Un referèndum sobre la taula

Referèndum o referèndum. És a dir: referèndum pactat sobre la independència o sobre un nou Estatut. Aquesta és la disjuntiva que tot fa pensar que es posarà enguany sobre la taula de negociació després que el president Pere Aragonès hagi deixat clar en les últimes setmanes que, havent tancat avenços en l’àmbit de la desjudicialització amb la reforma del Codi Penal, ja és hora d’entrar en la carpeta de l’autodeterminació, i després que el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, i una pila de ministres ja hagin rebutjat de ple cap votació que posi en dubte la integritat territorial, però n’hagin suggerit una altra que culmini una negociació que “aprofundeixi” en una reforma estatutària per permetre l’encaix del país dins l’Estat espanyol.

Aragonès, de fet, ja va llançar en el debat de política general a la tardor la intenció d’impulsar un acord de claredat a la catalana –fixant-se en el mirall del Canadà, on una llei amb aquest nom estipula les bases per a una separació amistosa, pensant en el Quebec– que fixi les condicions per a un referèndum d’autodeterminació pactat, inclòs el quan. A iniciativa dels comuns, els únics que d’entrada van veure bé la proposta malgrat que el PSC l’havia defensat fa uns anys, el Parlament ja va votar i rebutjar la idea llavors, però el govern ara ja en solitari es manté ferm en les intencions i hi posarà fil a l’agulla ben aviat. Ho farà per ara amb l’única complicitat d’ERC, que ja ha fet una proposta pròpia que durà a votació a final de mes en el seu congrés a Lleida, i que suggereix per exemple que calgui un 55% de suport al sí perquè es consideri una majoria prou clara per culminar el procés de secessió. La resta de grups independentistes, en canvi, hi han mostrat recança. Junts ha recordat que ja s’ha provat tot amb l’Estat espanyol, en va, i que ara toca tornar a buscar una estratègia unitària de l’independentisme sense renunciar a cap acció, sempre que sigui pacífica. La CUP recorda igualment la negativa sistemàtica de l’Estat a l’autodeterminació i diu que cal activar una confrontació democràtica, a partir de mobilitzacions sostingudes que l’obliguin a pactar un referèndum.

Ara mateix, però, Aragonès evita parlar d’escenaris alternatius com la unilateralitat i posa tota la carn a la graella de la negociació política. Fonts internes de Palau, així, indiquen que, tan bon punt es tanqui el pressupost per al 2023, confien que d’aquí a pocs dies, aquesta serà la següent gran prioritat, en què el govern ja treballa. La idea és nomenar un càrrec específic o un petit equip intern –s’ha especulat amb un comissionat, però la figura no està tancada encara–, perquè coordini la feina de parlar amb partits –inclosos, és clar, Junts i la CUP, a qui Aragonès ha instat a formular propostes–, agents, sindicats i entitats de la societat civil a fi de recollir les condicions que creuen que hauria de complir un referèndum d’independència. Acabats els treballs, per als quals no hi ha previstes gaires escenografies, el govern els posarà en comú per redactar una proposta de consens que reculli les aportacions del pregonat 80%, a fi de dur-la després a la taula de negociació, probablement passades les municipals.