Amèrica del Sud
Referèndum
Xile vota dividit una nova Constitució
Els sondejos pronostiquen un empat entre l’aprovació i el rebuig a un text de clar tarannà ecològic, feminista i plural
El govern de Boric busca un full de ruta per l’endemà
Frase reportatge
La nova Constitució de Xile, fruit d’un any de treball de la Convenció de majoria progressista, s’enfronta avui a la prova definitiva. Més de quinze milions de xilens estan obligats a votar en un referèndum vinculant per decidir l’aprovació o el rebuig del nou text. Els últims sondejos pronostiquen una renyida pugna entre les dues opcions. La jornada d’avui és segurament la més important des del retorn de la democràcia a Xile, el 1990. Si guanya l’opció “aprovo”, la Constitució vigent, redactada entre quatre parets per la dictadura d’Augusto Pinochet, quedarà enterrada per sempre. Si guanya “rebutjo”, el govern de Gabriel Boric ha promès reinventar el procés de canvi constitucional. La dreta política, que defensa en bloc el rebuig al text, està d’acord amb la continuïtat del procés, però sempre que es faci sobre la base d’unes altres regles i un text nou, diferent del que s’ha posat avui a consideració dels xilens.
El procés constituent és fill de les revoltes socials de l’octubre del 2019, que van amenaçar fins i tot amb la continuïtat del govern de dretes de Sebastián Piñera. La dreta es va avenir a canviar, per fi, la Constitució de la dictadura quan es va veure incapaç de trobar una sortida negociada a la crisi. L’Assemblea elegida per redactar el nou text va estar dominada pels sectors progressistes, d’acord amb l’ambient d’agitació del moment. Dels treballs de la Convenció va sortir un text que proposa un canvi profund en les institucions xilenes, com ara la declaració d’un estat social de dret, d’orientació feminista –que reconeix el dret a l’avortament legal–, ecològica i que posa fi a institucions com el Senat –substituït per un òrgan territorial de menys nivell.
La nova Constitució, però, no va assolir el suport de les grans majories, com s’esperava, i avui haurà de lluitar vot a vot contra el rebuig. Punts com ara la declaració de Xile com un estat plurinacional –reconeix com una conjunció de diferents ètnies– i el dret dels pobles indígenes a tenir un sistema de justícia paral·lel van general temor entre l’electoral més moderat. Una activa campanya en les xarxes socials va convèncer a més molts xilens que el text habilitava a treure’ls les seves cases i fins i tot a comissar els seus estalvis previsionals.
El govern de Boric, fill també de les revoltes socials, va agafar com a seu el nou text constitucional, amb un alt cost polític per a la seva imatge. Ni tan sols les figures més destacades del centreesquerra van sortir en el seu suport. Només l’expresidenta socialista Michelle Bachelet va fer campanya per l’opció “aprovo” amb un vídeo de gran difusió a la televisió. L’expresident Ricardo Lagos, per la seva banda, va preferir no pronunciar-se i es va limitar a fer una crida a un gran consens polític a partir de demà, dilluns.
Atreure el vot espantadís
En un esforç per atreure l’elector més espantadís, els partits de la coalició en el govern van acordar moderar els punts més conflictius quan el Parlament hagi de debatre les lleis d’aplicació en cas que guanyi “aprovo”. La dreta moderada, que és majoria, és partidària també d’un canvi constitucional, però a la seva manera. Consideren que no van ser representats en l’Assemblea Constituent i aspiren a un nou procés que els permeti reescriure un text en concordança amb les seves idees.
En qualsevol cas, la falta d’una gran majoria per aprovar-lo posa el govern de Boric en l’obligació de liderar les negociacions pel canvi. L’esquerra està empatada amb l’oposició al Parlament i cada pas serà el resultat d’acord. Si guanya l’“aprovo”, el procés serà ràpid. Si guanya el “rebutjo”, el president haurà de sotmetre’s als temps de la dreta, que no té pressa. Boric ocuparà els gairebé quatre anys que li queden de manat en aquest tema. L’esforç serà, a més, un llast per als canvis que va prometre als xilens, com ara les reformes en el sistema privat de pensions i un altre que garanteixi l’educació i la sanitat gratuïtes. Dilluns, en qualsevol cas, serà un inici i no un final.
