Política

Un pressupost d’orfebreria

L’executiu busca el difícil encaix a les demandes del PSC, Junts i els comuns per aprovar els comptes del 2023

Si bé hi ha coincidències sectorials, hi ha debat sobre punts de molt rerefons polític com grans projectes i fins i tot autogovern

Ningú va dir que tirar endavant els comptes de la Generalitat del 2023 seria fàcil. Aprovar el pressupost tenint d’entrada només 33 diputats de 135 al Parlament, i aspirar, a més, a fer-ho a quatre bandes –persuadint els dos grans grups de l’oposició, el PSC i Junts, a les portes d’un any electoral, i per si de cas un tercer en discòrdia que probablement resulti necessari, En Comú Podem–, ja s’endevinava que seria una tasca molt feixuga per al govern en minoria d’ERC. I la realitat no està decebent. Coneixedors d’aquesta debilitat, els potencials aliats no s’han estat de fer les seves particulars cartes als Reis a l’hora de posar condicions, i el govern ha hagut de fer mans i mànigues per quadrar les peticions de tothom. I, més enllà d’aspectes salvables en educació, fiscalitat i infraestructures, se n’ha sortit prou bé fins ara en qüestions sectorials, després de moltes setmanes en dansa i una quinzena llarga de reunions amb cadascun dels grans grups.

El govern va dir a principis de setmana que tenia tancats 147 punts amb el PSC, un 87% del seu document, per un valor de vora 5.300 milions. Però, arribat el moment culminant, el moment “o caixa o faixa”, encara hi queden els aspectes més espinosos per decidir, la majoria dels quals no són qüestió de números ni de gestió estricta, sinó que van més a l’arrel, a l’orientació política. Es tracta de tres projectes considerats estratègics per al desenvolupament del país –Hard Rock, ampliació de l’aeroport del Prat i ronda del Vallès–, en què el PSC i Junts curiosament fan pinça contra la posició d’ERC, però també d’un altre paquet de temes clau per al rumb de l’autogovern, en què el PSC pressiona per diluir certes competències del govern i Junts busca tot el contrari, que acceleri cap a la independència. I aquí és on rau el torcebraç ara.

En tot cas, si es repassen els tres documents de la negociació que s’han fet públics –el de peticions del PSC, el de Junts i l’acord tancat amb els comuns–, s’evidencien els punts de discrepància i les coincidències, que hi són en força qüestions rellevants que es repeteixen, i per tant no han de ser esculls.

Fiscalitat

És un dels aspectes en què els punts de partida dels grups són més oposats, però justament potser per això no han anat a posicions de màxims. El PSC hi passa de puntetes i parla tot just de no tocar la pressió fiscal, si bé vol ampliar en més de 800 milions el sostre de despesa amb previsions més agosarades, i reservar-se que se li consulti com s’apliquen possibles desviacions positives en els ingressos. Junts, en canvi, reclama abaixar el tram autonòmic més baix de l’IRPF del 10,5% al 10%, deflactar tots els trams un 3,5% per estalviar uns 350 milions dels 750 que calcula que el govern recaptarà de més per la inflació –l’executiu s’hi resisteix perquè diu que perd molta recaptació i redueix en canvi xifres insignificants als contribuents– i revisar successions perquè vagi cap a una bonificació del 99% a la llarga per a empreses familiars i parents de primer grau. ERC, que era partidària de no tocar res, va fer concessions en el pacte amb els comuns, en què figura crear l’impost als grans vaixells i als aliments ultraprocessats, a més de fixar un nou tipus a patrimoni per equiparar-ho al tribut estatal a grans fortunes, i recaptar-ne així el tram més alt. Això sí, l’element que més grinyola als altres grups, sobretot a Junts, és l’augment del 33% previst en l’impost als habitatges buits.

