Política

El cop del TC apunta al Senat

Que el ple del Constitucional tombi dilluns dues esmenes del Codi Penal obre el dubte de si són extirpables o bé cau tot el text

Trevijano no garanteix abordar abans si s’aparta pel conflicte d’interès

Bolaños exigeix retirar el recurs

Aragonès rebat Sánchez per haver proclamat la fi del procés

L’estètica d’un cop d’estat no és com­pleta sense una com­pa­rei­xença noc­turna que res­tauri la pau, i fins i tot això va tenir l’assalt del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal al Congrés. “La democràcia pre­valdrà. Avui la dreta i la ultra­dreta han inten­tat emmor­das­sar el Par­la­ment [...]. No havia succeït en 40 anys de democràcia [...]. El Par­la­ment ha pogut exer­cir la seva tasca amb plena nor­ma­li­tat a pesar d’aquest com­plot tan gro­ller de la dreta i la ultra­dreta”, va dir el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, en l’avant­sala de la mati­nada de diven­dres a Brus­sel·les. No va dir cop d’estat –a diferència del por­ta­veu soci­a­lista, Felipe Sici­lia, expo­li­cia, que va assi­mi­lar el cop “amb togues” i el cop “amb tri­cor­nis” del 23-F–, però va uti­lit­zar un sinònim, com­plot. La Mon­cloa, però, inte­ri­o­ritza que afronta un cop que és viu i que apunta ara al Senat, i el dubte és què pas­sa­ria si el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, en el ple ajor­nat de dilluns, tombés les dues esme­nes del Codi Penal impug­na­des pel PP: si són extir­pa­bles i el dic­ta­men –amb la fi de la sedició i la rebaixa de la mal­ver­sació, el preu a ERC pel pres­su­post– es manté en peu, o bé el dic­ta­men és un tot i la demo­lició és total.

La mag­ni­tud de la des­trossa és incal­cu­la­ble i el pati del Congrés és un CIS dis­par. Exem­ple: Jaume Asens (Podem), expert en dret, creu que podria estar en perill tot el text, i Patxi López (PSOE) veu en risc les esme­nes i prou. Des­fer la tra­mi­tació sen­cera por­ta­ria a la case­lla de sor­tida, i el Congrés farà un ple el 28 de desem­bre per si cal aixe­car alguna llei ferida pel TC o pel PP al Senat

El Senat vol votar dijous

El cop d’estat togat no ha dei­xat imat­ges icòniques –com la d’Anna Balletbò sor­tint del Congrés el 23 de febrer del 1981 pel seu embaràs– més enllà de la vaga de braços cai­guts dels cinc magis­trats pro­gres­sis­tes del TC per gua­nyar temps i prou. Després que dijous deses­ta­bi­litzés el Congrés amb el sim­ple fet de reu­nir-se i sense treure el pro­nun­ci­a­ment al car­rer, el ple del TC –amb majo­ria dre­tana de sis a cinc i pre­si­dit per un magis­trat cadu­cat, Pedro González-Tre­vi­jano– hi torna dilluns per resol­dre el recurs d’empara del PP que exi­geix la mesura cau­te­laríssima de sus­pen­dre dues esme­nes del PSOE i Podem al Codi Penal –la número 62, que reforma pre­ci­sa­ment la llei orgànica del TC, i la 61, que retoca la llei orgànica del poder judi­cial i n’altera el requi­sit de les tres cin­que­nes parts–, sabent que el text es debat i es vota al Senat dijous que ve.

Segon informe a la carta

Per satis­fer el desig del PP i dina­mi­tar el debat, Tre­vi­jano va orde­nar a un lle­trat afí, Her­mi­nio Losada, que li fes un informe ad hoc ser­vint-li l’argu­ment d’ava­lar la cau­te­laríssima i cul­mi­nar el cop quan va saber que l’informe ori­gi­nari, del secre­tari gene­ral adjunt del TC i també lle­trat Juan Car­los Duque, era con­trari a sus­pen­dre ex ante un debat al Congrés per pri­mera vegada. El ponent serà Enri­que Arnaldo, afí al PP i excon­fe­ren­ci­ant a la FAES.

El TC té a la taula l’escrit de Podem que recusa dos magis­trats cadu­cats, Tre­vi­jano i Anto­nio Narváez, i l’ordre ho és tot. Si el pri­mer punt és aquest i no el recurs del PP, Tre­vi­jano i Narváez –que deci­di­ran sobre una llei que els treu el sou i el càrrec– podrien ser apar­tats i dei­xar els dre­tans en mino­ria (4 a 5). Tre­vi­jano, però, no garan­teix abor­dar pri­mer si s’aparta pel con­flicte d’interès. “És jutge i part”, diu López (PSOE). L’altra opció: que el ple admeti que, si el Congrés ja ha votat, hi ha pèrdua sobre­vin­guda de l’objecte del recurs. El quòrum al TC és de vuit magis­trats.

“És impre­dic­ti­ble”

Pel minis­tre de Pre­sidència, Félix Bolaños, tot és “impre­dic­ti­ble”: “No vull ni pen­sar les con­seqüències que tin­dria per a la democràcia si el recurs és esti­mat.” I per això exi­geix al PP reti­rar-lo. “Si Feijóo encapçala l’ope­ració, mala­ment. Si Feijóo obe­eix els ele­ments més extre­mis­tes i menys democràtics de la dreta, pit­jor”, rebla. Per Feijóo, dir com­plot és un “llen­guatge popu­lista impropi d’un pri­mer minis­tre euro­peu”, i el cas del Par­la­ment el 2017 és “menys greu” que el del Congrés perquè “el 2017 el PSOE no havia aban­do­nat la Cons­ti­tució”.

A més de la fi del “com­plot”, a Brus­sel·les Sánchez va pro­cla­mar que “el procés ha aca­bat” i “no hi haurà cap con­sulta d’auto­de­ter­mi­nació”. I ahir era reba­tut pel pre­si­dent Pere Ara­gonès: “Si algú pensa que perquè hem arri­bat a acords relle­vants hem renun­ciat al que som i a les nos­tres con­vic­ci­ons polítiques, és que no entén el que està pas­sant a Cata­lu­nya.”

Un altre òrgan togat que no es dona per al·ludit a l’hora de des­ju­di­ci­a­lit­zar és el Tri­bu­nal de Comp­tes, que ha citat Car­les Puig­de­mont a decla­rar en el judici per res­pon­sa­bi­li­tat comp­ta­ble con­tra ell i 33 ex alts càrrecs més a pesar que té immu­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia