“Vam mostrar que el rei anava nu”

Van ser temps convulsos i teníem assumit, amb determinació, que rebríem com a militants i col·lectiu els pals de l’Estat. Teníem clar que l’exercici de cremar fotos anava de llibertat d’expressió i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) així va reconèixer el dret.

Les vegades que faci falta i amb el cap ben alt. Volíem evidenciar el suport fràgil sobre el qual se sustenta i pretén legitimar-se la monarquia, amb actes entre cercles reduïts que si es deixessin de fer deixarien de nodrir-los. Vam mostrar que el rei anava nu i calia una repressió exagerada i desproporcionada davant una acció anecdòtica.

Destacaria, del cas del Jaume i meu, que ho vam afrontar com dos noms més de la llarga llista d’independentistes víctimes de la repressió, al llarg dels anys. Vam teixir moltes sinergies, però la sentència final d’Estrasburg contra l’Estat, tot i ser molt rellevant, no acaba d’esborrar tota la teatralització i persecució policial i judicial prèvies, amb què cercaven la claudicació de la dissidència.

Es van fer llargs, però els vam afrontar amb dignitat. Dormíem molt bé, però teníem clar que ens enfrontàvem a una injustícia, i si haguéssim donat importància als riscos previs de cremar les fotos, ja no ho hauríem fet. La transcendència, però, és que van servir per deixar clar que a la Unió Europea es poden criticar els governs i les monarquies, com a actors polítics, i dins del dret fonamental a la llibertat d’expressió.

Crec que cal fer activisme allà on les condicions de vida t’ho permeten. A Anglaterra, a través de l’ANC, vam treballar per internacionalitzar la causa catalana i teixir complicitats amb polítics de tots els colors, amb una comissió especial al Parlament de Westminster; però també mobilitzacions davant l’ambaixada espanyola o la feina per organitzar tota la diàspora catalana a l’estranger, una tasca bàsica per a qualsevol procés d’independència.

Hi ha una qualitat enorme de recerca a Catalunya, tot i l’escassetat d’inversions, però molts projectes no tenen continuïtat i els investigadors acaben a l’estranger. Estem molt lluny, per exemple, del Regne Unit, i si fas una passejada per les universitats de tot el món, trobes catalans i catalanes arreu.