Borne força l’aprovació dels pressupostos i exposa el govern a una moció de censura

La pri­mera minis­tra fran­cesa, Eli­sa­beth Borne, ha forçat aquest dime­cres l’apro­vació dels pres­su­pos­tos del 2023 i ha posat fi així al debat a l’Assem­blea Naci­o­nal, on no té majo­ria abso­luta, cosa que exposa l’Exe­cu­tiu a una moció de cen­sura.

Borne ha anun­ciat davant dels dipu­tats la uti­lit­zació de l’arti­cle 49.3 de la Cons­ti­tució, que li per­met apro­var els comp­tes sense votació, després d’una set­mana en què l’opo­sició n’havia apro­vat algu­nes esme­nes i n’ha rebut­jat d’altres en con­tra de l’opinió del govern.

La pri­mera minis­tra ha jus­ti­fi­cat el recurs al 49.3, quel­com poc habi­tual a França, davant del blo­queig par­la­men­tari, cosa que li va valer dures crítiques de l’opo­sició, que ara dis­posa de 24 hores per inter­po­sar moci­ons de cen­sura que, teòrica­ment, poden fer caure l’Exe­cu­tiu.

Els dos prin­ci­pals grups de l’opo­sició, el d’esquer­res NUPES i la ultra­dre­tana Agru­pació Naci­o­nal (RN, en les sigles en francès), han anun­ciat de seguida que pre­sen­ta­ran sen­gles moci­ons, alhora que han subrat­llat la debi­li­tat de l’Exe­cu­tiu, que no té majo­ria sòlida a les cam­bres.

Tot i així, és poc pro­ba­ble que pros­pe­rin aques­tes moci­ons de cen­sura, que seran deba­tu­des i vota­des aquest cap de set­mana o dilluns, ja que cap dels dos grups donarà suport a la de l’altre, cosa que els impe­dirà obte­nir els 289 vots neces­sa­ris per tom­bar el govern.

L’arti­cle 49.3 ha estat uti­lit­zat en 89 oca­si­ons des de l’entrada en vigor de l’actual Cons­ti­tució el 1958, gai­rebé sem­pre en situ­a­ci­ons en què l’Exe­cu­tiu —com ara— no tenia prou majo­ria a la cam­bra baixa.

Serà la segona vegada que es faci durant el man­dat de l’actual pre­si­dent, Emma­nuel Macron, després que el febrer del 2020 el lla­vors pri­mer minis­tre, Edo­uard Phi­lippe, el va fer ser­vir per adop­tar la reforma de les pen­si­ons enmig d’una gran tensió social, pro­jecte que final­ment va ser reti­rat pel govern a causa de la pandèmia.

Si lla­vors Macron dis­po­sava d’una sòlida majo­ria par­la­mentària, ara recorre al 49.3 qua­tre mesos després d’haver per­dut la majo­ria abso­luta a la cam­bra baixa a les legis­la­ti­ves i després d’una set­mana més de debats sobre els comp­tes del 2023, que van posar de mani­fest la seva debi­li­tat.

Borne ha acu­sat l’opo­sició de blo­que­jar el debat sobre els comp­tes i s’ha jus­ti­fi­cat al·legant que “la nació neces­sita tenir un pres­su­post”, sense el qual “l’interès gene­ral queda en qüestió”.

Ha indi­cat que s’ha dia­lo­gat amb tots els grups sense que cap hagi expres­sat la intenció de donar suport a la tra­jectòria mar­cada pel pre­si­dent, cosa que els obliga a avançar.

Com a signe d’ober­tura, la pri­mera minis­tra ha afe­git que al pres­su­post que s’apro­varà s’hi inclou­ran un cen­te­nar de les esme­nes ja adop­ta­des per l’Assem­blea, “algu­nes de l’opo­sició”, encara que el 49.3 els per­me­tria no fer-ho.

La por­ta­veu de La Fran­cia Insu­misa, prin­ci­pal par­tit de la NUPES, Mat­hilde Panot, ha repli­cat que amb aquesta mani­o­bra “el macro­nisme es con­ver­teix en auto­ri­ta­risme”. Per la seva banda, el por­ta­veu de l’RN, Jean-Phi­lippe Tan­guy, ha asse­nya­lat que l’ús del 49.3 mos­tra “la debi­li­tat i la deso­ri­en­tació” del govern.