Política

Kíiv enterra el diàleg i promet lluita fins al final

Sis mesos després de la invasió, Zelenski avisa que “el futur del món s’està decidint a Ucraïna”

La UE defensa per als ucraïnesos “un futur lliure, independent i europeu”

Moscou diu que complirà tots els objectius al país

Zelenski: “La guerra ha canviat el món, la història, el nostre país”

Sis mesos després de la invasió russa i coincidint amb el 31è aniversari de la independència d’Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va prometre ahir combatre l’ocupació “fins el final” i sense cap mena de “concessió o compromís” amb Moscou, en un discurs amb motiu de l’efemèride nacional. La invasió, va dir, “ha canviat el món, la història i el nostre país”. “Fa sis mesos, Rússia ens va declarar la guerra [...]. Ens van dir: «No teniu cap possibilitat». Però el 24 d’agost diem: bon Dia de la Independència, Ucraïna!”, hi va afegir el president ucraïnès, tot evocant l’esperit de resistència dels seus compatriotes.

Hores més tard, Zelenski s’adreçava al Consell de Seguretat de l’ONU, després que Moscou no obtingués els suports necessaris per impedir la seva participació. “El futur del món s’esta decidint a Ucraïna”, va proclamar, tot avisant que, si Rússia guanya el conflicte, portarà la guerra a altres països. “La nostra independència és la seva seguretat, la seguretat de tot el món”, va insistir en la seva intervenció per videoconferència. Rússia, hi va afegir, ha de retirar-se del territori ucraïnès i, a més, ha de retre comptes per l’“agressió”. Zelenski va fer referència a l’impacte internacional de la guerra al seu país i als seus efectes immediats, com ara la crisi alimentària i energètica mundial o el risc d’un desastre nuclear. En aquest sentit, va acusar Rússia de “col·locar el món al caire d’una catàstrofe radioactiva” en haver convertit en “zona de combat” la central nuclear de Zaporíjia, ocupada gairebé des de l’inici de la invasió.

Com ja havia fet el seu ambaixador davant l’ONU, va donar suport a l’enviament d’una missió de l’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (OIEA) a Zaporíjia i va demanar que aquesta agència assumeixi el “control permanent” de la instal·lació. “Rússia ha de deixar sense condicions el xantatge nuclear i retirar-se completament de la central”, hi va afegir.

La sessió a l’ONU la va obrir el secretari general de l’organisme, António Guterres, que va fer un balanç dels sis mesos de guerra i els seus efectes “devastadors”. Guterres va advertir que les necessitats humanitàries es multiplicaran quan s’acosti l’hivern i va subratllar que els ucraïnesos necessiten pau “i en necessiten ara”, tot i que va deixar clar que ha de ser una pau que vagi en línia amb la Carta de l’ONU i amb la legislació internacional.

Les paraules de Zelenski van trobar ressò a Brussel·les. “Ens enorgullim de donar suport als nostres amics ucraïnesos en la seva lluita per a un futur lliure, independent i europeu”, va proclamar la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a través del seu compte de Twitter. Ucraïna lluita també pels “valors i principis” de la UE, hi va afegir el president del Consell Europeu, Charles Michel, mentre el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, afirmava: “L’OTAN ha donat suport a Ucraïna des de la seva a independència, i podrà continuar comptant-hi el temps que calgui. Ucraïna prevaldrà!”

Per contra, els mitjans russos van fer poca cobertura dels sis mesos de l’“operació militar especial” al país veí. Els canals de la televisió estatal es van concentrar, com de costum, a destacar els “crims” dels ucraïnesos, com ara el bombardeig de zones habitades per civils, i a lloar els esforços diplomàtics de Moscou per resoldre la situació al voltant de la central nuclear de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna.

Quant al Dia de la Independència ucraïnesa, el programa 60 minuts en va fer esment tot retraient la subjugació “total” de Kíiv als EUA reforçant així la narrativa del Kremlin, que veu Ucraïna com un titella a mans d’Occident usat com a “instrument de guerra híbrida” en contra de Rússia.

