“El nostre objectiu és posicionar Cervelló en el mapa català”

No podem fer un balanç posi­tiu perquè no ha pas­sat res. Han estat qua­tre anys més de soci­a­lisme en els quals s’ha ges­ti­o­nat, però no s’ha gover­nat. S’han anat posant pedaços en aquells pro­ble­mes que pas­sen a qual­se­vol poble i que reque­rei­xen una gestió, però en cap cas s’ha fet un pas més enllà, que és el que neces­sita Cer­velló. Ha estat un govern sòlid i tan­cat de PSC-Ciu­ta­dans en què en cap moment hi ha hagut una escletxa.

Ini­ci­al­ment, molt en posi­tiu i pro­po­si­tiva. Amb l’arri­bada de la pandèmia vam creure que no era el moment d’entrar en dis­pu­tes i vam donar suport a les mesu­res del govern muni­ci­pal tot i no estar-hi del tot d’acord. Un cop pas­sada la situ­ació i veient que es man­te­nia la mateixa ino­perància produïda per la pandèmia ens vam veure obli­gats a mar­car més dura­ment el govern i dir-los que aquest no és el camí.

Ho enca­rem amb molta il·lusió perquè fa qua­tre anys va anar de pocs vots i vam empa­tar a regi­dors amb els soci­a­lis­tes. Per tant, estem a un pas d’ender­ro­car el règim. Els soci­a­lis­tes han gover­nat 20 anys dels últims 24. Hi ha una sèrie de gent que fa molts anys que ha fet de gover­nar el seu modus vivendi, i això costa molt d’ender­ro­car. Sabent que el repte és difícil i impor­tant. Ens pre­sen­tem perquè volem fer un Cer­velló de pri­mera. A fora saben que hi ha la Palma de Cer­velló i Santa Coloma de Cer­velló, però no conei­xen Cer­velló. No estem posi­ci­o­nats al mapa comar­cal perquè no som refe­rent en res. Ho hem dei­xat per­dre tot. El nos­tre repte és posi­ci­o­nar Cer­velló en el mapa català.

La via pública està obli­dada. I això no ho diu ERC, ho diu qual­se­vol cer­ve­llo­nenc de la ide­o­lo­gia que sigui. Ja no és que esti­gui bruta, és que s’ha degra­dat. El car­rer Major no s’ha tocat mai. Ara estan nete­jant una mica més, però és insu­fi­ci­ent. Cer­velló és un muni­cipi com­plex perquè té catorze urba­nit­za­ci­ons i reque­reix una visió política molt gran. Cal una gestió del dia a dia, però també una capa­ci­tat de lide­rar un pro­jecte, de gover­nar, sabent que tens un muni­cipi on la gent es troba dis­persa i has d’arri­bar a tot arreu.

Els nos­tres nanos fa dotze anys que estu­dien en bar­ra­cons perquè no hi ha hagut un pro­jecte edu­ca­tiu. No van fer cap pre­visió i el par­tit soci­a­lista ha tin­gut enca­llada la cessió dels ter­renys a la Gene­ra­li­tat massa temps amb l’excusa de tra­ves burocràtiques. L’alcalde viu per fer-se la foto i s’oblida de fer reu­ni­ons amb el con­se­ller i amb els direc­tors gene­rals. Això fa que no hi hagi un impuls polític i les coses s’enca­llin i s’eter­nit­zin. Ha estat la Gene­ra­li­tat que va moure fitxa i va par­lar amb nosal­tres per poder avançar.

Pot­ser són per­cep­ci­ons més que rea­li­tats. No ho sé. Fa un parell de set­ma­nes van entrar a casa dels meus pares. Ara tam­poc diré que com que ho he vis­cut jo, hi ha inse­gu­re­tat. El que és una rea­li­tat és que la gent se sent inse­gura quan marxa de vacan­ces patint per si ocu­pa­ran casa seva o li entra­ran a robar. Ara es volen ins­tal·lar càmeres de vídeo a l’entrada de les urba­nit­za­ci­ons, però el pro­blema és que quan entren a robar no hi arri­ben amb el cotxe. No hi estem en con­tra, però cre­iem que hem d’anar més enllà. Cal escol­tar més la poli­cia local i aju­dar-la perquè les coses vagin millor.

Són uns pres­su­pos­tos elec­to­rals fets per rea­lit­zar ara ràpida­ment les qua­tre obres que fal­ten abans de les elec­ci­ons, i després del mes de maig ja s’ho tro­barà qui vin­gui. Són mals pres­su­pos­tos en qüestió de tem­po­ra­li­tat i alhora tam­poc reso­len aque­lles deficiències que té Cer­velló. No solu­ci­o­nen les man­can­ces de neteja viària, d’apar­ca­ment o de segu­re­tat. Vam votar-hi en con­tra perquè aque­lles coses que ens demana la ciu­ta­da­nia no hi apa­rei­xen. Les enti­tats cul­tu­rals, per exem­ple, ens diuen que només reben una part del que neces­si­ten. En aquest cas estem par­lant d’una par­tida de només 8.000 euros.

