Un incendi sembra l’alarma a la central nuclear de Zaporíjia
La planta es desconnecta temporalment de la xarxa elèctrica ucraïnesa abans que els tècnics en puguin restablir el funcionament
Els russos asseguren que l’atac a una estació de tren anava dirigit contra objectius militars
L’AIEA confirma una visita “els pròxims dies” al recinte nuclear
Els temors a un incident nuclear van augmentar ahir a Ucraïna després que un incendi provoqués temporalment la desconnexió de l’última línia que connectava la central de Zaporíjia (ZNPP), ocupada per l’exèrcit rus, amb la xarxa elèctrica ucraïnesa, segons un comunicat que va fer públic Energoatom, l’operadora estatal. Al vespre es va restablir el funcionament de la central en poder-se connectar amb la central tèrmica veïna, que pot subministrar electricitat d’emergència.
Abans del foc d’ahir, les altres tres línies de la central nuclear havien resultat malmeses per accions que l’operadora va qualificar d’“atacs terroristes”. “Les accions dels invasors han provocat una desconnexió total de la ZNPP de la xarxa elèctrica, la primera en la història de la planta”, assenyala el comunicat.
La central, la més gran d’Europa, ha estat escenari d’accions militars de les quals russos i ucraïnesos es responsabilitzen mútuament. La informació d’Energoatom es produeix poc després que el director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, confirmés un principi d’acord amb Ucraïna i Rússia perquè l’agència dugui a terme una inspecció en aquest lloc “en els pròxims dies”. L’exèrcit rus controla la central des del mes de març passat, però els operadors ucraïnesos hi continuen treballant, en un context de bombardejos i estrès, amb el temor del que pot passar amb els reactors i amb la sospita afegida que Rússia desviï el subministrament energètic de Zaporíjia cap a Crimea i altres territoris sota el seu control. Els EUA van acusar ahir Rússia de “comportament irresponsable” per a una potència nuclear i li van exigir que “cessi immediatament” les seves operacions militars a la central.
Mentrestant, Moscou i Kíiv van entrar ahir en una disputa verbal arran de l’atac perpetrat dimecres al vespre, dia de la independència ucraïnesa, contra l’estació de tren de Txapline, situada a la regió de Dnipropetrovsk, a l’est del país.
Més de 20 civils morts
Segons el govern ucraïnès, l’atac rus va matar 25 civils, inclosos dos nens de sis i onze anys. En canvi, Moscou assegura haver atacat una columna de soldats a l’estació, que es dirigien a la zona de combat de la regió del Donbass, a l’est, amb el resultat de 200 reservistes morts. Kíiv va qualificar de “mentida” i “propaganda” aquesta informació.
Alemanya ratifica el seu suport militar a Kíiv
El canceller Scholz va ratificar ahir el seu suport a Ucraïna, en un campament on reben instrucció soldats ucraïnesos i on va inspeccionar un dels tancs Gepard que rebrà Kíiv. Berlín va anunciar dimarts una ajuda militar de 500 milions d’euros a Ucraïna.
Putin ordena reforçar l’exèrcit enmig de la incertesa sobre el nombre exacte de baixes russes a Ucraïna
Putin va ordenar ahir augmentar en 137.000 el nombre de soldats, fins a superar el milió, sense especificar si els reforços procediran del servei militar obligatori o seran voluntaris. Moscou no revela el nombre de baixes a Ucraïna des de l’inici de la invasió, quan en va admetre 1.351. Els analistes estimen que el balanç és molt superior i creuen que, si la guerra s’allarga, els efectius actuals no seran suficients. Moscou nega que estudiï la mobilització general i diu que els combatents a Ucraïna són voluntaris.
