Política

MARC ALOY I GUÀRDIA

ALCALDE DE MANRESA (ERC)

“El pacte que vam fer amb Junts hauria de servir de mirall a altres governs”

Va guanyar les eleccions per deu vots i va acordar amb Junts cedir la vara a Valentí Junyent el primer any per manar els últims tres

És el primer alcalde d’ERC a Manresa des del final de la dictadura i el partit ja l’ha confirmat com a candidat per a les eleccions del 2023

Hem posat sobre la taula projectes transformadors i n’hem desencallat d’altres
La C-16 està més que pagada i el que hauríem de fer és rumiar el rescat per treure el peatge
Som l’Ajuntament que ha posat més comptadors socials per facilitar la vida a famílies vulnerables

Marc Aloy Guàrdia (1979) va guanyar les eleccions per només deu vots. Havia estat regidor d’Urbanisme gràcies al pacte que ERC va fer amb l’aleshores alcalde, Valentí Junyent, de CiU. El 2019, amb empat tècnic a les urnes, Aloy i Junyent van decidir tornar a manar junts, però repartint-se l’alcaldia: Junyent el primer any i Aloy els tres últims.

És una fórmula estranya. Veu Junts còmode sense l’alcaldia, tot i l’empat tècnic del 2019?
Jo crec que vam fer un bon pacte i tinc la sensació que ells també. Està funcionant molt bé. Som dos grups amb sensibilitats diferents, però amb un objectiu comú: la millora de la ciutat. Hem entomat totes les oportunitats que han sortit i hem complert tot el que vam acordar.
Per tant, repetiria?
Crec que els grans projectes de ciutat s’han de fer amb consens, tant de qui governa com de qui no. I perquè hi hagi un consens de ciutat, no necessàriament hi ha d’haver un pacte de govern. El pacte et dona estabilitat en el dia a dia, tenim majoria absoluta de 16 regidors i això ens fa estar tranquils, però els grans projectes de ciutat els has de pactar sempre amb l’oposició.
Però com a mínim el pacte amb Junts genera un bon precedent.
Sí, és clar. Però tant jo com el partit que represento som del parer que com més suport ciutadà tinguem millor.
El cap de l’oposició creu que les desavinences són evidents.
Acaba d’aterrar. Fa pocs mesos que és regidor. Fins aleshores el seu grau d’implicació al consistori era molt menor. Ja ho sabem nosaltres, si ens portem bé o no. Jo que hi soc cada dia crec que el pacte funciona, i molt bé. De fet, penso que hauria de ser mirall de molts altres pactes.
S’esperava el que hi ha trobat, a l’alcaldia?
Jo havia governat, ja havia estat regidor d’una àrea important com és Urbanisme, però un no es pot fer mai cabal del que és ser alcalde fins que s’hi troba. Quan ets regidor formes part d’un equip, però fins i tot hi ha gent que ni et coneix. A un alcalde, sí.
A més, vostè ha estat l’alcalde de la pandèmia.
Sí, de fet la meva investidura va ser en plena pandèmia. He viscut dos anys sense festa major ni festes de barri, amb molts actes repensats, amb poca gent, mascaretes... Fins aquest últim any no estic vivint una certa normalitat i és una normalitat anormal, perquè és la represa.
Quan no era alcalde veia les coses diferent?
Res és fàcil. Però amb esforç, treball i dedicació, tot és possible. De fet, aquest mandat hem tirat endavant coses que feia temps que estaven encallades o coses que mai ens hauríem pensat tirar endavant: la Fàbrica Nova, fer subterrànies les línies de FGC...
Ha canviat la manera de manar amb el canvi d’alcalde?
Cadascú té una manera de fer diferent, és obvi. A mi m’agrada treballar en equip i involucrar-me en el fons de les coses.
En campanya va dir que volia multiplicar la transformació de la ciutat. Creu que ho ha fet?
Jo crec que hem posat sobre la taula projectes transformadors. I no només per a la ciutat... La Fàbrica Nova és un projecte de reequilibri de país, de coneixement, de tecnologia, d’universitat... I també hi ha projectes que estaven encallats, com el de fer subterrànies les línies de tren de FGC, que tornen a avançar. A banda, hem hagut de fer front a la pandèmia i a la crisi social i sanitària que n’ha derivat. I això és del tot sobrevingut. Som l’Ajuntament que més comptadors socials ha instal·lat en famílies amb dificultat d’accés a l’habitatge, per exemple.