Grans projectes

És segurament el principal escull per segellar un acord ja amb el PSC, tot i que les demandes coincideixen del tot amb les de Junts. Els dos grups, així, reclamen d’entrada que el govern aprovi definitivament el pla director urbanístic del Hard Rock, que va tombar en l’últim tràmit. Tot i que no apareixen en el seu document, Junts també dona suport als altres dos punts clau en què els socialistes estan fent un torcebraç al govern: li reclamen que abordi en el primer semestre amb l’executiu espanyol i Aena el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat –i, de retruc, li exigixen que no tramiti mesures de protecció ambiental al delta del Llobregat que en puguin posar en perill l’expansió– i que, en un termini de dos mesos, signi un conveni per redactar i executar la ronda nord del Vallès fins a Sabadell, un projecte que ERC, amb l’ara conseller de Territori Juli Fernàndez al capdavant, ha rebutjat sempre del tot.

La posició dels republicans és més ambigua en els altres dos casos, però el govern defensa que tots tres són projectes rellevants que cal tractar amb més calma i buscant més consensos ambientals, socials i territorials al marge d’un acord pressupostari que diu que no els afecta.

Autogovern

El PSC posa un altre seguit de condicions que suposen un cert buidatge de poder de la Generalitat i la renúncia a projectes emblemàtics o grans principis de l’autogovern. Així, reclamen que no s’obri cap més delegació a l’exterior el 2023 i s’avaluïn les que hi ha i, en l’àmbit intern, que també es replantegin les delegacions territorials, i d’entrada s’elimini la de Barcelona. A més, volen que se suspengui la prova pilot per implantar la renda bàsica universal, reclamen que es redueixin en un 10% els ens de la Generalitat i que el Centre d’Estudis d’Opinió i els ajuts als mitjans i la publicitat institucional deixin de dependre de Presidència i passin a dependre del Parlament. Igualment, volen desvincular l’ACN del govern per posar-la sota el paraigua de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A més, la pretensió dels socialistes que se signi el contracte programa de Rodalies amb Renfe significaria de facto una renúncia al traspàs immediat del servei i la infraestructura a què aspira el govern. L’executiu sembla avenir-se a la congelació de delegacions a l’exterior, tot i que no en descarta de noves, i no s’ha pronunciat sobre la resta de condicions, que Junts rebutja totalment.
Eix nacional

Junts, de fet, pressiona justament amb un seguit de condicions en sentit contrari, ja que vol reforçar el govern de manera que sigui menys dependent d’estructures de l’Estat espanyol, en el sentit d’una resolució que el Parlament ja va aprovar en el debat de política general. Defensa, així, que es prepari l’Agència Tributària Catalana per recaptar tots els impostos, que es torni als mercats financers, que es reforci l’acció exterior, que es posin les bases organitzatives per a un eventual procés constituent i que es treballi per un model d’infraestructures de la Generalitat amb gestió de proximitat. El govern s’hi avé en general, però es nega a posar partides concretes per a cada supòsit, i insta Junts, que no ho veu clar, a parlar-ne en el marc de l’acord de claredat que impulsa per fixar les condicions d’un referèndum d’autodeterminació.

Canvi climàtic

En l’àmbit energètic, tots estan d’acord que cal potenciar els ajuts per accelerar la implantació particular de les renovables, per a la qual ja hi ha 246 milions d’euros compromesos amb els comuns. El PSC i Junts reclamen que també vagin a la indústria, per compensar l’augment de costos de l’energia (Junts admetia aquesta setmana que els ajuts a les pimes electrointensives era un dels punts sense acord). El pacte amb els comuns destina també 200 milions a posar al dia la climatització de centres educatius, i potencia l’energètica pública perquè sigui comercialitzadora i fomenti la implantació de plaques solars en antics peatges i fins i tot al canal Segarra-Garrigues. El PSC insta també a dotar l’energètica amb 25 milions per cobrir edificis públics, començant pels instituts.

Els socialistes, d’altra banda, plantegen un capítol sencer per a un pacte nacional de l’aigua al qual proposen destinar uns 967 milions en els propers anys, que millori la regeneració i el reg agrícola, a més de la depuració. També reclamen que s’ampliï la dessalinitzadora de la Tordera i se n’estudiï una de nova al Foix.

