent el mateix. La totpoderosa firma israeliana NSO, impulsora de la controvertida eina de ciberespionatge Pegasus, ha anunciat la renúncia del seu cap, Shalev Hulio, i l’acomiadament de cent treballadors. Tot sembla indicar que l’operació, catalogada per la mateixa empresa com una “reorganització”, pretén millorar la reputació del grup a Occident després que els EUA, entre d’altres potències, el critiquessin per suposadament facilitar la persecució d’activistes i periodistes a règims totalitaris d’arreu del món.
El portaveu de l’empresa va informar diumenge a través d’un comunicat que Yaron Shohat, fins ara cap d’operacions, assumirà el relleu al capdavant de la companyia. Hulio, fins ara director d’NSO, continuarà a l’empresa desenvolupant altres tasques. El mateix comunicat informava del gir del grup, que ambiciona incrementar la seva cooperació amb els estats membres de l’OTAN.
La regeneració de la direcció de la firma cibernètica arriba menys d’un any després que el passat novembre el president dels EUA, Joe Biden, inclogués NSO a la llista negra d’entitats implicades en “repressió transnacional”, afegint-hi que la firma actua “en contra del interessos de seguretat dels Estats Units”. La designació col·locava NSO com a entitat indesitjable després que una investigació participada per The Washington Post, The Guardian i Le Monde revelés que Pegasus havia estat utilitzat per almenys una desena de governs contra centenars de periodistes, defensors dels drets humans i caps d’estat a tot el planeta.
La tecnologia d’NSO hauria estat exportada als governs de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Hongria i l’Índia. El govern israelià intercanvia els productes d’NSO a canvi de favors polítics per part dels governs compradors. Hongria, membre de la UE, ha bloquejat comunicats contraris per part de Brussel·les contra els atacs d’Israel a la franja de Gaza; l’Azerbaidjan va comprar material militar a Israel que després va fer servir a la guerra de l’Alt Karabakh i Ruanda va acceptar la deportació de demandants d’asil.
Adquirida per Madrid
L’eina de ciberespionatge va ser també adquirida per part de l’Estat espanyol, que l’hauria utilitzat contra l’independentisme català. El govern de Madrid hauria emprat Pegasus per infectar els telèfons mòbils d’una seixantena de líders independentistes, incloent-hi dirigents polítics i activistes. Segons una investigació del The New Yorker publicada l’abril, entre els afectats hi ha l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, expresidents com Quim Torra i Artur Mas, i expresidents del Parlament com Roger Torrent i Laura Borràs. Madrid també va perseguir membres de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium, entre d’altres grups.
Pegasus, que permet navegar sense restriccions pel telèfon mòbil de qualsevol individu amb el simple fet de saber-ne el número de telèfon, ha estat criticat per Amnistia Internacional, que insta el govern israelià a revocar les llicències d’exportació a NSO, “atès l’elevat risc que el dispositiu d’espionatge sigui utilitzat per infringir els drets humans”.