En campanya prometia una ciutat més verda.
És cert, ens hi vam comprometre. Fer de Manresa un lloc més agradable i amable, ampliar voreres, arbrar-les... I penso que es comencen a veure coses. Hem fet una transformació importantíssima a la via Sant Ignasi, hem obert l’avinguda dels Països Catalans i hem tret cotxes de barris com la Sagrada Família o la Font dels Capellans.
I la transformació del carrer Guimerà en una illa de vianants, on passa?
Ens vam comprometre a afrontar-ho, escoltant la ciutadania. I aquí hi havia un repte important, ja que la transformació podia afectar les línies de bus... De fet, a totes, perquè totes passen per allà. Vam fer un procés de reflexió i debat i vam decidir que el model havia de ser el d’un carrer Guimerà sense el bus. Per tant, vam acordar que el bus havia de passar molt a prop, però no per allà. Això ja ens dona pistes de com ha de ser la transformació i ara estem redactant el projecte.
Transformar la Fàbrica Nova en un pol de coneixement universitari és una de les seves obsessions. Ho ha dit en més d’una ocasió. Veurem alguna cosa abans que acabi el mandat?
Els grans projectes requereixen temps. Són projectes que potser estarem construint dos o tres mandats. A la Fàbrica Nova difícilment s’hi farà res més que netejar-la i endreçar-la, abans d’eleccions. L’hem obert a la ciutadania amb visites, i en farem més aquesta tardor. És un símbol de la ciutat i hi ha molta gent que té ganes d’entrar-hi.
Abans també parlava de fer subterrànies les vies de tren de FGC... No estava planificat per a aquest mandat. Ha fet aparcar altres coses que sí que estaven planificades?
No, perquè de fet és una inversió que assumeix íntegrament FGC. Han fet grans inversions al Vallès i hi estan oferint un servei extraordinari, però ara toca fer el mateix a la línia Llobregat-Anoia. Han de millorar el tram Igualada-Manresa, sobretot a Manresa, on hi ha molts metres de ferrocarrils que no són subterranis, i això significa barreres a la ciutat. És una gran inversió i ens en beneficiarem perquè recosirem barris, apareixeran zones verdes i millorarà la mobilitat. I no només això, també hem volgut fer un pas més i iniciar la transformació de la línia de mercaderies, de Manresa cap al nord, fins al parc de l’Agulla, amb un aparcament important que permetrà deixar-hi els vehicles privats i arribar en transport públic al centre de la ciutat.
Tot ho lidera FGC, però tècnicament sí que deu haver suposat a l’Ajuntament hores de despatx que no estaven previstes...
Moltes. Ens hem arremangat. Hem treballat molt, però quan tens una oportunitat així no la pots deixar escapar. Tot i això, hem intentat portar a terme tot allò que teníem planificat.
Què li hauria agradat fer i no ha pogut?
Iniciar la transformació de la carretera de Vic i la carretera de Cardona. Això figurava al programa electoral, no l’execució, però sí començar-hi a pensar. És una espina dorsal que travessa la ciutat i que encara té aspecte de travessia. No hem estat capaços de transformar-la, d’ampliar voreres, treure cotxes, posar-hi arbres... Clarament és un dels projectes que van amb retard.
Seguim amb mobilitat. El metro comarcal és utòpic?
És una opció, però no és l’única. El que hem de saber és quina és l’opció més viable econòmicament, socialment i ecològicament perquè el transport comarcal millori. Transformar la via de tren de mercaderies cap a Súria i Sallent requereix molts diners per a una població que és bastant petita. FGC està fent un estudi de quant valdria. Quan el tinguem fet, sabrem si és més fàcil arreglar la via de tren o posar-hi més busos. Hem de treballar per la millora del transport públic, però de la manera més viable.
D’acord, doncs parlem de carreteres. La C-55 necessita obres per millorar-hi la seguretat. La via ràpida per excel·lència a la zona és la C-16, però és tan ràpida com cara. Hi ha solució a aquest embolic?