Territori i mobilitat

Ampliar a tot Catalunya la gratuïtat del transport públic als menors de 16 anys i estendre la T-Jove fins als 30 figura tant en el pacte amb els comuns com en el document de Junts, que també reclama completar el desplegament de la fibra òptica i mesures per frenar el despoblament, com incentius fiscals i un pla de xoc per cobrir places sanitàries en zones rurals. El PSC coincideix en l’acord amb els comuns que cal activar les Rodalies de Lleida i el tramvia del Camp de Tarragona com a accions ferroviàries més immediates, però també inclou una llarga llista de projectes per al metro i demana licitacions per valor de més de 1.600 milions l’any vinent, un punt en què els negociadors reconeixen que s’han encallat. Els socialistes també reclamen un seguit de millores en la xarxa viària, com la C-55, tot i que l’aposta d’ERC és pel transport públic.

Drets socials

Junts coincideix amb l’acord amb els comuns a apujar un 8% l’índex per calcular les prestacions socials, i que cal augmentar la dotació per a l’habitatge públic, mentre que el PSC reclama destinar 200 milions al pla de barris verds com a principal mesura urbanística. Junts també parla de posar en funcionament l’Agència de Protecció Social, que al seu dia es va definir com una estructura d’estat per unificar la tramitació de prestacions, i reduir les llistes d’espera en dependència amb 4.500 places més. El PSC reclama crear 2.000 places més de residències i augmentar les tarifes un 7% per millorar el sou dels treballadors.

Sanitat

Tots els grups coincideixen que cal avançar cap a destinar el 25% del pressupost de salut a l’atenció primària i que cal més dotació per a la salut mental. El PSC també coincideix en l’acord amb els comuns que cal seguir el desplegament de la salut bucodental, i hi afegeix el de l’Agència de Salut Pública. A més, vol posar 100 milions per reduir llistes d’espera. Junts i el PSC coincideixen que cal destinar al voltant d’un 5% del pressupost a millorar equipaments i infraestructures sanitàries, algunes de les quals ja són en l’acord amb els comuns.

Educació

És un dels aspectes sectorials amb més discrepàncies. El PSC i Junts reclamen més diners per a concerts educatius, fet que xoca amb el full de ruta del govern, basat en el contrari: integrar més centres a la xarxa pública. Els exsocis, que reclamen, això sí, que s’apugi un 30% el preu dels mòduls concertats, fins i tot volen anar cap a la universalització d’I2 amb la concertació de places, mentre que els socialistes volen fer-ho augmentant-hi el pressupost. El PSC també exigeix destinar 100 milions a desplegar el pacte contra la segregació escolar.

Cultura i mitjans

Junts reclama que pugi a l’1,6% el pressupost de Cultura, i el PSC, a l’1,5%, en el trànsit cap al 2%. Amb Junts, el govern ja hi ha acordat destinar 83 milions més al foment del català, si bé els exsocis en demanen encara 80 més per a TV3 i Catalunya Ràdio, que el PSC també vol dotar amb 53 milions més, inclòs el CAC i l’ACN. Els socialistes també reclamen una partida de 50 milions per a l’esport adaptat.

Seguretat

Cap grup hi posa la banya, malgrat que el conseller Elena ha estat a la diana del PSC. Els socialistes demanen tot just aprovar el pla general de seguretat de Catalunya i ampliar la dotació d’agents dels Mossos, en especial amb 600 més a Barcelona. Junts només reclama que creïn una unitat específica contra l’ocupació delinqüencial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La defensa de Wagensberg relliga el cas Tsunami amb l’espionatge amb Pegasus

barcelona
GUERRA A EUROPA

Ja són prop de 10.000 els evacuats al nord-est d’Ucraïna per l’avenç rus

BARCELONA
Xavier Vinyoles
Alcalde de Bescanó (ERC)

“Treballem en una xarxa de calor per a edificis públics i privats”

Bescanó

Del cel a l’infern de  Ciutadans

Banyoles
política

Sánchez tanca la porta a Puigdemont tot equiparant-lo a Feijóo i albira un tripartit

madrid
Afganistan

Maten tres turistes catalans en un atac a Bamian

Barcelona
Guerra a Gaza

En marxa el moll artificial per desembarcar ajuda humanitària

Barcelona
Religió

El Vaticà canvia el procediment per reconèixer aparicions i revelacions

Barcelona
Política

ERC deixa en mans de la militància el seu posicionament en la investidura

barcelona