Cre­iem que sí. No s’està fent res tam­poc en aquest àmbit, ans al con­trari. Només cal aga­far una foto­gra­fia de fa uns quants anys i una d’ara per veure que l’apar­ca­ment ha min­vat. A Cer­velló som catorze urba­nit­za­ci­ons, i si volem que la gent vin­gui al nucli urbà a com­prar i no marxi a fora del muni­cipi neces­si­tem faci­li­tar la bai­xada cap al cen­tre. I això només s’acon­se­gueix amb apar­ca­ment o amb trans­port públic, que és inas­su­mi­ble. Nosal­tres estem plan­te­jant, jun­ta­ment amb exal­cal­des de Cer­velló, fer un apar­ca­ment en una zona que queda prop de l’església perquè sigui el cen­tre neuràlgic on la gent deixi el cotxe. No inven­tem res, el que fem és ana­lit­zar el que ha fun­ci­o­nat en altres muni­ci­pis que també tenen la població dis­persa. El govern muni­ci­pal no pro­posa res. Tenen l’espe­rança que el Bon­preu canviï la ubi­cació i allà hi hagi apar­ca­ments, però allò és només una punta del poble que queda lluny de les boti­gues.

Cal reconèixer al tei­xit comer­cial que es va com­por­tar soci­al­ment com el garant del muni­cipi perquè el sec­tor de l’ali­men­tació va fer l’esforç de fer arri­bar els pro­duc­tes als 4.000 habi­tat­ges que té Cer­velló. Aquest esforç no se’ls ha reco­ne­gut prou. No han tin­gut el suport neces­sari de l’Ajun­ta­ment. La majo­ria dels comerços ens diuen que s’han sen­tit des­em­pa­rats. I si par­lem dels polígons, que és el que ens ha de donar uns ingres­sos amb l’impost d’acti­vi­tats econòmiques, no s’hi ha fet la inversió que calia. La fibra òptica és defi­ci­ent. La pandèmia ens va mos­trar les ver­go­nyes a tots, i aquí no ho hem sabut lle­gir bé. Seguim el mateix esquema de sem­pre, sense fer el que toca­ria fer.

Per nosal­tres el més impor­tant és situar Cer­velló al mapa, i hem de fer que esti­gui ben comu­ni­cat. Apos­tem perquè el tram baix arribi fins a les Caves Ron­del. Dins del nucli urbà, en ser 9.000 habi­tants no surt a compte, però si arriba allà, suma els 40.000 habi­tants de Cer­velló, la Palma, Cor­bera i Valli­rana, i ales­ho­res sí que és via­ble. Cer­velló fa més de cent anys que té l’aspi­ració que hi arribi el tren. El tram­via és la millor opció. Ara ja arriba a Sant Feliu de Llo­bre­gat i hi ha estu­dis per allar­gar-ho a Molins de Rei. Arri­bar fins aquí seria allar­gar-lo poc més d’un quilòmetre. Amb l’alcal­dessa de Cor­bera i l’alcalde de la Palma volem fer força per acon­se­guir-ho. S’hau­ria de fer l’estudi, l’avant­pro­jecte i el pro­jecte. És la solució per poder des­plaçar-nos per la comarca i fins a Bar­ce­lona sense uti­lit­zar el cotxe. El par­tit soci­a­lista s’hi oposa. No tro­bem cap mena de recep­ti­vi­tat. Nosal­tres estem par­lant amb el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori de la Gene­ra­li­tat per moure les coses.

La Dipu­tació és el lloc on més pots apren­dre del món muni­ci­pal. Visi­tant altres muni­ci­pis t’ado­nes que els passa el mateix que a Cer­velló. N’hi ha que tenen més urba­nit­za­ci­ons, més pro­ble­mes d’apar­ca­ment o més pro­ble­mes de mobi­li­tat. Això fa que puguis veure qui­nes solu­ci­ons han fet ser­vir, qui­nes han fun­ci­o­nat i qui­nes no. Si asso­lim l’alcal­dia, el que faré és copiar totes les idees que fun­ci­o­nen. La Dipu­tació t’aporta exper­tesa i conei­xe­ment de com fun­ci­ona tot i com acon­se­guir les coses més ràpida­ment. L’ins­ti­tut, per exem­ple, només es farà amb ERC en el govern de l’Ajun­ta­ment. Sabem com fer-ho gràcies a l’exper­tesa adqui­rida a la Dipu­tació.

Des d’un muni­cipi metro­po­lità com Cer­velló el que ente­nem és que hem de con­ti­nuar avançant sense dei­xar ningú enrere. No tenim el mateix esce­nari aquí que a Sant Pere de Torelló, per posar un exem­ple. Això ens obliga a eixam­plar la base per fer que els habi­tants de Cer­velló se sen­tin iden­ti­fi­cats amb el pro­jecte de república cata­lana. El govern català fa pas­sos ferms però sense excloure ningú. Aquí ens sen­tim molt iden­ti­fi­cats amb el con­cepte de la “Cata­lu­nya sen­cera” que defensa el pre­si­dent. Acon­se­guir que tot­hom s’hi senti iden­ti­fi­cat, parli la llen­gua que parli i tin­gui l’ori­gen que tin­gui.