A la C-55, s’hi han fet unes grans inversions per millorar la seguretat. Però és cert que no és la via ràpida per arribar a l’àrea metropolitana. Aquesta és la C-16 i tenim clar que el fet que tingui un peatge i que sigui tan costós ens resta competitivitat com a territori. Jo sempre he dit que no té cap sentit fer dues vies d’alta capacitat en paral·lel. Hem d’aprofitar al màxim la C-16 i això vol dir que, malgrat els esforços per les bonificacions, no n’hi ha prou i cal millorar els enllaços. Ara la C-16 et permet anar de la Cerdanya a Barcelona pagant, però no et deixa baixar de Berga i sortir a Viladordis o el Pont de Vilomara. És una autopista pagada de sobres i el que hauríem de fer és estudiar el rescat i rumiar quin és el sistema que fem servir per mantenir-la.
Canviem de qüestió. Fa uns dies van presentar els primers passos per renovar el pavelló del Nou Congost. Tindrem novetats abans d’eleccions?
D’entrada hi ha un compromís polític ferm. No ho fem per la temporada excepcional del Baxi, tot i que sabem que costa molt viure’n una com aquesta. El cas és que, més enllà d’això, el pavelló comença a tenir dèficits importants, cada dia l’hem omplert i necessitem més capacitat. A més, hem de donar resposta a altres àmbits com la cultura: volem que el Congost sigui un lloc on també es puguin fer concerts de 5.000 o 6.000 persones. Per tot això, a finals d’aquest mandat tindrem el projecte executiu redactat i el que estem fent ara és buscar administracions perquè ajudin a pagar-ho.
Un dels punts en què l’oposició és més incisiva darrerament és la seguretat.
Tenim un repte important. Hi ha unes dades que ens diuen que som un lloc segur, però hi ha ciutadans que no ho veuen així, que tenen una percepció d’inseguretat.
I això com es resol?
Hem treballat amb Interior. Tenim en marxa una policia de proximitat que ens ha d’acostar més a la ciutadania. Hem engegat projectes socials per resoldre-ho, però hem de tenir clar que aquesta percepció d’inseguretat la generen molts factors: un contenidor desbordat, una ciutat poc il·luminada... I que tinguem dades delinqüencials més o menys bones té poca importància si la gent té una percepció d’inseguretat. Hem de treballar posant eines sobre la taula.
Quines?
Estem rejovenint la plantilla de la policia. Hem presentat la comissaria de proximitat. Tenim més càmeres en punts de la via pública i això ens dona molta més informació i ens fa ser més ràpids. De fet, en alguns punts hem aconseguit posar fi a problemàtiques històriques.
I les ocupacions?
Hi ha un percentatge molt petit d’ocupacions, però hem d’actuar-hi amb contundència. No podem permetre que hi hagi persones que utilitzin les ocupacions, no per viure, sinó per delinquir. Estem parlant d’un percentatge mínim, però hi estem treballant.
Va guanyar les últimes eleccions per deu vots. Es veu amb garanties per ampliar el marge?
Jo crec que he fet tot el que estava a les meves mans per complir amb els compromisos. Hem tingut un equip que està treballant molt i crec que es percep que la ciutat s’està transformant. Ara toca explicar-ho molt i continuar treballant tant com es pugui. I la ciutadania dirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès i els consellers responen a les preguntes dels grups al Parlament

Barcelona

Giró assegura que si guanya el ‘no’ deixarà el govern “immediatament”

Barcelona
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Putin promulga els tractats d’annexió dels territoris ocupats d’Ucraïna

Lviv (Ucraïna) / Moscou

Mas aposta perquè Junts es quedi al govern

Barcelona

La Moncloa nega haver rebut una proposta d’Alemanya per afegir-se a l’escut antimíssils europeu

Madrid
En directe
Congrés dels diputats

Sessió de control al govern espanyol

Madrid

Part de la mesa de Torrent, a judici al TSJC

Barcelona

Corea del Sud i Estats Units disparen míssils en resposta al llançament nord-coreà

Seül

Kim provoca el Japó

Tòquio