Política

itàlia

Cap a una etapa incerta

L’arribada de l’extrema dreta al poder desperta dubtes i fa témer inestabilitat

La proposta de Meloni d’implantar un règim presidencialista topa amb el caràcter antifeixista de la Constitució del 1948, que dispersa els poders

Avalada finalment per les urnes, la victòria de l’extrema dreta obre una nova etapa incerta a Itàlia, observada amb més o menys inquietud pels analistes. El dubte sobre si el nou paisatge polític portarà inestabilitat o una altra mena d’estabilització al país planarà en l’arrencada de la nova legislatura, assegura l’editorialista d’Il Messaggero Paolo Pombeni, en un article titulat de manera reveladora “L’ocàs de la segona República”.

Més pessimista es mostra Ezio Mauro, exdirector de La Repubblica, que constata el “canvi històric” segellat el cap de setmana: “El país sembla haver amnistiat el feixisme històric amb la seva indiferència, fins al punt de considerar irrellevant el vincle que persisteix en Germans d’Itàlia amb aquest dipòsit de memòries i símbols [...] mantingut viu a baixa freqüència, com un paisatge sentimental de referència”.

L’editorialista alerta que, amb el postfeixista Germans d’Itàlia com a principal força de la dreta, arriba un “canvi de sistema”, que amenaça l’origen antifeixista de la Constitució nascuda el 1948, després de la caiguda de Mussolini i el seu règim, “aquell lligam republicà original entre la Resistència, la Constitució, les institucions i la República”. “De manera evident avui s’acaba l’antifeixisme com a cultura fundacional, com a compromís i testimoni que han format la Carta Magna i l’ordenament de l’Estat, recordant la tragèdia de la dictadura”, escriu a La Repubblica. En aquest sentit, critica els plans de la líder postfeixista i probable futura primera ministra, Giorgia Meloni,de canviar la Constitució per introduir un règim fort presidencialista, “un instrument perfecte per a la prèdica populista, que vol la identificació entre el líder i el poble: i tot el paisatge institucional, amb els seus equilibris delicats, s’haurà d’adequar a la nova jerarquia dels poders”. Des de fora, però, analistes com el britànic Tony Barber no comparteixen aquest grau d’alarmisme. Aquest columnista del Financial Times creu que l’estabilitat política italiana no corre perill i està garantida per la fortalesa de les seves institucions, ja sigui la presidència de la República, el Tribunal Constitucional, les cambres parlamentàries o el Banc Central. “En part en resposta a l’experiència feixista de 1922-1943, la Itàlia de postguerra dispersa curosament el poder en diversos centres dificultant que l’executiu pugui actuar d’una manera perillosament radical.” El nou temps que s’acaba de posar en marxa ho haurà de dir.

267
escons
de la Cambra de Diputats –dos terços del total– i 138 del Senat es necessiten a Itàlia perquè una coalició pugui canviar la Constitució.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Biden i Macron subratllen la seva determinació per fer front a Putin

Washington
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Les exportacions de gas rus a la UE s’han reduït de 50.000 milions de metres cúbics respecte del 2021

Moscou
estat espanyol

El Congrés rebutja les esmenes a la totalitat de PP, Vox, Cs, Junts i CUP contra la reforma del Codi Penal per sedició

Madrid

Impuls al síndic de greuges municipal

barcelona
kosova

Kosova nomena un ministre serbi sense el suport dels diputats d’aquesta minoria

Belgrad
política

Barrientos jutjarà Borràs

barcelona
Estat espanyol

L’Ambaixada dels EUA a Madrid rep la sisena carta bomba

Madrid

La Taula del Parlament rebutja les peticions per suspendre Jové i Salvadó

barcelona
Escòcia

El suport a la independència d’Escòcia augmenta després del “No” del Suprem britànic al referèndum

Edimburg