REGNE UNIT
Comença a Londres una nova vista sobre la immunitat del rei emèrit
El tribunal decidirà si Joan Carles de Borbó estava blindat del 2012 al 2014, quan encara era rei
La seva examant, Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, va presentar una demanda contra ell per assetjament el 2020
El període del 2014 al 2020 serà enjudiciat
Comença a la Cort d’Apel·lacions del Tribunal Suprem d’Anglaterra i Gal·les, a Londres, una nova vista per la demanda civil per assetjament presentada per Corinna Zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I. Avui es dilucidarà si el rei emèrit pot tenir immunitat durant el període que va de 2012, quan va començar el presumpte assetjament, i el 18 de juny de 2014, quan el rei va abdicar en el seu fill. El període del 19 de juny de 2014 a 2020 serà enjudiciat segons la sentència d’aquest tribunal del 27 de juliol.
La demanda de Corinna va ser presentada el desembre de 2020. Ella i el rei emèrit van mantenir una relació amorosa entre 2004 i 2009. Després van continuar sent amics. A partir del 2012, Joan Carles I va voler recuperar-la i li va entregar 65 milions d’euros. Quan es va adonar que no la tindria, van començar les amenaces, les difamacions, la vigilància i el seguiment a les cases i oficines de Corinna a Londres, Mònaco i Suïssa.
A la sentència de la vista preliminar del jutge Nicklin, del Suprem, del 24 de març, aquest negava la immunitat del rei, però acceptava que aquesta pogués ser revisada durant la vista.
La defensa del rei emèrit va apel·lar la decisió. El 27 de juliol el Tribunal d’Apel·lacions va negar la immunitat entre 2014 i 2020. Ara queda decidir si també tenia immunitat mentre era rei. La defensa reial s’agafa a un article, la secció 20 de la llei d’immunitat d’Estat de 1978, per intentar evitar l’enjudiciament del rei en aquest període.
Si el tribunal ho acceptés, aleshores no seria cridat a declarar Sanz Roldán, el director del CNI, al judici. Si no, aquest serà un dels molts testimonis reclamats per l’acusació. No es plantegen penes de presó ni ordres d’arrest o sol·licituds d’extradició. Corinna només demana diners, una indemnització per les conseqüències de l’assetjament, que inclouen ansietat i angoixa que van requerir tractament mèdic, deteriorament de les relacions amb els seus fills i familiars i la pèrdua de molts dels seus clients. Corinna té una empresa de relacions públiques de luxe. La vista d’avui durarà unes sis hores. La resolució s’espera per d’aquí a dos mesos, possiblement després de Nadal, i el judici i la investigació no es preveuen que comencin fins el 2024, si no arriben a un acord extrajudicial abans. El rei emèrit seguirà la vista d’avui des d’Abu Dhabi a través de vídeo.
La vista d’avui coincideix amb la publicació d’un pòdcast gratuït de vuit capítols titulat Corinna i el rei, a càrrec de la productora britànica Project Brazen, en què l’examant explica com va ser la seva relació amb el monarca i dona tota mena de detalls, des de la seva primera cita en un hotel, el nom en clau que feia servir Joan Carles I, Sumer (abreviatura de Su Majestad el Rey), i la posterior relació entre la casa reial i l’empresa de Corinna, Apollonia Associates. Ahir se’n van publicar els dos primers capítols. La resta seran publicats un per setmana. “El veia arribar dels viatges feliç com un nen de cinc anys. Portava bosses de diners en efectiu. Em quedava bocabadada i pensava «Déu meu, què és això». Ell deia «això és del meu amic tal, això de l’amic qual», semblava una cosa molt habitual”, explica al segon capítol. També inclou entrevistes a l’historiador Paul Preston, a la periodista Pilar Eyre i a l’exdirector d’El Mundo David Jiménez.
