El mur de les lamentacions

La plaça de Sant Jaume es va omplir per participar en la performance de l’ANC, que va construir un mur d’urnes de l’1-O davant del Palau de la Generalitat. Els centenars de persones que van omplir la plaça anaven amb les samarretes negres que l’Assemblea Nacional Catalana va proposar per a aquest 11 de setembre i la majoria duien pancartes, sobretot per reivindicar el referèndum que es va fer “i es va guanyar” i criticar els polítics i, especialment, els del govern, el president Aragonès el primer de tots. Entre crits de “Fora, fora, fora la bandera espanyola”, “La constitució és una farsa”, “U d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “Fora botiflers” i reivindicar que “La gent hi som”, es van sentir diverses vegades i a l’uníson crits demanant la dimissió d’Aragonès i també crits a favor de Carles Puigdemont (“el nostre i legítim president”, deien).

Feia una calor que espantava però des de les tres de la tarda hi havia gent, sobretot gran, esperant que a dos quarts de quatre es fes l’acte, que bàsicament va consistir en la lectura d’un manifest per part de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, davant del mur d’urnes, convertit en un veritable mur de les lamentacions davant del qual tothom lamentava el que hauria pogut ser i no va ser. El vicepresident de l’entitat, Jordi Pessarrodona, que va ser dels primers d’arribar i xerrar amb els manifestats, explicava que no es penedeix de res. “Ho tornaria a fer i, és més, farem moltes més reivindicacions amb humor”, explicava qui fa cinc anys es va posar el nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil a Sant Joan de Vilatorrada i per això ha seguit un viacrucis judicial perquè el van acusar de desobediència greu. Pessarrodona manté: “No només hem de criticar i lamentar la gestió dels polítics, sinó que tots hem de fer autocrítica, perquè nosaltres, la gent, també vam fallar.” I sosté: “Quan fa cinc anys i després de dies al carrer ens van dir que ens retiréssim, ens vam retirar molt obedients. No ho hauríem d’haver fet, no hauríem d’haver obeït.” És la seva tesi.

En el seu discurs, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va reivindicar els resultats del referèndum i la DUI: “Farem la independència perquè formem part d’aquest anhel universal de llibertat. La victòria de l’1 d’octubre del 2017 ens ensenya el camí per fer-la efectiva. Sense por. I siguem-ne conscients: la majoria de nacions han necessitat diverses confrontacions per vèncer les metròpolis, i si vam vèncer una vegada, hi tornarem fins a la victòria definitiva.” “Tenim un repte molt important –va dir–: demostrar-nos, com a nació, i a Espanya i al món, que som un poble imparable.” Però ho va dir tan baixet que quasi no la va sentir ningú.