Segons el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigu, les operacions militars a Ucraïna avancen d’acord amb els plans, de manera que “es compliran tots els objectius” després de sis mesos de campanya bèl·lica al país veí. Xoigu va assegurar que Rússia ataca amb armes d’alta precisió infraestructures militars i la indústria de defensa d’Ucraïna i “fa tot el que pot per evitar víctimes entre la població civil”. “Sens dubte, això alenteix el ritme de l’ofensiva, però ho fem conscientment.” Alhora, va acusar les “formacions armades ucraïneses” d’aplicar la “tàctica de terra cremada, violar grollerament les normes internacionals i actuar com a terroristes” i va reiterar que la defensa de la població russòfona del Donbass, a l’est d’Ucraïna, va ser la causa que va empènyer Moscou a llançar la seva campanya militar.

Xoigu va denunciar que el conflicte d’Ucraïna s’ha convertit per a Washington i els seus aliats en un pretext més per desfermar una guerra econòmica i informativa contra Rússia que persegueix desgastar-la estratègicament.

La UE diu que a Moscou no li serveix l’augment de divises

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va admetre ahir que Rússia ingressa més diners per la pujada del preu del gas, però va indicar que “les divises que obté” per la venda d’aquest combustible “li serveixen de poc”. “Tota la tecnologia que necessita per recuperar pèrdues materials, per fer volar avions, per molts diners que tingui, no la pot comprar perquè no la volem vendre.” Des de l’inici de la guerra, la UE ha pagat a Moscou uns 14.000 milions d’euros al mes en carbó, gas i petroli, contra els 7.300 milions de fa un any, tot i que ara li compra un 15% menys.

Itàlia posa data a la fi de la dependència del gas rus

El primer ministre italià, Mario Draghi, assegura que les reserves de gas del país són al 80%, “prop de l’objectiu del 90% a l’octubre”, i que un tall de subministrament per part de Moscou a l’hivern tindria menys impacte, perquè Itàlia ha trobat fonts alternatives. Segons Draghi, si s’instal·len dos nous regasificadors en el termini previst, Itàlia “podrà ser completament independent del gas rus a partir de la tardor del 2024”, un objectiu clau per a la seguretat nacional perquè Moscou “ha fet servir el gas com a arma geopolítica contra Ucraïna i els aliats europeus”.

Detingut un altre polític rus contrari a la guerra

El polític opositor i exalcalde de Iekaterinburg Ievgueni Róizman va ser detingut ahir en aquesta ciutat russa dels Urals, acusat de desprestigiar les forces armades, delicte que es castiga amb fins a cinc anys de presó. Róizman s’ha pronunciat en diverses ocasions contra l’“operació militar especial” de Rússia a Ucraïna . “La guerra amb Ucraïna és terrible, inútil, és la guerra més infame, vergonyosa i injusta en la història de Rússia.” Més tard, va declarar que “ni en el judici final” es penediria d’aquestes paraules, per les quals va ser multat per la justí cia.

Polònia invertirà més en defensa contra Rússia

El govern polonès va anunciar ahir que preveu gastar uns 120.000 milions d’euros fins al 2035 per modernitzar i ampliar l’exèrcit. “És l’única resposta davant del bàrbar atac de Rússia a Ucraïna.” Així, “ningú s’atrevirà a atacar-nos i ens podrem defensar per nosaltres mateixos”.

Ucraïna critica les paraules del papa sobre Dúguina

L’ambaixador d’Ucraïna a la santa seu, Andrii Yurash, va criticar ahir les paraules del papa Francesc sobre els innocents que estan pagant la guerra a Ucraïna i la menció com a exemple de l’atemptat a Dària Dúguina, filla d’un ideòleg ultranacionalista proper a Vladímir Putin.

Atac mortal rus en una estació de tren

Redacció

Almenys quinze civils haurien mort i més de cinquanta haurien resultat ferits per l’impacte de diversos míssils en una estació de tren a la regió de Dnipropetrovsk, a l’est d’Ucraïna, segons va informar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, en la seva intervenció davant del Consell de Seguretat de l’ONU. Zelenski va explicar que Rússia havia atacat una estació ferroviària a la regió de Dnipropetrovsk, impactant en vagons de tren, quatre dels quals es van encendre, i que el nombre de víctimes podria créixer. D’altra banda, Kíiv va rebre ahir durant el Dia de la Independència la visita sorpresa del primer ministre britànic en funcions, Boris Johnson. Aprofitant la visita, va anunciar l’entrega a Ucraïna d’un paquet addicional de 2.000 drons i míssils de seguiment. Des de Washington, també el president Biden va anunciar un nou ajut en armament a Ucraïna per valor de 2.990 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona